La fi de l'Observatori Català de Stanford (2)

Quan Stanford va clausurar l'Observatori Català per incompliment del conveni, aquesta circumstància es devia, segons la secretària general del Patronat Catalunya Món, Roser Clavell, a restriccions de pressupost en el marc de la política exterior del govern català. I verament, quan les tisorades són generals, una renúncia és comprensible, però aquesta explicació no casa ni poc ni molt amb l'obertura de nous observatoris ni amb la pretensió de conservar la façana del de Stanford sense deixar-hi res a l'interior. Era una pretensió absurda i la universitat obrà en conseqüència.

Semblaria, doncs, un capítol tancat de la política exterior de la Generalitat, però heus aquí que menys de tres mesos després de tancar-se la porta de Stanford, el Patronat Catalunya Món intenta entrar-hi per la finestra. Molt li deu doldre a la Sra. Clavell haver malbaratat un conveni que tant havia costat d'aconseguir. Si el que pretenia era recuperar l'Observatori, el més lògic era observar escrupolosament el conveni que porta la seva signatura, o renegociar-lo lleialment. Però, en lloc d'encarar el problema amb bona fe, ha cregut que era possible obviar el protocol i oferir l'observatori a un empleat de la universitat que ni tan sols n'és membre acadèmic. El gest és rebuscat, però no és nou. A Georgetown hi va posar un observatori sense l'enfarfec de negociar amb la universitat. En el cas de Stanford, el hat trick consisteix a insinuar que ja es disposa d'un conveni a través del Consorci d'Estudis Avançats a Barcelona, entitat amb atribucions limitades i en cap cas autoritzada per vehicular acords amb les universitats membres. És com si vostè es dirigís a La Caixa amb la pretensió de rebre una hipoteca perquè ha comprat una pòlissa d'assegurança a una empresa participada pel banc. Després d'aquesta jugada mestra en diplomàcia, quina serà la següent? Enviar un becari a Califòrnia i dir-ne observatori català ?

Hi ha quelcom malaltís en aquest aferrissament. I una contradicció monumental. Si l'Observatori pagava la pena, per què es va decidir escanyar-lo? I si no rendibilitzava la inversió, per què es malda per estrafer-lo grollerament, com si els observatoris fossin gènere de top manta ? ¿No deu ser que al Patronat l'única cosa que li interessa de Stanford és la marca, i per apoderar-se'n tira pel dret fregant la il·legalitat? ¿O deu ser que l'error de menystenir unes activitats d'alt nivell pren tot el dramatisme de l'estupidesa just quan el Times Higher Education situa la facultat d'humanitats de Stanford, seu de l'Observatori, al capdamunt del rànquing mundial? Quan es disposa d'un Observatori al millor centre d'humanitats del món, limitar-lo a una funció publicitària delata migradesa d'horitzó.

Però és pitjor l'obsessió a fer entrar el clau per la cabota. En lloc d'adaptar el Patronat a les oportunitats d'una institució de prestigi global, la Sra. Clavell pretén que la institució s'adapti a la seva necessitat, convertida velis nolis en política del govern que hi confia. Qualsevol persona amb un mínim sentit de les proporcions es preguntaria per què Stanford hauria de concórrer a la creuada publicitària d'un govern regional. En canvi, la secretària general s'entesta a posar en ridícul aquest mateix govern perseguint l'aval de la universitat a un estudi que resumeix l'acció actual del Patronat. I en què consisteix l'estudi en qüestió? Doncs en una prospectiva sobre com es percep Catalunya des de fora. Com diu el refrany castellà, "para este viaje no hacían falta tantas alforjas ". De com es percep Catalunya al Sillicon Valley en dóna fe un acudit publicat la setmana passada al San Jose Mercury News . A la vinyeta s'hi veu una parella d'andalusos instal·lada còmodament en un sofà, mentre en primer pla un personatge local explica al seu veí: "Els meus cosins de Barcelona van arribar sense avisar i ja fa dues setmanes que són aquí". El veí respon: "La imposició espanyola!"

Amb les seves maneres maldestres, la Sra. Clavell contribueix a la imatge que registra la vinyeta. Havent posat un peu a Stanford, no renuncia a treure'l. Però ignora els costums locals, com ignora les finalitats pròpies d'una universitat. Fins i tot fa la impressió de desconèixer l'ètica més elemental. Mentre existí, l'Observatori Català no va ser una eina per informar sobre l'opinió que es té de Catalunya, sinó una plataforma per influir positivament en aquesta percepció. Ho feia no a partir del tòpic o la propaganda, sinó amb activitats de coneixement consensuades amb el Patronat a fi de promoure que investigadors i professionals catalans compartissin el terreny de joc del que avui és, en humanitats, el millor club del món.