CABARET POP

Charlize Theron, una ‘celebrity’ del futur

Lluny de seguir els paràmetres de les celebritats tradicionals, l’actriu sud-africana s’ha convertit en una famosa que destaca per la seva integritat amb la premsa i amb els seus fans

Una estrella de Hollywood de la talla de Charlize Theron té molt clar ara com ara el camí que pot seguir amb la premsa i també amb el seu públic. Amb els primers, si vol, ho pot controlar pràcticament tot i, amb els segons, pot executar públicament una vida semifictícia que permeti que la idolatrin sense que puguin indagar massa en l’autenticitat de tot el que projecta.

Tot i tenir aquesta opció tan fàcil ben a mà, la sud-africana n’ha triat una altra. No ha construït una muralla al seu voltant per protegir-se de preguntes incòmodes ni tampoc ha optat per donar gat per llebre als fans. Aquesta setmana ho ha deixat clar en dues entrevistes en què ha parlat de dos temes que haurien fet aixecar de la taula moltes altres oscaritzades.

El primer cas on ha agafat el toro per les banyes ha estat en relació al tràgic esdeveniment que va viure quan tenia 15 anys i la seva mare va matar el seu pare. En una entrevista a la ràdio pública nord-americana NPR, ha explicat: “La meva mare i jo érem a la meva habitació aguantant la porta des de dins perquè no pogués entrar [el seu pare]. Ell va fer un pas enrere i va disparar a través de la porta tres vegades”.

“A continuació -explica-, en defensa pròpia, [la seva mare] va acabar amb l’amenaça”. L’actriu, de 44 anys, recordava aquests fets concloent que no se sent “avergonyida” i afegint que només havia conegut el seu pare “molt malalt”, perquè va ser “un alcohòlic” des que ella va néixer. “Crec que la nostra família era increïblement insana, i tot això crec que ens ha deixat cicatrius”, va dir.

També aquesta setmana, l’actriu ha parlat amb la mateixa franquesa de la seva filla Jackson, a la qual va adoptar sent considerada un nen. Ho feia al mitjà especialitzat en temes LGTBIQ+ Pride Source, on abordava obertament la transsexualitat de la seva filla, a la qual ha deixat de tractar amb pronoms masculins en les seves entrevistes per no ferir-la. Al principi, seguia tractant-la públicament com un nen per ocultar la seva història i així protegir-la. No obstant, amb el temps això va començar a afectar negativament la nena, ja que provocava que la gent s’hi referís amb pronoms masculins, cosa que la irritava.

Davant d’aquesta situació, Theron va explicar públicament el tema fa un temps i es va deixar de subterfugis. Ara ha tornat a donar més explicacions. “A mesura que la Jackson creixia es va fer més difícil per a nosaltres que la gent escrivís sobre ella amb els pronoms incorrectes”, explica l’actriu durant la conversa, on diu també que això “feria els seus sentiments”. “Jo no vull ser aquest tipus de mare i per això vaig dir el que vaig dir fa un temps. [...] No havia parlat d’aquest tema des de llavors. La resta és privat. És la història de la meva filla i dependrà d’ella decidir si vol compartir-la o no”, conclou l’actriu al text.

Tant en un tema com en l’altre, Theron fa de la sinceritat un valor i enceta així un model de relació bastant nou amb l’espectador. Tant la mort del seu pare com la reassignació de gènere de la seva filla podrien ser temes tan intocables als mitjans com ho van ser fa anys l’homosexualitat de Rock Hudson o ara la de no sé quin futbolista (sempre n’hi ha algun però mai n’hi ha cap...), l’estada a la presó d’ Isabel Pantoja quan l’entrevisten, l’addicció a l’alcohol de no sé quina reina, les amants de no sé quin rei o la mort en estranyes circumstàncies del fill de no sé quin magnat... Però ella aconsegueix, amb valentia, donar una enorme qualitat al seu perfil públic perquè ens explica generosament el que ens pot ser útil col·lectivament de la seva vida.

És a dir, en l’època en què la política perd influència -l’aparició dels hiperliedratges no es deu a altra cosa que al descrèdit del gremi-, és molt positiu que figures públiques d’altres sectors agafin el timó de la transmissió de valors com els que ella transmet. Gràcies a les seves decisions, l’àgora pública és més practicable perquè ni fuig ni s’amaga, com feien i fan molts dels seus companys de l’ star system. Perquè no afrontar els temes no significa no enviar cap missatge. Significa dir que aquells temes són motiu de vergonya. És a dir, donar la raó als opressors morals.

Estic segur que l’exemple de Theron serà ben útil de cara al futur. Com sempre passa a Hollywood, ni que sigui per interès. Perquè jo a qui actua així me l’escolto més, me’l miro més i, sobretot, me’l crec més. Quan fa anuncis, també. A més, qui no projecta cap valor és més invisible i, en l’era de la superabundància de famosos, moltes estrelles ja no poden pagar aquest preu.

Emergència climàtica sexi

Qui, en canvi, ja s’ho pot permetre tot és Jane Fonda, tan atractiva per la seva personalitat com pel seu físic. Aquesta setmana hem sabut que l’actriu va ordir un pla per convèncer Donald Trump del fet que combatre el canvi climàtic podia ser una idea meravellosa.

Però el millor de tot és com ho volia fer. Segons va explicar ella directament a uns periodistes dimarts, va decidir fer-ho a través de dones -des del punt de vista heterobàsic- sexis. “Penso buscar tres o quatre activistes climàtiques de les més boniques, voluptuoses i brillants. Pamela Anderson és una d’elles”, deia que va dir a Ivanka Trump i el seu marit, Jared Kushner. Però la jugada no li va sortir gaire bé, ja que es veu que la filla i el gendre de l’icona de l’autobronzejador mai li van contestar la proposta. Potser perquè devien pensar que podia ser encertada, i ja sabem que això de retallar el dret de les empreses a arruïnar la vida dels humans no els sembla just.

Amb 81 anys és admirable com Fonda ha seguit més fort que mai la seva determinació en tantes qüestions socials, des del feminisme fins a l’ecologisme. Ha tingut una vida molt moguda amb tres casaments i tres divorcis i tampoc s’ha amagat mai de res. Ha parlat de traumes de tota mena en moltes ocasions. És el millor exemple del fet que es pot ser una estrella amb un èxit majúscul estant compromesa amb tota mena de causes.

No m’imagino la satisfacció que deu arribar a sentir algú que s’ha convertit en una estrella indiscutible a pesar d’haver-se ficat en tots els problemes que els seus publicistes li havien aconsellat evitar. La gent està boja i es tatua frases de Mr. Wonderful. I mira que pot arribar a ser bonic tatuar-se Jane Fonda!

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF