31/12/2017

Un Nadal material i un divertit any nou

4 min
Kim Kardashian ha rebut  Del seu marit un regal nadalenc  Valorat en 100.00 dòlars. 
 Són accions de les seves 
 Empreses preferides.

Quan fas un regal saps perfectament si l’has encertat o no. Per més que l’altra persona s’esforci a demostrar que li has encertat el gust o l’objecte, si no ha estat seduït, resulta molt evident el teatret. Sobretot, quan l’ésser regalat pronuncia alguna cosa així com “Em farà molt de servei”, però els seus ulls estan clavats en una paret del fons de l’habitació i en la seva mirada s’hi llegeixen frases del tipus: “Com li demano el tiquet sense que es noti la desolació que sento?”

Però el pitjor de tot és que els casos així no són puntuals. Hi ha molts regals fets sense cap mena de raciocini ni sensibilitat per part d’alguns regaladors, que els compren amb tanta desídia que en alguns casos es mereixerien que, en obrir el paquet, el regalat pronunciés frases com: “Ohhh! Moltes gràcies! És superchoni, segur que m’ho podré treure de sobre ben ràpid a Wallapop”. Si quan et compren els regals només pensen en la persona en què et volen convertir, en els propis gustos de qui regala o en la seva garreperia, no mereixen cap carinyo, ja que ells tampoc l’han fet servir gaire...

En fi, qui no ha viscut aquestes festes el drama dels regals insensibles ha sigut Kim Kardashian, que aquest Nadal ha rebut un regal absolutament encertat de part del seu home, el raper Kanye West. La musa del plàstic ha rebut un regal com ella, obvi i material, que l’ha alegrat molt, tal com ha mostrat desacomplexadament a les xarxes. I és que el pare dels seus fills enguany li ha tocat la fibra sensible: li ha regalat accions d’empreses que ella estima.

D’aquesta manera, West l’ha encertat de ple. I perquè el gaudi d’ella fos màxim, a més, li ha lliurat de manera infantilitzada. En una caixa li va deixar un peluix de Mickey Mouse, unes targetes de regal de Netflix i d’Amazon, uns mitjons d’Adidas i uns auriculars d’Apple. Tota una sèrie de regals que per a una persona de raça humil com jo suposarien fregar el cel, però que en el cas de Kardashian la van deixar freda i intrigada. Encara sort que la segona caixa que componia el regal la va treure de dubtes automàticament posant sobre una bàscula monetària aquella broma afable de la primera caixa. Allà dins hi havia els documents que acreditaven que Kardashian era ja propietària de 100.000 dòlars en accions de les empreses de la caixa número 1, els seus tòtems. Una brometa instagramitzable i un saldo molt positiu de calaix. La felicitat en estat pur, per a la celebrity estatunidenca, que s’entén que ha deixat enrere la seva predilecció per les joies des que va comprovar que eren un bé molt volàtil quan n’hi van robar per valor de nou milions d’euros en un hotel de París.

Ser copropietari d’empreses que et motiven a mi em sembla una gran idea. Tot i això, si tens una mica de sentiments potser quan tens la idea del pobre West optes per comprar accions d’alguna editorial petita que publica joies literàries. O d’alguna empresa que investiga en el camp de les energies renovables. O, per què no, d’alguna companyia relacionada amb la moda però que produeix sense destruir el planeta ni explotar gent... És a dir, mirant cap al bé comú i no cap a l’autosatisfacció més infantil. Però West, que sap de què va l’assumpte, no s’ha desviat ni un pèl de l’estricta sendera daurada que fa feliç la seva cònjuge. I així, un any de pau.

Per cert, ¿vostès creuen que quan s’ajunten totes les Kardashian se sent olor de basar xinès? És a dir, ¿al seu dinar de Nadal se sentia més pudor de plàstic de totes les pròtesis que porten que del gall dindi que els havien cuinat? No volia acabar el 2017 sense plantejar-los aquest dubte que tant m’angoixa. No volia quedar-me el pensament només per a mi. És el que passa quan reflexiones en primera persona sobre persones que no reflexionen, que acabes en punts de no retorn com aquest. Disculpin-me. Gangues de l’ofici.

També ho sento si el 2017 no els ha sigut tan propici com a Kardashian. En aquest cas, jo els recomanaria que no hi dediquin gaire atenció més. No cal viure presos de l’autoajuda barata -aquesta que recorre tasses, samarretes i, fins i tot, Instagram- i que recomana fer una lectura positiva de tot. Jo crec que poden engegar el 2017 a rodar tranquil·lament si no els ha satisfet. Desfoguin-se i entrin al 2018 relaxats, que els ajudarà més. I si no se senten segurs fent cas de la meva recomanació, pensin que els hi ha dit Marlene Dietrich, que sempre queda millor.

Al film Just a gigolo, l’artista (que el 2017 ha fet 25 anys que és morta) deia a David Bowie (que aquest gener farà dos anys que ens va deixar): “Ballar, música, xampany... La millor manera d’oblidar fins que trobes alguna cosa que vulguis recordar”. Els esmento l’escena com una forma cinematogràfica de desitjar-los un intens canvi d’any aquest 31 a la nit. Si el 2017 no ha estat el que esperaven, ballin, beguin o facin el que més els vingui de gust, que segur que el 2018 trobaran alguna cosa que vulguin recordar. ¿No els sembla una meravella passar el temps divertint-se fins que descobreixin alguna cosa que els apassioni realment? A mi una meravella no, però sí l’única via possible. Que tinguin un divertit 2018.

stats