27/08/2015

Regular a temps estalviaria conflictes

3 min

Contínuament sentim a dir que els temps s’acceleren i que les coses canvien molt més de pressa que fa uns anys. És una veritat com un temple que comprovem constantment. Però no es pot aplicar en tots els àmbits, ja que hi ha algunes coses que costa molt que evolucionin, i aquesta inèrcia està generant desajustos i conflictes.

Les raons de l’acceleració són moltes, però entre les seves causes n’hi ha dues d’origen tecnològic: l’important i continuat augment (durant tot el segle passat) de la facilitat de desplaçament de les persones arreu del planeta; i l’increïble creixement (sobretot les darreres dècades) de la velocitat de difusió massiva de tot tipus d’informació. Això ha fet que el món ja no sigui una suma de petits espais relativament aïllats i, en el camp de la informació, concretament, s’han eliminat ja tant el concepte de temps com el de distància. També sabem que per facilitar la convivència social, i per evitar que la llei del més fort s’imposi en un món cada vegada més atapeït, es necessita una regulació, que normalment es concreta en unes lleis i en unes normes.

Perquè les normes siguin útils s’han d’anar adaptant a les noves realitats tecnològiques i han de tenir en compte les creixents possibilitats d’actuació i d’iniciativa que van tenint les persones. Malauradament, moltes vegades les normes no evolucionen a la mateixa velocitat que la vida social, i el conflicte apareix quan es pretén aplicar normes antigues a les noves realitats. Durant aquests darrers mesos m’he fet sovint aquestes reflexions. Agafo com a exemples alguns casos recents viscuts a casa nostra: els horaris comercials, la plataforma Uber i els taxis, els apartaments turístics o la venda de productes al carrer (sovint amb marques falsificades). Al costat d’altres problemes mundials, aquestes notícies són coses de poca importància, però aquí han fet bastant soroll.

Cal veure que totes aquestes situacions no són pas noves, ja que, d’una manera o altra, han existit des de sempre. De manera privada, molts hem viscut rellogats en una habitació d’una casa particular durant una estada a l’estranger, molts hem aprofitat el cotxe d’un amic per fer desplaçaments i li hem pagat part del cost, molts hem ajudat altres persones a fer unes obres o un trasllat i ens ho han agraït d’una manera o d’una altra, fins i tot amb diners...

No cal lluitar contra aquestes pràctiques, sinó al contrari, penso que cal estimular-les. El que anomenem “economia col·laborativa” és quelcom que permet posar en qüestió la idea que la feina retribuïda, el mercat i l’afany de lucre constitueixen l’única manera d’organitzar la convivència per fer front a les necessitats econòmiques. Això no és veritat, i cal repetir-ho un cop més.

El problema ha aparegut quan aquesta nova realitat s’ha ampliat molt des del punt de vista quantitatiu i geogràfic (gràcies a les possibilitats de comunicació de les xarxes), i ha constituït una veritable alternativa als sistemes comercials; alhora, s’ha contaminat amb nous actors que ofereixen els serveis d’intermediació a través d’organitzacions amb afany de lucre.

Ha aparegut un conflicte i ha sorgit un enfrontament entre dues tendències. D’una banda, els qui defensen interessos legítims però no eterns reclamen que aquestes activitats es prohibeixin i que l’autoritat faci intervenir les forces policials per exigir el compliment de les lleis existents. De l’altra, hi ha la demanda de fer els ulls grossos i deixar-ho passar perquè, tot i sent actuacions il·legals o al·legals, són inevitables i formen part dels nous temps.

No estic gens d’acord amb els neoliberals quan diuen que, com menys regulació hi ha, millor funcionen les coses. Tampoc comparteixo l’actitud dels que volen conservar intactes uns drets adquirits que corresponen a una situació anterior. Per això penso que l’origen del conflicte és en el fet de no haver previst la necessitat d’adaptar les normes a les noves realitats, o de no haver-hi reaccionat a temps. Si volem assegurar la convivència hem de deixar clar que les lleis s’han de complir, però no es pot ser massa estricte a l’hora d’exigir el compliment d’unes normes que la dinàmica social posa en qüestió.

El problema no és només de les forces policials: es tracta sobretot d’un problema de lleis. Tant al segle XX com al segle XXI, les lleis s’han de complir. El que passa és que les lleis no poden seguir sent les mateixes en un segle que en l’altre... És urgent adaptar-les i, després, fer-les complir.

stats