17/09/2012

La metàfora gallega

3 min
La metàfora gallega

Vivim temps sotmesos a la dictadura d'uns pocs vocables. Dèficit , austeritat , ajustaments es mengen la resta de la nostra capacitat de sorpresa i incrementen un sentiment difús de presa de pèl col·lectiva. Al final, aquests anys de penalitats sense aturador es resolen amb un polític proclamant, dalt del seu púlpit, que el bé públic exigeix cintures de vespa acomodades a estómacs cada vegada més reduïts. I t'ho creus o no t'ho creus, però la cantarella -generalitzada i ubiqua- comença a fer forat. Llavors interioritzes el missatge i ets tu mateix qui busques autoconvèncer-te que "no hi ha cap altra solució" perquè hem viscut "per damunt de les possibilitats", així que el règim forçat és l'única garantia "per sortir del túnel".

Tot això està molt bé. Ja hi ha massa economistes que han explicat amb molt de detall que les polítiques d'extremat estalvi públic, en èpoques de recessió i crisi profunda, només són formes d'ofegar les finances d'un país. Però obviem això, ara. Imaginem, per un moment, que l'austeritat és, en efecte, l'única política econòmica possible per vorejar el marasme. Hi ha pocs diners -i un deute descomunal- i cal usar-los en dosis homeopàtiques. L'Estat i les diferents administracions, segons això, han de ser prudentíssims en la gestió de l'escassesa. I, tanmateix, hi ha detalls que no em quadren. Prenguem, per exemple, el discurs de Rajoy a l'inici del curs polític espanyol i gallec. La plana major del PP s'havia reunit a Soutomaior (Pontevedra), el dia 1 de setembre, per donar el tret de sortida a les eleccions a Galícia. I quin era el gran anunci de Rajoy per a l'ocasió? Que l'AVE Madrid-Galícia estarà acabat l'any 2018. Ja havia explicat Ana Pastor, la ministra de Foment, que en aquests vuit mesos de legislatura s'hi han invertit 1.745 milions d'euros. La força del BOE, esgrimia Rajoy, ufanós, davant una claca agraïda i entregada. La força del BOE.

I bé, de fons, jo no podia deixar de sentir la cançó de la crisi: dèficit, austeritat, ajustaments. ¿AVE a Galícia? Vostès em disculparan, però, per què no fem abans una ullada a la relació ingressos/despeses dels serveis de Renfe al país dels gallecs actualment? Hi descobriríem dades molt curioses, com ara que cap tren de mitjana o llarga distància a Galícia cobreix les despeses que genera. La que més s'hi aproxima és la línia Madrid-Pontevedra-la Corunya, que tot just sufraga el 74% de les despeses d'explotació. Això vol dir, simplement, que totes les línies de Renfe gallegues són deficitàries. Com ho serà també, inexorablement, l'alta velocitat.

Germà Bel ja va explicar, en un llibret deliciós ( Espanya, capital París ), quins criteris s'apliquen -i per què- a l'estat espanyol en matèria de comunicacions des del segle XVIII. Criteris polítics, ras i curt. Criteris de centralització de l'Estat, de tenir totes les capitals de província connectades -pete qui pete- amb Madrid. Caldria saber, però, que totes les línies ferroviàries de l'anomenat eix mediterrani cobreixen de sobres les despeses. La connexió Barcelona-València-Alacant, per exemple, cobreix el 115,4% de les seues despeses d'explotació. I ja se sap que el corredor mediterrani, l'eterna ventafocs del sistema ferroviari espanyol, reuneix el 40% de la població de l'Estat, el 70% del turisme, el 60% de les exportacions, el 55% de la producció industrial, el 50% de la producció agrícola i el 40% del PIB. A pesar d'això, no hi ha diners -ni sembla que n'hi haurà- per a aquest corredor. Però l'AVE Galícia-Madrid ja disposa de 1.745 milions extres (i els que vindran). La força del BOE, efectivament.

Ara resulta, doncs, que l'austeritat i les retallades no afecten ni els uns ni els altres de la mateixa manera. Com en l'al·legoria orwelliana, es veu que alguns són més iguals que els altres. No hi ha diners, l'Estat està en fallida, les administracions han d'estalviar. Però es pot construir impunement una línia deficitària -alerta amb el mot: de-fi-ci-tà-ri-a - i es pot proclamar la gesta esgrimint el poder de l'Estat. ¿No havíem quedat que el PP era un partit "no nacionalista"? Però a Galícia -i Rajoy és gallec- hi ha eleccions. Així doncs…

A menys, esclar, que tot estiga sotmès a l'imperi d'una raó superior: Espanya, " lo único importante ". El corredor mediterrani atempta contra la lògica jacobina i és, per tant, rebutjable. Però Galícia-Madrid és un bon trajecte. I no hi ha austeritat que valga.

stats