Un vot difícil i una lectura equivocada

Fa un parell d’anys, en ocasió de les eleccions autonòmiques, es va parlar d’“el vot de la teva vida”. Era una exageració, però admeto que podia ser un vot important a causa del caràcter plebiscitari que va donar als comicis qui els va convocar. El resultat, les interpretacions esbiaixades que es van fer de les xifres -en vots i escons- i les dificultats per investir president de la Generalitat i formar govern van fer veure que tindríem una legislatura estranya, encara que pocs pensaven que seria tan estranya i que acabaria amb quatre fets desgraciats que marcaran el nostre futur: l’equívoca proclamació d’una DUI, l’aprovació i aplicació barroera de l’article 155, l’impensable empresonament preventiu d’alguns polítics i la convocatòria d’unes eleccions autonòmiques per part de qui no tocava. Veient els resultats, m’estimo més no valorar l’actuació dels governs espanyol i català durant aquests dos anys. La manca de diàleg i l’enfrontament han fet que el més fort enfonsés l’altre. I potser el pitjor és que estem en una situació de bloqueig. Recordo aquells que dèiem: “Ni DUI ni 155!”

Tot això fa que el vot del dia 21 sigui altra vegada important, però, a més, difícil. Ho comprovo contínuament amb els comentaris, els dubtes i les preguntes de la gent amb qui parlo. Faig un curt resum del que jo penso.

1. Lectura de resultats. Crec que, encara que hi hagi traspassos de vots, és molt probable que els resultats, si se segueixen llegint de forma global, siguin bastant semblants als de les darreres eleccions, amb unes xifres bastant similars entre el que s’anomena “bloc independentista” i el conjunt de partits que equivocadament alguns etiqueten com a “unionistes” per no voler veure les grans diferències que hi ha entre ells. Si això és així, pot ser que les eleccions no serveixin més que per tornar a ser on érem, però molt pitjor, ja que un dels blocs s’imposarà per molt poc a l’altre i repetirem una situació d’impotència per als dos costats.

El problema seguirà sent el mateix, tret que, amb voluntat de sortir del pou, acceptem que ens cal una nova lectura més acostada a la realitat. Crec que, com a mínim, hem de distingir cinc grups: els vells i nous unionistes espanyolitzants i radicals (PP i Cs); els que reivindiquen un catalanisme social, prioritzen aquesta dimensió i busquen un canvi de la relació amb l’Estat pel camí de la reforma (Catalunya en Comú - Podem i PSC); els independentistes de sempre (ERC); els nouvinguts a l’independentisme (PDECat), i els independentistes antisistema (CUP).

2. Impressions personals. He procurat seguir amb atenció les actituds d’aquests cinc grups en els dos gran errors de l’octubre, la DUI i el 155. Respecte al 155, crec que van ser les següents. Cs va demanar insistentment que s’apliqués. El PP la va aprovar i l’està aplicant fora de mida. El PSOE la va aprovar amb una increïble ingenuïtat a canvi d’un compromís inconsistent de reforma constitucional, i el PSC no va saber com dissentir-ne, excepte el president Montilla. Els altres quatre van estar-hi en contra.

En relació a la DUI: ERC i la CUP van pressionar el president per fer-la. El PDECat va estar molt més dividit, però majoritàriament va fer costat a la decisió final del president. La resta van estar-hi en contra.

Cal tenir en compte això en pensar sobre el vot del dia 21 i amb la mirada posada en el futur. Confesso la meva.

3. Perspectives. Considero un error que en política es vulguin simplificar situacions complexes, transformant-les en sí/no o en uns/altres. Això és el que està passant i, a part de fer difícil la governabilitat en una situació d’empat, provoca que l’acció política hagi fracturat una societat que no ho estava. Per això em sembla que no podem fer tots els càlculs en funció de quin bloc s’imposarà a l’altre, sinó que cal ser més transversals i tenir en compte altres elements a més del posicionament territorial. Com hem vist aquests darrers anys, és possible que pugui funcionar millor una col·laboració governamental entre dos partits de dos blocs diferents que entre dos partits que són al mateix bloc però que tenen elements ideològics molt allunyats.

4. Perspectives electorals. Crec que la pitjor perspectiva que tenim seria la d’un govern de Catalunya basat en el PP i en Cs (podrien anul·lar el 155 i fer el mateix directament). Espero que el PSC no ajudi a fer-ho possible. També seria una mala notícia una repetició del govern de Junts pel Sí amb el suport de la CUP (tornaríem a ser allà on érem i a repetir els mateixos errors). Crec que per poder sortir del bloqueig actual hauríem d’afavorir que poguessin jugar un paper més important tant Catalunya en Comú - Podem com el PSC. No crec que estiguin en situació de dirigir el govern però sí de formar-ne part i ajudar a trobar nous camins.

Aquells que, sent clarament catalanistes i volent un canvi en les relacions amb l’Estat, no som partidaris d’una independència unilateral hauríem d’ajudar amb el nostre vot a eixamplar aquest espai més assenyat i negociador.