22/03/2015

El menjador de l’Eixample on es construeix Podem

4 min
Gemma Ubasart, acompanyada per Jordi Bonet, Óscar Guardingo, Jéssica Albiach, Alba García i Marc Llaó, en la reunió del consell de coordinació de dimecres a la tarda.

Barcelona“2015: l’any de la sardina”. L’enunciat està escrit amb guix en una pissarra petita i verda, penjada al menjador d’un pis de l’Esquerra de l’Eixample. És un pis de lloguer, a tocar de la Gran Via de Barcelona. Però aquest no és un menjador qualsevol. Aquí, cada dimecres a la tarda, s’hi muscula l’estructura de Podem a Catalunya. La referència a la sardina no és cap qualificatiu que defineixi l’any de les tres cites electorals. És simplement la manera d’anunciar que la filla que tindrà Marc Llaó -serà pare d’aquí tres mesos-és un embrió que ha anat creixent. Llaó és l’amfitrió del consell de coordinació de Podem -format per set membres i la secretària general, Gemma Ubasart- i una de les úniques dues persones que el partit ha alliberat per treballar exclusivament per a la formació. Pel menjador d’aquesta seu improvisada, empeltat d’una il·luminació groguenca, s’hi passeja un espectador privilegiat dels primers passos d’una força que aspira a sacsejar, encara més, el mapa polític català. És el Coqui, el gos del secretari d’organització, acariciat ara per Ubasart, just abans que arrenqui la reunió.

És dimecres de futbol. D’aquí dues hores Messi encetarà una exhibició de sotanes i assistències al Camp Nou per col·locar el Barça als quarts de final de la Lliga de Campions, però en aquest pis de l’Eixample hi ha altres qüestions prioritàries. El primer punt de l’ordre del dia és l’anàlisi de l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), que atorga a Podem entre 16 i 17 diputats el 27 de setembre. Sobre la taula hi ha dos ordinadors i dues tauletes, gots amb aigua i llibretes per prendre apunts.

Pendents de les enquestes

Jordi Bonet, secretari de política estratègica, desgrana els resultats de l’enquesta. Els mitjans han retratat la tendència creixent de la nova esquerra i el refredament del procés sobiranista. Bonet es limita a un “ha anat força bé” quan se centra en la intenció de vot. També retrata el canvi de metodologia i de mostra aplicat pel CEO, el vot dual que s’atribueix a Podem en comicis catalans i estatals, i la necessitat de cuidar el missatge difós a l’electorat.

A l’ordre del dia de la sessió, que després es compartirà amb el consell ciutadà català -format per 35 membres-, també es parlarà de l’organització territorial de la formació, s’aprofundirà en el plantejament de les municipals, s’afrontaran posicionaments ideològics i es detallaran assumptes pressupostaris. La branca catalana de Podem aspira a tenir una seu a Barcelona després de les generals de finals d’any: primer potser serà una oficina que permeti superar la provisionalitat de les reunions del pis de l’Eixample i més tard arribarà un espai obert al públic.

No resulta senzill bastir un partit a l’esprint, qun les expectatives de vot van per davant de l’estructura, i encara més fer-ho sense recórrer als bancs per finançar-se. Podem rep cada mes uns 4.300 euros per a despeses d’organització procedents de l’executiva estatal de Madrid, calculades en funció del nombre d’inscrits i dels consells municipals. El partit ha activat campanyes de micromecenatge, uns recursos que han de servir per posar en marxa la seu i comprar el mobiliari. “Venim de les bases i estem construint l’estructura. El treball és horitzontal, un fet que hi afegeix dificultat”, relata Jéssica Albiach, periodista i fotògrafa valenciana que assumeix la secretaria de comunicació.

El partit que es comunica per xat

Falta poc més de mig any per als comicis del 27-S i a Podem tenen molta feina per fer. “Estem les 24 hores connectats al mòbil. Hi ha moments de cansament, però no d’abisme pel que vindrà”, comenta Albiach per definir el funcionament d’un partit que, per obligacions professionals, es comunica sobretot per xat. Utilitzen Telegram i no WhatsApp. “A vegades diem que no tenim temps per pensar”, afegeix Óscar Guardingo, secretari de participació. “La tasca immediata és coordinar-nos amb la gent que tenim als municipis”, diu Llaó, que ha de carregar permanentment el mòbil per atendre totes les potes de Podem al territori. Ell i Beatriz Rilova, integrant del consell ciutadà estatal, són els únics membres que cobren un sou per dedicar-se al partit. Podem és una força empesa per joves que han superat la trentena -alguns fins i tot encara no hi han arribat-, la majoria sense càrregues familiars. Dels vuit integrants del consell de coordinació només hi ha una mare -Sonia Ruiz, responsable de formació- i un futur pare, el mateix Llaó. “No som el que s’entén per polítics professionals”, subratlla Albiach.

Al consell de coordinació de Podem han bastit un missatge per sintetitzar reptes i ambicions. “Tenim al davant una carretera de dos carrils, de diferents velocitats; un carril ens porta a afrontar el cicle electoral i l’altre ens condueix al debat de fons -diu Albiach-. Volem ser un projecte d’onada llarga. El canvi no es limita a guanyar unes eleccions”.

Ubasart, cara visible de la formació a Catalunya, completa la radiografia: “No volem ser només una màquina electoral”. Fidel al perfil horitzontal que li agrada destacar a l’organització, la secretària general no dirigeix les reunions dels dimecres, més aviat les comparteix. Ubasart admet que situar la cita electoral a la tardor els ha donat oxigen per reforçar l’anatomia del partit i estendre braços al territori. “Si haguessin sigut al març, també hi hauríem arribat”, afirma. El Coqui continua concentrat, quiet al costat de la taula del menjador de l’Eixample on es construeix Podem.

stats