CABARET POP

Regnes en direccions oposades

A Holanda volen eliminar una llei que castiga amb fins a 5 anys de presó insultar el rei, mentre que a Espanya volen blindar més la Corona

Aprofitant que amargar la vida a un independentista català no genera gaire rebuig a Espanya, el PP ha decidit que vol prohibir indultar persones condemnades per rebel·lió o sedici ó, com explicava l’ARA aquesta setmana. Es tracta d’un projecte legal que a ningú se li escapa que està pensat per fer -encara més- por i aconseguir que alguns catalans acabin sent independentistes només a casa seva i que la seva ideologia política es converteixi en el nou porno per internet: una cosa per gaudir-ne en privat. Però, al contrari del que sembla, la gràcia de la conciliadora idea popular no és que avanci un pas més en la persecució ideològica: el més curiós del cas és que, aprofitant el yellow brick road legislatiu cap al Valle de los Caídos que suposa, també vol prohibir indultar les persones que hagin comès delictes contra la Corona. És a dir, pretén consagrar per la via legal diverses coses que no han aconseguit consagrar-se per la via del respecte intel·lectual o l’autoritat moral, com la monarquia o la unitat d’Espanya. Ya es primavera en el consejo de ministros...

En qualsevol cas, el que em xoca més d’aquesta informació és que coincideix en el temps amb un intens debat -sí, allà n’hi ha...- que estan tenint a Holanda respecte al seu rei, Guillem Alexandre (01), casat amb l’argentina Máxima Zorreguieta (03), coneguda internacionalment per ser l’única persona que ha fet sortir de casa la princesa consort del Japó Masako, que està deprimida des de fa més d’una dècada de l’angoixa de pensar que ha de ser emperadriu. Cadascú té el seu expertise. Almenys Màxima Prozac en té algun...

En fi, doncs a Holanda, on com aquí avança tot molt ràpid però en direcció al futur en comptes d’anar en direcció al passat, un bon grapat de partits -verds, socialistes, laboristes i la formació liberal D66- volen eliminar la llei que castiga els insults al rei amb penes de presó que poden arribar fins als cinc anys. És a dir, volen que el cap de la casa dels Orange-Nassau, si se sent insultat, faci com els seus súbdits i vagi als jutjats i ho denunciï. Una imatge inadmissible, es veu, per als partits cristians, que hi estan completament en contra. “Si és el rei el que ha de posar una denúncia, no hi donarem suport... el rei no hauria de veure’s obligat a anar a comissaria amb la seva bici a prestar declaració”, ha dit el diputat conservador Sven Koopmans, que no sabem si dubta de la capacitat del rei de declarar o d’anar en bici.

El gran tema que hi ha al darrere de tot plegat és si en una època en què tot va en la direcció de reivindicar la igualtat -entre gèneres, amb els animals, entre cultures i religions...- resulta digerible que una persona tingui dret a ser menys insultada que la resta i que la llei ho avali com si fos la cosa més normal del món. Això resulta més trist encara si tenim en compte que qui pot ser menys insultat, perquè té una llei que el protegeix ad hoc,resulta que és justament qui té infinitament més possibilitats de defensar-se. De moment, el que sabem és que aquesta llei més caducada que Fotolog va servir el 2014 perquè la fiscalia acusés un activista que feia proclames contra la monarquia en una protesta. Encara sort que a Holanda existeix la vergonya institucional i van fer marxa enrere perquè van considerar que aquesta norma germana dels pterodàctils limitava la llibertat d’expressió. Si jo fos Guillem d’Holanda, aniria posant greix a la cadena de la bici. Bé, manant-ho fer...

Francis es despista amb el circ

Parlant d’igualtat també em ve al cap el xou que aquesta setmana ha organitzat el papa Francesc (04) per semblar més cool : la visita d’un circ al Vaticà. La revista ultraconservadora ¡Hola! recordava a la seva web que “ las actuaciones circenses durante las audiencias del Papa se han convertido en un evento habitual ” per, a continuació, fer una síntesi de l’homilia que Francis -en anglès té nom de perruqueria d’aquestes que estan situades en un primer pis, pobre...- els va fer.

Entre altres coses, els va dir que “l’art i la bellesa eleven l’esperit humà”, una frase que m’apunto a l’apli Notes de l’iPhone per cada cop que no sàpiga què dir en un d’aquests pessebres que als periodistes ens toca afrontar de manera recurrent. Trobo a faltar en les paraules papals una menció als pobres animals que encara malviuen engabiats als circs, al servei d’humans que em suggereixen de tot menys art i bellesa. Dir això hauria marcat la diferència entre ser un Papa modern o només voler-ho semblar. No hi va haver sort...

I, finalment, no puc passar per alt una notícia sobre la meva admirada Wallis Simpson (02), que va ser molt odiada bàsicament perquè va arribar al món amb un segle d’anticipació. Segons un nou llibre d’ Andrew Morton, biògraf de Lady Di, la nord-americana va intentar deixar el rei Eduard VIII per un milionari anomenat Herman Rogers, que al final va preferir una altra dona. El divorci del rei que va abandonar el tron per una dona hauria estat la riota mundial. A Wallis Simpson la van criticar moltes dones llavors i encara ara. Una cosa que encara no he entès mai. Escaldada després de dos divorcis, estava disposada a un tercer encara més escandalós que els previs. Si això no és una dona empoderada, que algú m’expliqui què ho és.

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF