Un ‘hacker’ ètic va ajudar Trump

Aquesta setmana hem descobert moltes coses. Per exemple, que el rei Joan Carles va estar ingressat la setmana passada per coronavirus a Abu Dhabi. Una informació exclusiva de l’ARA que no ha estat gens desmentida pel desmentiment emès via SMS per la Casa del Rei, i que tampoc ha estat desmentida pel desmentiment verbal exprés de la casa reial emèrita, a.k.a. Herrera en Cope. La informació del periodista Àlex Font deia que el monarca emèrit va ser ingressat la setmana passada per coronavirus a la clínica Cleveland de la citada teocràcia pèrsica, i, a hores d’ara, cap font oficial ni oficiosa s’ha atrevit a dir el contrari. L’únic que han pogut fer al respecte és emetre un succedani de desmentiment que no parla de la malaltia del monarca ni tampoc dels seus timings al centre sanitari. Només han dit que ja no hi és.

És a dir, tota la veritat que poden dir sobre la qüestió és aquesta, i l’han dit, un cop més, perquè un mitjà de comunicació no els ha deixat més remei. Perquè un cop més, en relació a l’avenir d’un personatge que ens segueix costant diners a tots, el que ha regnat és l’opacitat. Val a dir, però, que avui això ja no sorprèn. El que sí que encara resulta estrany és que davant de tot aquest lamentable escenari hi hagi qui s’ha dedicat a atacar el missatger de la informació en comptes dels protagonistes de la desinformació. Resulta increïble sobretot perquè avui dia toca estar molt agraït als esforços periodístics per saber veritats en relació amb aquesta institució. Tot el que hem esbrinat en els últims temps sobre aquest caríssim forat negre i les seves pràctiques és gràcies al missatger, al periodisme, i no a la mateixa institució. Resulta increïble que hi hagi gent -fins i tot del gremi- que doni com a certes ipso facto les informacions quan les dona un amic íntim del rei -quan aquesta amistat és el primer element que els hauria de fer dubtar de la seva validesa- i no quan les emet algú que no hi té res a veure.

A aquestes altures, amb tot el que ja hem après en els últims anys de la llantiosa democràcia que tenim, donar com a certes per defecte les fonts oficials no és un escenari òptim. De fet, encara que visquéssim en un entorn polític idíl·lic, la feina dels periodistes és posar en dubte les fonts oficials i no aplaudir-les. Hi ha reaccions que semblen mentida, sincerament. Però hi ha qüestions que passen per sobre de tot. Una vegada més, n’hem vist la prova.

També hem descobert aquesta setmana que hi ha reis que en l’últim tram del seu mandat no decideixen abandonar la democràcia sinó millorar-la. Per exemple, el rei Carles Gustau (02), que als 74 anys segueix com a cap d’estat de Suècia. En una entrevista per a la televisió pública -sí, allà això passa- ha dit que el seu país ha “fracassat” en la gestió de la pandèmia del coronavirus. “Penso que hem fracassat. Hi ha hagut una gran quantitat de persones que han mort i això és terrible”, ha dit en el que és una crítica evident als gestors públics.

Un rei que pot esperonar els polítics

“Els suecs han patit moltíssim. Un pensa en els familiars que no van poder acomiadar-se dels seus morts. Crec que és una experiència dura i traumàtica no poder tenir un comiat càlid”, assegura el rei, que va haver d’aïllar-se preventivament perquè va estar en contacte amb el seu fill Carles Felip (03) i la seva dona, que sí que van tenir coronavirus, cosa que, per cert, la casa reial sueca va explicar sense cap mena de por ni tardança.

¿S’imaginen un rei espanyol criticant la tasca d’un polític espanyol? Oi que no? ¿S’imaginen que bé que estaria que aquesta crítica d’algú amb la seva -pressuposada- autoritat fos expressada per esperonar els nostres polítics a tenir un comportament responsable amb el poble? Oi que sí? Doncs bé, segueixin imaginant, perquè aquí això és impossible. El castell de cartes que és la monarquia actual a Espanya impedeix que el cap d’estat pugui fer el més mínim gest pel bé comú de la societat perquè s’hi juga el coll. No pot permetre’s el mínim impuls -si el tingués- de defensar-nos perquè el seu futur depèn d’ells. Per cert, Suècia té una taxa de mortalitat per covid del 75,29. Espanya, dijous, de 181. Allà critiquen, aquí saluden.

Per últim, el millor descobriment ha sigut la contrasenya de Twitter de Donald Trump (01) : “maga2020”. Vostès es deuen preguntar què vol dir. No s’espantin, el president sortint dels EUA no és fan de Juan Magán (04). No és per això. “maga” fa referència a les sigles de la seva campanya, Make America Great Again. I 2020, el primer número que se li va acudir quan la xarxa social li va exigir que la contrasenya inclogués un número. Bé, el primer no, el segon. El primer segur que va ser 6969...

Això de la contrasenya ho hem descobert perquè ho ha dit la Fiscalia dels Països Baixos, que ha fet públic el cas d’un pirata informàtic holandès anomenat Victor Gevers, que va esbrinar el password del líder del món lliure amb només set intents. Això, que algú hauria aprofitat per provocar algun cataclisme i passar a la història geek, Gevers ho va posar de seguida en coneixement de les autoritats, segons explica Efe. Perquè es veu que és un pirata ètic. Tan ètic que a Holanda es veu que la Fiscalia no reclamarà cap pena per a ell.

Mira si es buena persona Gevers, que quan va esbrinar que la contrasenya era tan senzilla i que, a més, no tenia el sistema de doble verificació activat -cosa que li va permetre entrar al compte perquè no havia de rebre cap SMS al mòbil- va intentar alertar personalment el president i el seu equip de campanya. Com que va fracassar en tots dos casos, va intentar alertar la família, però tampoc va reeixir. Jo crec que l’hi va dir a Melania (01) però ella es devia fer la sueca. Bé, la sueca no, que allà hem vist que s’impliquen. Es va fer l’emèrita...