Colau derrota “Goliat” i es postula com a alcaldessa

BarcelonaUn any i 17 dies després de comunicar que renunciava a ser portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) -l’activisme en defensa del dret a l’habitatge l’havia convertit en una icona dels moviments socials-, Ada Colau va provocar ahir un terratrèmol a Barcelona. La coalició de l’esquerra alternativa que encapçala va guanyar a la capital catalana (amb més de 176.000 vots), suports recollits del Guinardó (d’on és filla Colau) a Nou Barris passant per Sants-Montjuïc, de feus tradicionals del PSC a districtes dominats fa quatre anys per CiU. Colau va dinamitar l’hegemonia socialista i convergent, les dues famílies que han liderat el govern de la ciutat en les últimes quatre dècades.

La revolta democràtica que pronosticava en campanya -Barcelona com a primer estadi d’un canvi més global- va cristal·litzar per un estret marge. Però el tomb electoral constata que la indignació ha fet el trànsit definitiu de les places a les institucions. Ahir a la nit, a la seu electoral de Fabra i Coats, antic espai fabril de Sant Andreu, es van cridar dues consignes: “Ada, alcadessa” i “ Sí se puede ”. Resolt l’enigma de la llista més votada, ara és el torn dels pactes. “Aquesta ha sigut la victòria de David contra Goliat”, va sintetitzar una Colau amb els ulls plorosos.

El resultat fa virar l’Ajuntament cap a l’esquerra. En el seu primer missatge, Colau va definir els resultats com una “victòria col·lectiva” que obre una etapa d’“esperança”, i va instar la ciutadania “a ser protagonista” del canvi. Amb l’aval dels vots, es va reivindicar com a alcaldessa de Barcelona “amb humilitat i determinació”, i va voler esvair interrogants sobre el paper que jugarà la capital en el procés constituent que Catalunya ha iniciat, camí fixat en el pacte pel full de ruta gestat per CiU i ERC. Colau va verbalitzar la defensa del dret a decidir, el límit de la seva coalició: “Vull ser l’alcaldessa per manar obeint i vull ser l’alcaldessa de la capital de Catalunya, que ha de decidir lliurement la seva relació amb l’Estat”.

De bracet amb ICV-EUiA, coalició que ja ha assumit responsabilitats de govern a Barcelona en l’etapa de victòries socialistes, Colau i l’amalgama de formacions de l’esquerra alternativa que integren la candidatura tindran ara la responsabilitat de formar govern, després d’imposar-se en sis dels deu districtes. Però per governar, tal com era previsible, necessitaran aliances. I hauran de teixir-les amb partits que la candidata ha assenyalat com a còmplices de les polítiques de Xavier Trias. “Demanem responsabilitat a les altres forces perquè col·laborin en aquest projecte de ciutat: ara toca posar els objectius per davant de les sigles”, va argumentar Colau, que va felicitar “els espais de llibertats” conquerits a Catalunya i l’Estat per les altres “forces de canvi”.

L’activista havia reduït el 24-M a un duel a dues cartes: la continuïtat que representava Trias o l’alternativa que personificava ella. Ha acabat sent una estratègia vàlida per convèncer indecisos i captar el vot útil necessari per fer possible la sacsejada que tant pregonava. El triomf de Colau és la victòria dels que reclamaven un trencament amb l’ statu quo. El seu èxit representa la reaparició mutada del 15-M, que ha passat del “No ens representen” cridat a les places fa quatre anys al “Nosaltres ens representem”. Tenia raó Gerardo Pisarello, el número 2 de Barcelona en Comú, que míting rere míting recordava que era factible que una dona d’“origen popular” pogués convertir-se en alcaldessa. El somriure perenne de Pisarello era ahir més generós que mai. El lluïa al costat d’una Colau que ja s’ha alliberat del neguit de la campanya, però que ara es carrega la responsabilitat de pilotar el consistori més fragmentat des del 1979, justament quan Catalunya té a l’horitzó el 27-S, unes eleccions clau per certificar si el procés sobiranista evoluciona cap a un nou estadi o embarranca.

L’alegria d’Herrera

Els resultats de Barcelona en Comú són també l’èxit més notable d’ICV-EUiA. El coordinador nacional dels ecosocialistes, Joan Herrera, havia fet bandera de l’aposta per la confluència per aconseguir un gir cap a l’esquerra el 24-M. Herrera va subratllar ahir que són protagonistes de l’“onada de canvi” a Catalunya. Especialment destacat va ser el resultat a Terrassa, la confluència més semblant a la de Barcelona, que va obtenir 6 regidors i es va convertir en la segona força més votada. I ICV va poder presumir del triomf de Lluís Tejedor, el seu alcalde més longeu, que va revalidar la victòria al Prat de Llobregat.