Givenchy, un visionari clàssic

BarcelonaNomés les mirades expertes saben advertir davant dels seus dissenys que allò són peces revolucionàries per a la història de la moda contemporània. I és que sota el seu segell clàssic i elegant, Hubert de Givenchy, mort aquest cap de setmana amb 91 anys, va amagar una renovació profunda de l’escenari de l’alta costura, en un primer moment, i del prêt-à-porter, a continuació.

A diferència de moltes de les propostes cridaneres i efectistes que desfilen per moltes passarel·les actualment, les creacions de Givenchy van suposar una revolució per a l’ofici per qüestions molt subtils, vistes amb ulls d’ara, però radicals en la seva època. N’és un gran exemple la incorporació del negre com a color adequat per anar a festes de l’alta societat, on ell tenia el seu principal nínxol de mercat. Però a banda de ser el primer a atrevir-se a proclamar l’elegància d’aquest color ara omnipresent, també va dinamitar molts prejudicis en portar el cotó a l’ haute couture, un teixit fins llavors proscrit en aquell àmbit.

També destaca de la seva carrera les herències rebudes del modista guipuscoà Cristóbal Balenciaga, 32 anys més gran que ell i de qui va ser el millor deixeble. Givenchy va fer seves ensenyances com ara que havia de ser el vestit el que s’adaptés al cos de la dona i no al revés. Una màxima que va sumar a la que deia que els vestits havien de ser tan bonics per dins com per fora. És a dir: situar la costura com a element principal de la creació de moda i no deixar-ho tot a mans de l’estètica.

Potser per això va decidir acomiadar-se de la moda acompanyat a la passarel·la per les cosidores del seu taller. I potser per això tantes vegades es va deixar fotografiar amb la bata de modista.

De fet, l’obstinació per maximitzar la qualitat en la factura es va veure també en la seva pionera faceta dins del prêt-à-porter, en la qual va destacar des dels anys 50 fins que es va retirar el 1996, després d’haver venut la seva firma al grup de Louis Vuitton el 1988. Quan ell va començar amb el prêt-à-porter la roba que es feia en sèrie no tenia pràcticament cap valor estètic ni menys encara de confecció. La conservació dels estàndards de l’alta costura va ser el que va donar una nova dignitat a aquest rang del mercat.

Visionari comercial

Però Givenchy no només va ser innovador pel que fa a qüestions de disseny. També ho va ser en relació a la gestió de la seva marca. El dissenyador va ser el primer a fitxar una actriu de Hollywood com a ambaixadora de la seva firma, cosa que va donar uns resultats enormement positius.

L’afortunada va ser Audrey Hepburn (01), a qui va conèixer quan estava realitzant el vestuari del film Sabrina i de qui ja no se separaria mai més. La seva amistat els va portar a treballar junts a Esmorzar amb diamants, una de les pel·lícules més recordades de Hepburn. Allà va lluir el vestit negre d’esquena escotada i gran collaret de perles que es convertiria en la imatge més icònica de l’actriu i també del dissenyador. Tot i que van col·laborar en moltes ocasions, destaquen els resultats de vendes de la maison quan ella va apadrinar el primer perfum de Givenchy, l’ Interdit. La seva amistat es va mantenir intacta fins que ella va morir, el 1993.

Això, però, no va impedir que Givenchy vestís altres grans icones de la segona meitat del segle XX. Entre elles destaquen noms com Lauren Bacall, Greta Garbo, Jeanne Moreau, Elizabeth Taylor, Marlene Dietrich, Jacqueline Kennedy-Onassis i Grace Kelly. Givenchy va dedicar-se també des del 1973 a la roba masculina.

Discreta revolució

La discreta revolució que va suposar per a la moda també la va portar al terreny personal. Darrere la seva manera de fer sense estridències, s’amagava una indiscriminada lluita contra tot allò establert per a un home de la seva classe nascut l’any 1927.

La seva família, aristòcrates de la ciutat de Beauvais -80 quilòmetres al nord de París-, tenien una fàbrica de tapissos on esperaven que ell treballés. No obstant això, amb 17 anys va decidir que el seu camí passava per la moda i va marxar a París a estudiar, de manera que va acabar d’aprenent en tallers de professionals com Jacques Fath, Robert Piguet, Lucien Lelong o la recordada Elsa Schiaparelli.

Poc després d’haver vist com treballaven aquestes grans maisons, es va destacar fundant amb només 25 anys la seva pròpia firma. Era l’any 1952 i al cap de mesos celebraria la seva primera desfilada d’alta costura. Dos anys més tard llançaria la seva primera col·lecció de prêt-à-porter, en la qual destacarien la brusa Bettina i les faldilles separables, dues peces que es van convertir immediatament en història de la moda. De fet, ell va ser un dels precursors dels dos peces, que donaven més repertori a les seves clientes, ja que els podien combinar de maneres diferents. Givenchy va compartir tota la seva vida amb el també modista Philippe Venet.