Joan Garí

Joan Garí

Criatures perdudes de la vida

Carmeta, del Mas de les Òlibes, està prenyada de Daniel. Ella parla de casar-s’hi, però els pares, horroritzats, la porten amb un capellà amic de la família perquè proveïsca una solució. El capellà utilitza...

El gran sedàs de la memòria

L’escriptor Josep Piera es troba ja en aquella edat en què la memòria ha deixat de ser un sistema d’organització del passat i ha esdevingut una part bategant del present. El memorialisme, en aquest sentit,...

La primerenca obra mestra de Sagan

El talent és un material inaprehensible. N’hi ha que en tenen i n’hi ha que no. Françoise Quoirez (1935-2004), més coneguda pel pseudònim de Françoise Sagan, en tenia i molt. Als 18 anys va infantar una...

El mar, i el mal, no s’acaben mai

El Maraja està trist perquè el Dentola ha mort el seu germà Christian. Sembla, sí, un episodi de la sèrie Els Soprano, però és només un breu miratge. El Maraja té 18 anys i és un dels capos de la nova...

Una lliçó sobre l’ànima humana

Dins l’oceà inacabable de la literatura russa del segle XIX, hi ha espècies desconegudes -almenys per a mi- que de tant en tant omplen les xarxes. Una criatura abissal que ha vingut a regalar-me el temps de...

Sense aixopluc en la tempesta

La fugida interminable de Joseph Roth des de la seua Galítsia natal fins a les profunditats etíliques d’ell mateix de vegades es concretava en novel·les que ara són de culte, i de vegades ho feia en textos...

Una cultura sense Déu

La progressiva laïcització de la societat occidental ha provocat epifenòmens clarament indesitjats. Ara qualsevol alumne de 16 anys que cursa 4t d’ESO ignora àmpliament què és la quaresma o l’Esperit Sant,...

El desfici d’un volcà refredat

Quan has llegit molt Cioran, preferentment en la joventut, acabes vacunat contra moltes coses. El seu nihilisme elegant, al cap i a la fi, rima bé amb l’estat perpetu de malestar de la cultura occidental,...

Notícia del purgatori

Segons el catolicisme, el purgatori és un estat transitori entre terra i cel ocupat per ànimes que han pecat però que encara poden aspirar a la salvació. El gran Samuel Beckett -premi Nobel de literatura el...

Després de la mort del pare

Som molts els qui sospitem que progressisme i conservadorisme, en abstracte, són dues maneres d’entendre la vida que es necessiten mútuament. Això ve al cas del sòlid assaig sobre la cosmovisió...

La batalla de Waterloo

Àlex Susanna -escriptor i gestor cultural- cultiva un dietari al llarg de l’any 2018. Tot comença al gener, amb la seua lluna “brunyida i relluent”, amb l’autor llegint poemes d’Emily Dickinson. El fet em...

Teoria moral de la postguerra

Hilde Spiel, vienesa exiliada pel nazisme, torna a la seua ciutat en 1946, en plena postguerra. Ho fa com a corresponsal del diari anglès New Statesman, la qual cosa propicia la crònica que basteix aquest...

La tardor del patriarca

L’enderrocament del govern democràtic de Jacobo Árbenz, a la Guatemala del 1954, ha sigut una de les espines més fortament clavades en la consciència dels sectors progressistes hispanoamericans en la segona...

Voyeurisme i emulació

Arribats en aquest punt, és lícit preguntar-se per què ens fascina Marcel Proust, per què els addictes d’ A la recerca del temps perdut som ja una immensa minoria. La resposta la trobem en dues paraules:...

L’obra ben feta

Leopoldo Pomés (1931-2019) era de la generació d’homes que van quedar estabornits en contemplar l’estriptis metonímic de Rita Hayworth en Gilda. A la Barcelona pia i trista de la postguerra, el braç nu de...

Una pel·li de romans

No es pot entrar en un McDonald’s i començar a jutjar el menú amb els criteris de la Guia Michelin. El lector -i el crític- han de saber on van. Per escriure un bon bestseller s’ha d’encertar el tema,...

La vida abans de la mort

Molts vam conèixer Henry Marsh quan va publicar Sobretot no facis mal. Jo mateix en vaig parlar en aquest diari. En aquelles pàgines el cèlebre neurocirurgià britànic es retratava com un “desactivador...

Josep Pla, cosmopolita de bona llei

Josep Pla ha tingut una immensa sort (merescuda). La posteritat li ha ofert un pòdium d’honor, a pesar de la prosa de Mercè Rodoreda o de Llorenç Villalonga, o de la poesia d’Espriu o de Vinyoli (i de tants...

Histèria, morfina i sublimació artística

Amb només tres novel·les, Anna Moner (Vila-real, 1967) ha ocupat ja un espai singular en la narrativa catalana contemporània. Al seu univers personalíssim pertanyen per dret propi personatges perfilats amb...

Un país on la memòria encara està en carn viva

Per entendre les novel·les de Valentí Puig cal parar atenció a dues claus importants: d’una banda, només es diferencien dels seus dietaris en el grau de ficció empeltada; de l’altra, el llenguatge (la seua...

Després de 'La fuga total'

A les novel·les de Ponç Puigdevall sempre acaba plovent, tard o d’hora, com una inadvertida fatalitat. “La pluja també volia ser-me adversa”, escriu. A Il·lusions elementals, concretament, l’aigua que cau...

El benefici de la ciència

Joan Borja és una rara avis en el món acadèmic valencià. Sent com és filòleg i havent assolit una còmoda posició en l’establishment acadèmic, s’obstina a interessar-se pel camp científic (al qual ha...

El símbol de l’espill

Pot passar que, arribats a un punt específic del que podríem anomenar la “decadència” de la civilització occidental actual (que comença en Spengler i acaba, de moment, en Ferran Sáez Mateu), es puga trobar...

Amèrica no s’acaba mai

Sabadell Grand Central, Nova York Rambla, la novel·la pòstuma de Manuel Foraster de què avui m’ocupe completa una trilogia començada amb Factures pagades (2012) i Lisboa direcció París (2014), totes dues...

El luxe de ser humà

Els llibres de memòries serveixen, fonamentalment, perquè la vida de cada ésser humà concret no semble inútil. Com que cada persona és única, el seu testimoni és primordial -únic també-. No cal abordar la...

¿El final del secessionisme lingüístic valencià?

De “dia històric” es qualificava, sense més concessions hiperbòliques de les necessàries, la cimera entre la Generalitat de Baix i la Generalitat de Dalt (com hauria dit Ramon Barnils) a València, en aquest...

Vida i literatura

El triomf pòstum és la gran cabronada que la societat dedica als millors escriptors. El cas d’Irène Némirovsky, però, és especial. Entre els anys 20 i els 30, aquesta novel·lista ucraïnesa d’expressió...

L’incident primordial

En alguns manuals de teoria literària, allà on s’especula sobre les misterioses circumstàncies que converteixen un argument més o menys interessant en una bona peça literària o bé s’ensenya als aprenents...

Contra els intermediaris de Déu

Si hi ha un projecte humanístic irrenunciable per al segle XXI, hauria de ser, sense dubte, la subversió del relat del jihadisme. El repetit atac a França i mil altres mossegades més del fanatisme arreu del...

Les cartes que s’adreçava Renard

L’aparició d’una traducció del Diari de Jules Renard, ni que siga parcial, hauria de ser un gran esdeveniment en qualsevol cultura. La que ens ofereix Edicions Sidillà, amb l’acurada versió d’Antoni...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | Següent >