04/05/2017

Llibertat, però no liberalisme

3 min
Llibertat, però no liberalisme

El canvi de segle ha portat una gran renovació en el panorama polític de molts països europeus. Hem vist la debilitació, i en molts casos desaparició, de partits tradicionalment forts que han comès grans errors d’orientació o de comportament. Han emergit nous grups que tenen un estil i juguen un paper diferent dels anteriors. I al tradicional enfrontament entre dretes i esquerres s’hi han afegit dimensions polítiques o ideològiques noves: populistes, identitàries, nacionalistes, xenòfobes...

Aquest panorama s’ha complicat per les conseqüències de la digitalització i de l’accelerat augment de la connectivitat, que ha fet que els ciutadans puguin rebre, processar i reenviar uns volums extraordinaris d’informació (objectiva o manipulada...) però que tinguin veritables dificultats per contrastar-la, analitzar-la i utilitzar-la per prendre decisions; entre d’altres, decisions de vot.

S’ha creat una notable desorientació en el comportament electoral dels ciutadans. I, com a reacció, fa temps que escolto o llegeixo, tant aquí com arreu d’Europa, moltes propostes que defensen la recuperació d’una “democràcia informada” i el retorn a un “liberalisme democràtic” com els que havíem conegut. Dono suport a aquestes propostes, però vull alertar sobre la segona.

Democràcia informada. Un règim democràtic és el que permet que tots els ciutadans participin en l’elecció dels dirigents i en la definició de les orientacions polítiques. Cal també que, a més d’experimentar-los personalment, estiguin informats dels efectes de les decisions dels seus governs. La democràcia, a més d’una igualtat de drets polítics, exigeix un accés a la informació, tant sobre les promeses electorals com sobre els resultats de les actuacions governamentals. Una democràcia amb informació restringida o manipulada pot conduir a errors col·lectius, com crec que ha passat darrerament en alguns països importants.

Les regulacions que contribuïen a una formació de l’opinió pública han quedat en part obsoletes i no s’han adaptat a la societat digital, ni pel que fa a l’obligació de rigor i de veracitat ni pel que fa a la identificació de responsabilitats quan escaigui. Sense aquesta adaptació s’està posant en perill la qualitat de la democràcia, sobretot en decisions de caràcter simple (sí/no) que tenen conseqüències importants sense fàcil correcció al cap de quatre anys...

Liberalisme democràtic. Els sistemes que van funcionar des dels 50 fins als 80 als països de l’Europa Occidental (sobretot al centre i al nord, ja que els del sud ens hi vam incorporar més tard) van ser una bona síntesi de dos principis: llibertat política i respecte a la iniciativa privada (mercat lliure dins d’un marc de regulació); i paper important de l’estat com a regulador, redistribuïdor de rendes i prestador de serveis bàsics (estat del benestar). Es va aconseguir pau, llibertat, progrés econòmic, millora social i una contínua reducció de les desigualtats econòmiques.

Seria bona una adaptació d’aquest sistema a les circumstàncies del segle XXI, però hem de deixar d’identificar-lo com a liberalisme democràtic, ja que es tracta d’una trampa intel·lectual. Va ser un model sorgit d’un pacte entre la part menys radical del capitalisme industrial i la part més democràtica del socialisme, representades respectivament pels grups de centredreta i per les socialdemocràcies. Alguns l’etiquetaven com a capitalisme de rostre humà; jo sempre he pensat que en bona part era un capitalisme espantat per la proximitat dels règims soviètics i la força dels partits comunistes europeus...

La caiguda del Mur de Berlín i la deriva financera del capitalisme van acabar amb el pacte. El liberalisme, avui, corre el perill de ser una exaltació de l’individualisme. Suposo que per això en diuen neoliberalisme. Em resulta molt acceptable pel que fa a la llibertat política, però ha tornat a radicalitzar-se pel que fa a la llibertat econòmica i ha demostrat que considera la regulació del mercat per part de l’estat com una intromissió que perjudica el progrés, i creu que la redistribució per via fiscal és una violació de la llibertat personal. Per això desregula els mercats i rebaixa els impostos, afavoreix l’explotació laboral i ha fet créixer novament les desigualtats socials.

Hem d’evitar una deriva populista i autoritària dels sistemes polítics. Reorganitzem el mercat de la informació per enfortir la democràcia; i reformem, per adaptar-lo als nostres dies, el sistema econòmic de fa 40 anys. Però crec que cal desmitificar els mots i evitar trampes i exageracions al voltant de la llibertat. Llibertat política sí, però dins del respecte a la llei democràtica. Llibertat econòmica sí, però dins d’un marc regulatori que lluiti contra la desigualtat i augmenti la justícia social. No llencem ara la socialdemocràcia a la paperera...

stats