Misc 31/05/2015

Els ‘cervells’ del projecte de ciutat de Colau

Gestada en un any, la coalició s’ha farcit d’acadèmics i activistes empeltats de l’essència del 15-M

i
Joan Serra
4 min
D’esquerra a dreta (a la reunió de dijous): Pisarello, Hernández, Simarro, Cid i Badia, amb Ada Colau.

BarcelonaAl recinte fabril Fabra i Coats, els incondicionals d’Ada Colau feien ressonar el lema Sí se puede quan diumenge es confirmaven els 11 regidors de Barcelona en Comú. El triomf no va sorprendre tant el nucli que ha gestat el projecte de la coalició, una tasca ingent feta en l’últim any al carrer i les xarxes. Aquests són alguns dels cervells que han forjat la idea de ciutat de la futura alcaldessa.

GERARDO PISARELLO

“No serem doctrinaris”

“Hem anat amb molt de compte per estudiar la viabilitat econòmica i jurídica de les propostes que volem aplicar”. Gerardo Pisarello -professor de dret constitucional a la UB i mà dreta de Colau- sintetitza així el treball de l’últim any. Al costat de noms com Jaume Asens i Joan Subirats -que el juny de l’any passat van presentar amb Colau la plataforma Guanyem-, Pisarello és l’ideòleg del projecte. Ell ha coordinat el programa. “No serem doctrinaris. Experimentarem i, si cal revisar coses, ho farem”, afirma. Recalca que implementaran iniciatives que “s’estan fent en altres ciutats” i aprofitaran “les pràctiques col·laboratives” que ja funcionen a Barcelona. L’equip s’ha fixat en el model de transport de Friburg i Curitiba, en la gestió de l’aigua de París i Berlín i en les mesures per estendre la connectivitat d’Hèlsinki, Copenhaguen i Amsterdam. “Som un equip que està disposat a escoltar”, subratlla.

FRANCESC MAGRINYÀ

“Pensem a llarg termini”

Pare intel·lectual del model de xarxa ortogonal d’autobusos -articulada en una tesina-, Francesc Magrinyà ha liderat les propostes de mobilitat. Barreja la capacitat teòrica i l’activisme social -ha estat vinculat a l’Observatori DESC, on treballava Colau- amb la voluntat de madurar el model de ciutat pensat des de l’esquerra. “El nostre valor afegit són els experts temàtics. Cap altre partit en té tants com nosaltres”, diu Magrinyà, que té clares les mesures prioritàries, prenent l’exemple d’altres capitals europees. La connexió del tramvia, la revisió dels preus del transport públic (amb la targeta T-Ambiental) i la fiscalitat sobre el vehicle privat són les actuacions més urgents. També aspira a estendre la xarxa ortogonal d’autobusos i la de carrils bici amb abast metropolità, i a fer un salt en el projecte de superilles de l’Eixample per pacificar un de cada tres carrers. “Estem pensant a llarg termini”, diu Magrinyà.

ELOI BADIA

“Ens mou l’interès general”

Cara de les polítiques d’aigua i energia de la coalició i integrant del nucli dur de la candidatura -amb responsabilitats ara a la secretaria tècnica-, Eloi Badia és activista socioambiental i ha militat a Aigua és Vida i l’Aliança Contra la Pobresa Energètica. “Ens mou la defensa de l’interès general i la frustració davant d’una administració que ha prioritzat altres interessos”, reflexiona Badia. L’enginyer ha defensat en campanya dos projectes centrals: la municipalització de la gestió de l’aigua -per “reduir costos i aplicar tarifes ajustades”- i la creació d’un operador energètic municipal.

JOSEP M. MONTANER

“Aplicarem mesures d’acupuntura a la ciutat”

Coordinador de l’eix temàtic d’urbanisme -en el qual han participat una quarantena d’enginyers, arquitectes i urbanistes-, Josep Maria Montaner va integrar-se al projecte al costat de Jordi Borja i Joan Subirats. Catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, subratlla que “el pitjor” que s’ha fet a la ciutat en els últims anys és l’urbanisme. “S’ha exclòs una part de la ciutadania. No és estrany que amb nosaltres hi hagi tants arquitectes”, relata Montaner, que insta a no desaprofitar tota l’herència maragalliana. Aspira a fer realitat un model de ciutat “redistributiva”, que mira als barris i fuig de les grans obres. “Aplicarem mesures d’acupuntura a la ciutat”, expressa l’onzè regidor.

JAVIER TORET

“Hem de ser referents de la democràcia participativa”

Javier Toret ha sumat al seu activisme, vehiculat en el moviment 15-M, el capital acadèmic que ara projecta al grup de recerca Xarxes, Moviments i Tecnopolítica de la UOC. És un dels responsables de participació digital i xarxes socials de Barcelona en Comú: ha tutelat els processos que han permès elaborar i validar el codi ètic, el programa col·laboratiu i de barris i les primàries. A les xarxes socials, els veïns han perfeccionat els documents amb milers d’aportacions. “El ciutadà ja no és espectador de la democràcia”, raona Toret, conscient que la fortalesa de la coalició també s’ha edificat a internet. “Barcelona ha de ser la referència de la democràcia participativa del segle XXI. Els veïns s’han de sentir protagonistes”, sentencia. Toret aspira a importar el model de pressupost ciutadà de Reykjavík o el gabinet digital de Porto Alegre. Colau ja es va comprometre a respondre als veïns cada mes per webcam.

CARME BORRELL

“Hem fet feina als barris”

Metge i professional de l’Agència de Salut Pública (ASPB), amb experiència des del 1986 a l’administració, Carme Borrell ha liderat les propostes de salut, que s’interrelacionen amb les accions en urbanisme, mobilitat i ocupació. “Els indicadors de salut són bons, el que ja no és tan bo és la desigualtat en l’esperança de vida”, apunta Borrell, que ha construït amb un equip d’una quarantena de professionals les mesures de salut pública i les línies vermelles per assegurar serveis sanitaris amb lideratge públic. “Som gent solvent i hem fet feina als barris”, conclou.

AINA TARABINI

“El projecte està madurat”

Aina Tarabini ha validat amb professionals i moviments socials les idees força en educació: equitat educativa i dret a l’educació. “El projecte està molt madurat”, diu Tarabini, que destaca el canvi de “filosofia” per prioritzar inversions. Es pretén reforçar beques menjador i places de centres públics en els districtes menys afavorits. “Aquesta és una ciutat de contrastos i encara hi ha massa desigualtats educatives”, lamenta la sociòloga.

stats