Apoteosi de l'assossec al cor de la serra d'Espadà
Aín és una aldea blanca de la Plana Baixa, al bell mig de la serra d'Espadà, de 140 habitants. Les eleccions són un tràmit de què alguns han sentit parlar vagament. Al poble no hi ha cap mena de cartell ni reclam ideològic. Tres partits es disputen els 5 regidors en joc: el Partit Socialista (PSPV), el Partit Popular i el Partit Socialdemòcrata, escissió del PSPV.
L'actual alcalde, Ricard Miró, és socialista. El puny i la rosa han estat hegemònics a Aín en la majoria de les legislatures. Miró està convençut que repetirà. Els seus dos companys de candidatura, el Juan Carlos i el Laureano, comparteixen el seu entusiasme. En el camp contrari hi ha Mari Carmen Salvador (PP), que no viu al poble. El PSD, al seu torn, només presenta un candidat, Esteban Gimeno, sense possibilitats.
Cap dels líders vol polemitzar amb els seus contrincants. De fet, amb prou feines admeten parlar d'ells mateixos… "Al poble -assegura Ricard Miró- hem governat conjuntament tots els regidors, ací no hi ha la lluita política de les capitals".
Com tots els pobles petits, Aín és un microcosmos en què el factor personal ho és tot. Érika Muchola és l'única jove de divuit anys acabats de fer que hi viu. La pregunta és òbvia:
-I tu com veus tot això de les votades?
-No ho sé -s'excusa-, jo no hi entenc. Potser guanye el que hi ha ara o potser no. Jo no sé a qui votaré.
La vesprada cau sobre Aín. El sol gira. El bosc, amb les seues intimitats humides, ho embolcalla tot com una gran mare. ¿Eleccions? Un luxe d'urbanites...
