L’Estat eleva la vigilància a la xarxa per frenar “a temps” el jihadisme
BarcelonaMenys d’un mes després dels atemptats de París i en paral·lel a la negociació de l’acord antiterrorista, el govern espanyol va validar ahir l’estratègia per combatre el jihadisme, basada en el treball preventiu a internet i el carrer. Malgrat que no té tancats tots els serrells del pacte d’estat amb el PSOE, l’executiu del PP pretenia visualitzar la feina feta en matèria antiterrorista amb la presentació d’un pla que ha madurat en els dos últims anys i d’acord amb les directrius de la Unió Europea. L’Estat té com a objectiu “actuar a temps contra els brots de radicalització”, tal com va expressar la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría. Per poder tallar la cadena de transmissió que facilita l’adhesió a la causa jihadista, el pla estratègic estatal de lluita contra la radicalització violenta preveu frenar la cocció d’actituds extremistes als nuclis urbans i als centres penitenciaris. La pressió policial també s’incrementarà al ciberespai.
Al grup estatal especialitzat en la lluita contra la radicalització, que pilotarà el pla de l’executiu espanyol, hi participaran especialistes ministerials, així com el CNI i entitats municipalistes, tot i que la iniciativa també s’obrirà a institucions educatives i ONGs que treballen per la convivència. L’estructura estatal es coordinarà amb grups locals -es va anunciar un treball quirúrgic als municipis-, integrats per policies locals i autonòmiques, ajuntaments, instàncies judicials i educatives, i serveis socials. El treball en xarxa comportarà que els Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional hagin de col·laborar en matèria antiterrorista. La tasca de serveis i cossos de seguretat de l’Estat es desplegarà en territori espanyol, però també a l’estranger. En aquest últim cas, les accions estaran coordinades pel ministeri d’Exteriors i s’hi podran implicar les forces armades.
El ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, va detallar que l’estratègia de l’executiu té com a objectiu actualitzar l’ofensiva contra “el terrorisme del segle XXI”. Al ciberespai, es difondran missatges per contrarestar els discursos que fomenten la radicalització. Amb la intenció de perfeccionar el rastreig que ja es fa a la xarxa -que ja ha motivat operacions antiterroristes en els últims mesos-, els esforços se centraran a identificar els autors de continguts violents. Una unitat especialitzada analitzarà la informació obtinguda pel Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO).
Cadena perpètua
En paral·lel al pla aprovat, el PP i el PSOE ultimaven ahir una entesa per materialitzar un pacte d’estat contra el terrorisme jihadista, entre crítiques dels altres grups. I finalment es va produir una trobada entre Mariano Rajoy i Pedro Sánchez. Soraya Sáenz de Santamaría va expressar que entre populars i socialistes hi ha un “acord molt avançat” i que s’estaven “tancant els aspectes tècnics” de l’acord. Segons va avançar El País, l’estratègia coordinada de mesures contra el jihadisme no només es vehicularà en forma de proposició de llei, sinó que la pretensió del PP i el PSOE és que les mesures del pacte que s’apliquin a Espanya enllacin amb acords internacionals antiterroristes.
Els socialistes estarien disposats a assumir que en el Codi Penal s’estableixi una pena de cadena perpètua. Tot i que el PSOE pressionava per suavitzar els aspectes més durs de la norma i no està d’acord amb el concepte de presó permanent revisable, el pacte antiterrorista es remetria a la “pena màxima” que figuri al Codi Penal. Els socialistes ho acceptarien, tot i que el seu compromís és derogar la cadena perpètua si accedeixen a la Moncloa.
El 80% dels casos de radicalització, a internet
El 80% dels processos de radicalització detectats a Espanya es gesten en fòrums d’internet i a les xarxes socials. Així ho va detallar el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, en la roda de premsa posterior al consell de ministres, per argumentar l’estratègia antiterrorista del govern del PP. Segons aquestes dades, entre els anys 1996 i 2012, set de cada deu condemnats per jihadisme havien completat la seva radicalització en territori espanyol.
