#Almaia a Eurovisió

BarcelonaL’any passat TVE va fer el que va voler a l’hora d’escollir el representant espanyol a Eurovisió i els va sortir més malament que a la Pantoja la reproducció biològica. El pobre Manel Navarro va ser escollit per al certamen en un programa low cost emès en directe entre crits de “tongo”, va acabar fent unapeineta al públic, el van enxampar les càmeres i, després del primer ridícul, una vegada a Kíev, va fer un gall que va ensordir Europa i el va deixar en la posició 26 del rànquing. Una classificació dramàtica bàsicament perquè el 2017 només participaven a Eurovisió 26 països. Navarro, nadiu de Sabadell, va aconseguir només 5 punts amb la cançó Do it for your lover, que un bon amic meu sempre rebateja com a DUI for your lover perquè té una nòvia indepe.

Davant d’aquest panorama, no és gens estrany que fins i tot TVE hagi tingut vergonya dels seus fets i que, oportunistament -no ho va dir fins que l’èxit del programa estava molt consolidat-, hagi volgut parasitar l’èxit que ha tingut la novena edició d’Operación Triunfo per extreure’n el representant de l’estat espanyol a Lisboa.

Després de la vergonya viscuda a Ucraïna el 2017, la capital portuguesa serà l’escenari amb el qual Europa s’oblidarà enguany de Rajoy i Puigdemont per uns instants. Viatjarem fins allà gràcies a Salvador Sobral, que va guanyar Eurovisió l’any passat amb un tema melangiós i íntim anomenat Amar pelos dois, que li va compondre la seva germana Luisa. Un tema que no té res a veure amb les balades èpiques i plenes de dramatisme histriònic i purpurina del LIDL que fan xisclar gais mainstream de tot el continent. I precisament per aquesta herència de veu baixeta i llums tènues que ha deixat Sobral, crec que els representants que el públic espanyol ha elegit enguany, Alfred i Amaia, ho tindran més complicat del que és normal, ja que la seva cançó és d’aquell mateix estil i això pot fer semblar que són uns aprofitats que s’afegeixen al camí d’èxit que va encetar el portuguès.

El nivell musical de la parella -tots dos toquen el piano i la guitarra i ell, a més, el trombó-, els seus gustos i les seves aptituds vocals els han portat a convertir en hits les cançons més senzilles i discretes. Resultats perfectament comprovables al seu perfil de Spotify, que també s’han d’atribuir, però, a la seva empatia. Una virtut que tenen per separat i que multipliquen plegats gràcies a la tendra història d’amor -llunyíssim de la història de sexe i passió que encarnaven Chenoa i Bisbal a OT 1 - que van començar en conèixer-se a l’acadèmia. Però Eurovisió és un concurs de cançons i el magnetisme que ha pogut amb tot al reality-talent espanyol crec que no ho podrà tot al concurs europeu, ja que allà només tenen uns quants minuts per seduir el Vell Continent, mentre que a nosaltres ens han robat el cor de mica en mica gràcies a mesos de programa. En qualsevol cas, el que primordialment els ha portat on són és el seu talent; l’empatia només ha sigut un afegit meravellós. No són la nova Rosa López, que tot i tenir moltíssim talent va ser votada per l’amor -merescudíssim- que despertava entre molts espanyols. Jo, a diferència del meu estimat Borja Duñó, crec que aquesta edició d’ OT primer és un talent i, després, un reality.

Però lluny dels handicaps extra als quals s’hauran d’enfrontar per guanyar a Europa, a #Almaia -així es coneix la parella a les xarxes socials- ja els han començat els problemes abans de sortir de casa. Sobretot a ell, que és del Prat de Llobregat i que resulta que va cometre l’ error d’anar a una manifestació independentista abans d’entrar a l’acadèmia.

Diversos mitjans apuntaven dijous que Alfred hauria anat a la V de l’Onze de Setembre del 2014 i ho hauria explicat al seu Instagram utilitzant hashtags com #votaresnormal o #wewantindependence, que en català significa “volem la independència”. A partir d’aquí, tota una sèrie de webs han repassat el currículum polític del representant espanyol d’Eurovisió, gest que no han tingut pel que fa al seu vessant musical, per cert... Les ganes de fer llenya fins i tot els han portat a obviar que pateix atacs d’ansietat i que durant una crisi que va tenir en una gala d’ OT -en directe...- va tenir prou coratge i determinació per superar la seva pròpia malaltia, sortir a l’escenari, cantar i, a sobre, fer-ho bé. Això no és del seu interès, es veu. Aquesta serà la primera lliçó per a Alfred quan surti d’ OT: que car que surt no formar part del ramat.

Els mitjans aquests que obliden el seu talent, en canvi, sí que repassen puntualment les seves faltes : li va regalar discos de Txarango a la seva nòvia, va cantar Els segadors un dia pels passadissos de l’acadèmia amb una altra concursant catalana, i el més reprovable de tot: “Sus enseñanzas del idioma catalán a Amaia”.

I per acabar, la cirereta del pastís. El mateix dijous el periodista Alfonso Rojo tuitejava que “Este pringado no ganará nada, pero ya veréis como nos saca una estelada catalana en el escenario para hacer la gracia del indepe”. Rojo, un professional tan insalvable que el van fer fora fins i tot de les tertúlies nocturnes de TVE, va generar moltes adhesions cap al jove Alfred, que amb només 20 anys va patir la seva primera polèmica a Twitter tot i no assabentar-se’n perquè està aïllat de les xarxes socials dins l’acadèmia. Esperem que aquestes adhesions li durin. No ho tindrà fàcil.

Amb tota aquesta informació damunt la taula, només espero que #Almaia siguin més feliços que mai mentre cantin Tu canción dalt de l’escenari. També quan s’apaguin els llums i comencin les seves carreres artístiques autònomes. Els que ara ataquen aquest jove ple de talent anomenat Alfred i de retruc la seva nòvia, amb la qual s’adoren, potser li hauran d’acabar besant els peus si a Eurovisió guanya o millora els resultats de quan Espanya hi envia artistes 100% ibèrics i a prova de tota dissidència.