Joan Garí

Joan Garí

Després de la mort del pare

Som molts els qui sospitem que progressisme i conservadorisme, en abstracte, són dues maneres d’entendre la vida que es necessiten mútuament. Això ve al cas del sòlid assaig sobre la cosmovisió...

La batalla de Waterloo

Àlex Susanna -escriptor i gestor cultural- cultiva un dietari al llarg de l’any 2018. Tot comença al gener, amb la seua lluna “brunyida i relluent”, amb l’autor llegint poemes d’Emily Dickinson. El fet em...

Teoria moral de la postguerra

Hilde Spiel, vienesa exiliada pel nazisme, torna a la seua ciutat en 1946, en plena postguerra. Ho fa com a corresponsal del diari anglès New Statesman, la qual cosa propicia la crònica que basteix aquest...

La tardor del patriarca

L’enderrocament del govern democràtic de Jacobo Árbenz, a la Guatemala del 1954, ha sigut una de les espines més fortament clavades en la consciència dels sectors progressistes hispanoamericans en la segona...

Voyeurisme i emulació

Arribats en aquest punt, és lícit preguntar-se per què ens fascina Marcel Proust, per què els addictes d’ A la recerca del temps perdut som ja una immensa minoria. La resposta la trobem en dues paraules:...

L’obra ben feta

Leopoldo Pomés (1931-2019) era de la generació d’homes que van quedar estabornits en contemplar l’estriptis metonímic de Rita Hayworth en Gilda. A la Barcelona pia i trista de la postguerra, el braç nu de...

Una pel·li de romans

No es pot entrar en un McDonald’s i començar a jutjar el menú amb els criteris de la Guia Michelin. El lector -i el crític- han de saber on van. Per escriure un bon bestseller s’ha d’encertar el tema,...

La vida abans de la mort

Molts vam conèixer Henry Marsh quan va publicar Sobretot no facis mal. Jo mateix en vaig parlar en aquest diari. En aquelles pàgines el cèlebre neurocirurgià britànic es retratava com un “desactivador...

Josep Pla, cosmopolita de bona llei

Josep Pla ha tingut una immensa sort (merescuda). La posteritat li ha ofert un pòdium d’honor, a pesar de la prosa de Mercè Rodoreda o de Llorenç Villalonga, o de la poesia d’Espriu o de Vinyoli (i de tants...

Histèria, morfina i sublimació artística

Amb només tres novel·les, Anna Moner (Vila-real, 1967) ha ocupat ja un espai singular en la narrativa catalana contemporània. Al seu univers personalíssim pertanyen per dret propi personatges perfilats amb...

Un país on la memòria encara està en carn viva

Per entendre les novel·les de Valentí Puig cal parar atenció a dues claus importants: d’una banda, només es diferencien dels seus dietaris en el grau de ficció empeltada; de l’altra, el llenguatge (la seua...

Després de 'La fuga total'

A les novel·les de Ponç Puigdevall sempre acaba plovent, tard o d’hora, com una inadvertida fatalitat. “La pluja també volia ser-me adversa”, escriu. A Il·lusions elementals, concretament, l’aigua que cau...

El benefici de la ciència

Joan Borja és una rara avis en el món acadèmic valencià. Sent com és filòleg i havent assolit una còmoda posició en l’establishment acadèmic, s’obstina a interessar-se pel camp científic (al qual ha...

El símbol de l’espill

Pot passar que, arribats a un punt específic del que podríem anomenar la “decadència” de la civilització occidental actual (que comença en Spengler i acaba, de moment, en Ferran Sáez Mateu), es puga trobar...

Amèrica no s’acaba mai

Sabadell Grand Central, Nova York Rambla, la novel·la pòstuma de Manuel Foraster de què avui m’ocupe completa una trilogia començada amb Factures pagades (2012) i Lisboa direcció París (2014), totes dues...

El luxe de ser humà

Els llibres de memòries serveixen, fonamentalment, perquè la vida de cada ésser humà concret no semble inútil. Com que cada persona és única, el seu testimoni és primordial -únic també-. No cal abordar la...

¿El final del secessionisme lingüístic valencià?

De “dia històric” es qualificava, sense més concessions hiperbòliques de les necessàries, la cimera entre la Generalitat de Baix i la Generalitat de Dalt (com hauria dit Ramon Barnils) a València, en aquest...

Vida i literatura

El triomf pòstum és la gran cabronada que la societat dedica als millors escriptors. El cas d’Irène Némirovsky, però, és especial. Entre els anys 20 i els 30, aquesta novel·lista ucraïnesa d’expressió...

L’incident primordial

En alguns manuals de teoria literària, allà on s’especula sobre les misterioses circumstàncies que converteixen un argument més o menys interessant en una bona peça literària o bé s’ensenya als aprenents...

Contra els intermediaris de Déu

Si hi ha un projecte humanístic irrenunciable per al segle XXI, hauria de ser, sense dubte, la subversió del relat del jihadisme. El repetit atac a França i mil altres mossegades més del fanatisme arreu del...

Les cartes que s’adreçava Renard

L’aparició d’una traducció del Diari de Jules Renard, ni que siga parcial, hauria de ser un gran esdeveniment en qualsevol cultura. La que ens ofereix Edicions Sidillà, amb l’acurada versió d’Antoni...

La passió (gastronòmica) a València

Entre les noves manifestacions de l’espiritualitat al segle XXI, la gastronomia és una de les més acreditades. Els cuiners són els nous oficiants del misticisme. Com els ministres de les antigues fes, ara...

Apologia del geni col·lectiu

Una de les peculiaritats d’aquests invents anomenats “tesis doctorals” és que demostren -meritòria paradoxa- que se’n pot fer una, perfectament, sense abocar-hi ni una sola idea pròpia. Els doctorands, en...

Desordenar el llenguatge, ordenar la vida

Sent com sóc un apassionat de la literatura aforística (gènere que he practicat ocasionalment), he de confessar, d’entrada, que feia temps que no en llegia -i menys amb el català com a llengua original- un...

Contra l’afalac instantani del lector

“Aleshores ja no li calia preocupar-se ni turmentar-se perquè tot es reduïa a esperar i ja s’havia demostrat a si mateix que en sabia prou, però quan el desenllaç va ser irremeiable -quan el desenllaç va...

La tribu dels caragols

El caragol moro o bover ('Helix aspersa', segons el seu nom científic) és un dels més comuns al nostre territori. Com que té una molla generosa i perfectament comestible, des de la Prehistòria hi ha hagut...

Vides ben contades

No sé ara mateix qui va dir que no hi ha vides inútils, sinó mal contades. Res més fascinant que el relat d’una biografia qualsevol, no necessàriament extraordinària. El fil subtilíssim que porta de la...

L’enigma de la identitat valenciana

El 25 d’abril, data emblemàtica del nacionalisme valencià, es va celebrar amb un acte massiu a la Plaça de Bous de València. Durant anys i panys, la identitat valenciana ha constituït un tema de discussió...

Contra la lliga dels ximples

Una editorial que comença es juga molt en els seus primers títols. El flamant segell valencià In Púribus Llibres ha encetat la seua travessia amb quatre apostes fortes: Passeres, d’Amadeu Viana (proses...

Pregària per Txernòbil, 30 anys després

Avui, 26 d’abril, fa exactament trenta anys que es va produir l’accident nuclear de Txernòbil (Ucraïna). Voldria pensar que l’efemèride bastaria per provocar una allau de noves investigacions al voltant...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | Següent >