24/04/2015

Una barreja explosiva

3 min

Hi ha moments en què ens entossudim a mirar només al nostre voltant més proper... És perillós. Però fa un temps que es fa palès l’augment de preocupació per un problema complex de dimensions molt més àmplies, que pot condicionar el nostre futur. Si descrivim la barreja veient-la des del costat emocional, parlarem de tres ingredients: “immigració incontrolada, terrorisme proper i tragèdies al mar”. Tots tres coincideixen en el temps, es relacionen en part entre ells i ens preocupen. La seva evolució està generant un cert fatalisme sobre la possibilitat de solucionar-ho. El que jo voldria defensar és que aquests problemes només es poden anar resolent si els analitzem des d’una triple perspectiva diferent: “desigualtats econòmiques, fanatisme religiós i errors polítics”. Aquí trobarem les causes profundes que cal atacar. La solució no serà fàcil ni ràpida; per això cal molt esforç de reflexió. En deixo aquí algunes.

1. Desigualtat i pobresa. Partim d’una evidència: les grans desigualtats en una societat només es poden mantenir i allargar si els pobres no saben que existeixen o si els rics tenen el monopoli de la violència. La història és plena d’exemples d’això. El gran increment actual en la circulació d’informació a tot el planeta fa desaparèixer la ignorància. El problema no és tan sols la pobresa en què es viu, sinó el fet que hi ha més consciència de la desigualtat. La desigualtat pot ser tolerable a partir d’uns nivells mínims de subsistència i a partir d’unes perspectives de millora. Si no es donen aquestes dues circumstàncies és explosiva, i per això s’ha reprimit sempre d’una manera o una altra, de manera brutal en el cas de règims dictatorials, o de manera legal en el cas dels estats democràtics. Estem entrant en un temps en què la repressió és molt més difícil, perquè no es pot mantenir el monopoli ni de la informació ni de les armes. Tothom ho pot veure tot, i les noves formes de guerra estan a l’abast de molta més gent.

2. Immigració i integració. La immigració ha estat per a molta gent una manera de sortir de situacions de dificultat. No es pot veure com un fenomen negatiu. És cert que la immigració és diferent quan es dirigeix cap a unes terres verges i en plena expansió (d’Irlanda a l’Amèrica del Nord, d’Itàlia a l’Argentina, d’Espanya a Cuba o de Múrcia a Catalunya) que quan va cap a societats actuals ja desenvolupades (de Mèxic als EUA, de Turquia a Alemanya o del nord d’Àfrica a Espanya i a Itàlia). En aquest segon cas la societat receptora ha de fer un esforç superior d’acolliment humà i cultural, i els que acaben d’arribar han d’entendre la necessitat d’integrar-se a costums i maneres de fer de societats ja consolidades, les normes de les quals han d’acceptar i respectar.

3. Fanatisme i terrorisme. Per importants i comprensibles que siguin les motivacions de desesperació que porten a la violència, no hi ha cap dubte que res té tanta força com el fanatisme de la religió, que, utilitzada de manera desviada, demana la immolació, i alhora justifica l’odi, el crim i el terror. Totes les religions, encara que prediquin la pau, l’amor i la germanor, han caigut durant èpoques històriques en aquest perill. És un gran error confondre ara islamisme i terrorisme. S’ha de respectar la llibertat en les creences i la pràctica de les normes religioses, en tot el que no transgredeixi la llei civil. Però s’ha de ser implacable amb el fanatisme, es tracti de la religió que es tracti. I s’ha d’exigir des del poder civil que les mateixes organitzacions religioses col·laborin a eliminar-lo.

4. Errors polítics. Els ciutadans dels països europeus tenim dret a demanar als governs, i a la UE, que canalitzin i regulin els fluxos migratoris, i que augmentin la seguretat per fer front a les noves amenaces. Però, sobretot, tenim el dret d’exigir-los que no cometin més cap dels següents tres errors. 1. Crear arreu, amb la guerra o amb la inacció, grans espais sense estat i sense ordre, i deixar-los en mans del caos i de les màfies. 2. No ser capaços d’enfrontar-se fermament amb els corrents racistes que, amb l’excusa de “defensar els nostres”, circulen per Europa, i que realimenten el fanatisme. 3. No saber simultaniejar aquestes polítiques dures de seguretat i de control del fanatisme amb una política de més cooperació econòmica amb les àrees d’origen de la immigració, i amb una política millor d’acollida humanitària als que arriben. No podem fer una cosa i no l’altra.

stats