05/03/2020

El Green Deal i el pressupost de la UE

3 min
El pressupost europeu és, més que mai, una qüestió en disputa.

Dilluns la Representació a Barcelona de la UE va organitzar una molt interessant sessió per presentar i debatre l’anomenat Green Deal, una iniciativa que suposa un fort compromís europeu amb una política per fer front a la crisi climàtica fixant com a principal prioritat de la Unió assolir nous objectius climàtics el 2030 i la neutralitat d’emissions el 2050.

1. El pacte. El document que ha preparat la Comissió crec que s’ha de considerar molt important pel seu contingut i transcendent per la seva oportunitat. Important, perquè representa una mirada molt àmplia que no queda reduïda a una simple preocupació ecològica, sinó que situa els reptes en un context de transformació econòmica i social provocada tant pel repte climàtic com per la revolució digital. Una mirada que vol fer front també a l’exigència de vetllar per les necessitats de totes les persones en la nova societat, i que, per tant, vol intentar que els esforços que demana la transició energètica puguin alhora ser útils per millorar els nivells de benestar i de justícia social. I oportú perquè respon a una preocupació creixent manifestada recentment pels ciutadans i a una voluntat que es vegi el paper que la UE pot jugar en aquest lideratge, justificant encara més l’encert de la seva existència i acostant més la seva actuació a la solució de problemes que preocupen a la gent. És per tot això que cal aplaudir sense reserves la iniciativa.

2. Finançament. Aquesta satisfacció va quedar parcialment debilitada quan es va parlar del seu finançament, ja que, en paral·lel a l'aprovació del pacte, s’estan debatent les perspectives financeres de la UE per al període 2021-27, i no està prou clar d'on sortiran els recursos que es necessitaran. D’una banda, durant els pròxims anys es vol dedicar un 25% del pressupost de la UE a la política per a la transició climàtica, però, de l’altra, hi ha fortes reticències a incrementar el volum del pressupost, i fins i tot hi ha països que en demanen una reducció per fer front a la sortida del Regne Unit. En poques paraules, si s’és conseqüent en la necessitat de dedicar-hi el 25% i no s’augmenta el pressupost, caldria reduir notablement algunes de les actuals polítiques comunitàries, i molt especialment les relacionades amb les activitats agrícoles i les de cohesió. Parlem de transferències dels països rics als pobres, que es van aprovar a finals del segle XX per ajudar els segons en la reducció de desigualtats entre països (se’n va dir convergència) i per millorar infraestructures, i així compensar en part els esforços que els va representar participar en la creació de la moneda única. No cal dir que Portugal, Espanya i Grècia, però també en part França i Itàlia, estan molt preocupats per aquesta possible reducció, propiciada pels països nòrdics...

3. Decisions valentes. Crec que els pròxims mesos seran transcendentals per al futur de la UE. La nova Comissió ha fet públiques 6 prioritats per als pròxims 4 anys, entre les quals el Pacte Verd és la primera, però les altres 5 també necessitaran recursos importants. En aquestes circumstàncies, les dificultats financeres que acabo de comentar queden ampliades i agreujades.

Crec que és el moment de posar valentament sobre la taula el que molts hem estat dient des de fa temps: si la UE aspira a tornar a tenir un cert paper global com correspondria al primer mercat del món que és, i vol aconseguir alhora recuperar un grau més alt de satisfacció en l'opinió dels seus 500 milions de ciutadans, no pot seguir tenint un pressupost tan ridícul com el que té.

No som prou conscients que, mentre en la majoria dels estats europeus la despesa pública se situa al voltant del 35%-40% del seu PIB, el pressupost de la UE arriba escassament a l'1% del seu PIB. Per dir-ho en termes més propers, la Comissió de la UE disposa d’uns recursos que són unes 5 o 6 vegades els que té el govern de la Generalitat, quan la població a atendre és unes 60 vegades la població catalana. És evident que les competències són molt diferents, però és fàcil d’entendre que sovint la UE sembli inoperant de cara als seus ciutadans i tingui un paper marginal de cara a altres poders mundials, tant polítics com financers. Això ens perjudica a tots i porta a la decadència.

És urgent que hi hagi un augment del pressupost, i fora bo que no fos ampliant la contribució dels estats sinó a través de la implantació d’algun impost de caràcter europeu. Si és un de nou, podria ser relacionat amb el clima, però potser encara seria millor convertir en europeu l’impost de societats, fet que eliminaria els actuals forats que utilitzen algunes grans empreses per fer dúmping o frau fiscal aprofitant les diferències fiscals que hi ha entre els països de la UE.

stats