16/12/2019

Innovacions importants a l'escola

4 min

Al llarg dels anys, malgrat no tenir prou coneixements sobre pedagogia, he viscut tres experiències properes relacionades amb l'escola. Disculpeu-me si les explico; crec que poden ajudar a fer comprendre millor algunes reflexions que vull fer sobre el programa Escola Nova 21, la sessió de cloenda del qual vam celebrar la setmana passada a Barcelona.

1. Els tres moments. Ara fa 50 anys, en l'època d'escollir escola per als nostres fills, un petit grup de mares i pares de les Corts, disconformes amb les orientacions i mètodes de la majoria de centres a l'abast, vàrem participar en la posada en marxa d'un nou centre, l'Escola Lavínia, que tenia la voluntat d'innovar tant en la metodologia com en el repartiment de costos. Durant 25 anys va ser la nostra escola, amb totes les vivències que això ens va suposar.

En la dècada dels 90, treballant a Brussel·les amb Jacques Delors, vaig seguir de prop la preparació i publicació del seu informe, propiciat per la Unesco i que tenia dos gran titulars: “Hi ha un tresor darrere de l’educació” i “Els 4 pilars: aprendre a fer, aprendre a conèixer, aprendre a ser i aprendre a viure junts”. Em va influir molt.

Tornant a Barcelona, ja fa 25 anys, la Teresa Roca em va demanar que entrés com a vicepresident al patronat de la Fundació Bofill, que estava iniciant un procés per focalitzar la seva actuació sobre el binomi desigualtats-educació. L'oferta em va resultar molt atractiva, ja que sempre he pensat que el futur d’un país depèn en gran mesura de la qualitat de la seva educació i de saber organitzar un accés equitatiu. Pensava que, malgrat algunes excepcions, el nostre sector educatiu no ha estat tan innovador com calia i no s'ha adaptat prou a les necessitats i reptes del segle XXI. És per això que el programa Escola Nova 21, que hem impulsat els darrers anys, juntament amb altres institucions, ha representat per a la Fundació un objectiu prioritari. I ara es tanca amb uns resultats notables.

2. Idees personals sobre l'escola. N’hi ha moltes més, però en deixo caure algunes de forma molt condensada: a) L'escola ha de preparar els alumnes per a la vida i per tant ha de pensar en el món futur; no pot ser que romangui en el present, o a vegades en el passat. b) La velocitat del canvi fa que la formació inicial sigui insuficient i que l'educació hagi de continuar al llarg de tota la vida; per tant, tots els àmbits vitals han de tenir una dimensió educativa. c) L'escola ha de transmetre coneixements, però cada vegada hi ha més vies per accedir-hi; per tant, ha de potenciar sobretot habilitats, competències, valors cívics i eines per seguir aprenent. d) L'escola és un element clau per a la millora de les nostres societats i ha de ser la base de la inclusió social, però també es pot convertit en un factor de discriminació i en una generadora de desigualtats. e) L'educació i la salut determinen en bona part la vida de les persones, i per això cal tractar-les com un dret personal i un bé comú –cal preguntar-se per què, sent dos àmbits similars, la nostra sanitat pública és un sector enormement innovador i l'escola pública, no–. f) La qualitat de l'educació depèn en gran part de les competències formals dels educadors, de la seva empatia amb els alumnes, del seu esperit crític, de la seva capacitat d’innovar i de la seva disponibilitat per treballar col·laborativament, i també està molt condicionada a l'organització administrativa. g) El sistema escolar, com a fonamental servei públic, hauria d’ajudar i incentivar més aquest tipus de nous comportaments tant en la formació com en l'organització dels centres o en les avaluacions periòdiques. h) No és pas l'única, però una de les causes importants de moltes mancances és la insuficient inversió pública en relació al PIB, clarament inferior a la dels països de la UE.

3. El llegat d’Escola Nova 21. El bon resultat del programa no s’ha de veure com un èxit o com un final, si no com un punt de partença. Va començar ara fa tres anys amb un grup d’unes 30 escoles innovadores que ja estaven en un procés de transformació, i a poc a poc s’ha anat ampliant a més de 500 centres que treballen ara en xarxes. El programa ha servit per incitar a la transformació, per confirmar que existeix un ampli desig de recórrer aquest camí; ha ofert un conjunt d’orientacions i d’objectius que cal de tenir en compte, i ha posat a disposició dels que s’hi vulguin afegir un conjunt de metodologies que han estat provades i s’han demostrat eficaces.

He dit que no és un final perquè a Catalunya tenim més de 5.000 escoles i instituts, i ara el repte és aconseguir que es puguin incorporar tots al projecte, utilitzant els resultats d’aquesta experiència o d'altres, segurament més limitades, que també existeixen. Però aquesta nova etapa ja no la poden pilotar les institucions que han participat a Escola Nova 21. Tant per raons competencials com de finançament, ho hauran de fer les administracions públiques municipals, provincials i, sobretot, el Govern. Són d'agrair les actituds receptives que s'han sentit, i espero que es puguin convertir en fets reals. M'atreveixo a destacar quatre eixos fonamentals que caldria treballar: flexibilitzar l'organització del sector, revisar la formació dels docents, incrementar la despesa pública i prendre mesures per reduir la discriminació millorant l'equitat del sistema. Són tasques que corresponen a més d'una administració i a més d'un departament governamental.

stats