26/06/2012

Un apunt sobre ciència

3 min

Un estudi internacional, fet públic fa poc per la Fundació BBVA, indagava sobre la cultura científica dels ciutadans a Espanya, França, Itàlia, Holanda, Alemanya, Àustria, Txèquia, Polònia, el Regne Unit, Dinamarca i els Estats Units. En cada país s'interrogava 1.500 persones majors de 18 anys a propòsit de temes tan diversos com les visites a museus del ram, l'assistència a conferències, el coneixement personal dels científics o el seguiment de notícies sobre R+D. Els resultats no crec que hagen sorprès gaire gent. En el cas espanyol, singularment, s'ha constatat que el nivell d'informació sobre les qüestions científiques és notòriament inferior a l'interès que s'hi declara. Només el 17,4% dels enquestats llegeixen les pàgines de ciència dels periòdics, per exemple. Una mica més -el 22,8%- afirmen que veuen programes científics de televisió. En internet el percentatge decau fins al 13,7% i a la ràdio no supera el 10%.

En el terreny anecdòtic -que és on aquestes enquestes donen el millor de si- també hi ha dades sucoses. Un 22% dels espanyols, per exemple, asseguren conèixer personalment algun científic (cosa que confessen, per contra, el 73,6% dels holandesos) i un 10,3% creuen del cert que el Sol es mou al voltant de la Terra (la mitjana europea és del 14,8%). A l'hora de citar el nom d'un sol científic, però, el 46% dels enquestats se'n veuen totalment incapaços.

Tot això, sense cap mena de dubte, vol dir el que vol dir. Que la gent, en general, té poca idea de ciència i un interès més bé moderat per aquestes qüestions era una cosa que ja sospitàvem. Una altra cosa és si encara es pot anar pel món sense uns mínims bagatges de cultura científica. Conduir un cotxe ignorant-ne completament la mecànica o fer servir internet sense tenir la més mínima idea d'informàtica són coses que passen i tampoc ens n'hem de sentir culpables. Viure completament al marge de les novetats científiques, però, ens col·loca en una tessitura una mica arriscada, perquè és obvi que el segle XXI -el segon segle per a molts de nosaltres- viurà una apoteosi del coneixement científic i les seues inabastables aplicacions.

Mario Vargas Llosa al seu últim llibre (La civilización del espectáculo ) planteja una hipòtesi que cal considerar. Glossant un vell assaig de George Steiner (In Bluebeard's Castle. Some notes towards the redefinition of culture , 1971) el premi Nobel peruà rebat la teoria segons la qual la cultura postmoderna exigeix que el ciutadà tinga un coneixement bàsic de matemàtiques i de ciències naturals que el dota d'un llindar de comprensió bàsica davant els avanços científics de tota mena. Això és el que defensa Steiner, almenys, però Vargas no s'està de dir-hi la seua: "Aquesta proposta -escriu- és una utopia comparable a les que Steiner devalua al seu assaig, perquè si ja en el passat recent era inimaginable un Pico della Mirandola contemporani capaç d'abraçar el conjunt de sabers del seu temps, en el nostre aquella ambició ni tan sols sembla possible per a aquestes computadores la infinita capacitat d'emmagatzematge de dades de les quals desperta l'admiració de Steiner".

Segons l'autor de La guerra del fin del mundo , cultura no és "quantitat de coneixements", sinó qualitat i sensibilitat. L'objecció sembla, a primera vista, raonable. Saber química, física, astronomia -estar-ne perfectament al dia- és una tasca que depassa les possibilitats del ciutadà corrent. Seria factible en el camp purament intel·lectual i així i tot no sense forçar el panorama. Conforme la ciència evoluciona i es fa més complexa, els individus ens en sentim més desplaçats. Podíem entendre -enteníem- Newton i Darwin, però a partir d'Einstein la cosa es complica. Ara ens parlen d'acceleradors de partícules i de nanotecnologia i badem un poc. I, tanmateix, no hi ha cap dubte que no es pot viure -no s'hauria de viure- sense provar d'entendre millor, en el nivell tècnic, el món en què vivim.

Potser Steiner era massa ambiciós i Vargas -que, paradoxalment, clama contra la frivolitat i la banalització de la cultura a hores d'ara- es passa de frenada. Necessitem la ciència. Requerim els coneixements científics. Les enquestes no deixen quasi ningú en bon lloc, això és cert. La clau estarà, segurament, en l'educació, però tampoc caldria esperar gran cosa d'un sistema escolar depauperat -ara més que mai- i on els alumnes abracen amb fervor les lletres tot fugint de les carreres tècniques… Si algú coneix la solució, faria bé de divulgar-la. Seria un descobriment essencial.

stats