Joan B. Culla

Joan B. Culla

Historiador i articulista d'anàlisi política

Nascut a Barcelona el 1952, des del 1977 soc professor d'història contemporània a la UAB, i fa més de tres dècades que col·laboro en mitjans de comunicació, com a opinador i també en espais de divulgació històrica. He publicat prop de 20 llibres i cap a dos milers d'articles de premsa, i he contribuït a formar molts dels periodistes d'aquest país.

Magres perspectives de canvi

Forma part de la naturalesa humana: quan encara no divisem la llumeta al final del túnel, ja hem començat a especular sobre si, i de quina manera, la pandèmia canviarà el món, l’economia, les estructures i...

Contra el virus, soldats

Des de fa setmanes, periodistes i mitjans mal informats comenten la cursa que s’estaria desenvolupant entre laboratoris i equips científics xinesos, nord-americans i europeus a la recerca d’una vacuna...

A l’altura de la crisi

Diu el tòpic que és davant les crisis quan tant els individus com les col·lectivitats mostren el millor i/o el pitjor d’elles mateixes. Si és així, cal constatar que, enfront de la tot just iniciada crisi...

Reeducació

Després que, durant el llarg regnat de Stalin, el mètode usual per silenciar dissidents, crítics i heterodoxos fos disparar-los un tret al clatell o enviar-los a morir al gulag, la Unió Soviètica del...

Ni pudor ni vergonya

Era escandalós que, després de deu anys de desenvolupament i de gairebé mil llibres dedicats al tema, el procés independentista encara presentés llacunes d’anàlisi tan grosses com la radiografia de la seva...

Nuñisme 3.0

No calia ser ni un gran aficionat al futbol ni un culer empedreït per adonar-se, fa temps, que el senyor Josep Maria Bartomeu està mancat de les condicions per liderar una entitat de la importància del...

Les cruïlles del PSC

amb les eleccions al Parlament en l'horitzó, el Partit dels Socialistes de Catalunya té ara mateix dos objectius tan legítims com naturals: guanyar-les (o fer-hi el millor resultat possible, sortint del...

Josep Piqué tenia raó

Entre els estius del 2005 i del 2006, mentre avançava el procés de gestació d’allò que resultaria ser el partit polític Ciutadans, l’aleshores líder del PP de Catalunya, Josep Piqué, i el seu braç dret,...

La política de la venjança

The politics of revenge: fascism and the military in 20th century Spain és un llibre remarcable de l’historiador britànic Paul Preston publicat en anglès el 1990 i traduït més endavant al castellà. Explicat...

Flaires de tripartit

Permetin-me començar amb un aclariment terminològic: quan, en aquest article o en qualsevol altre text, al·ludeixo als governs dels presidents Maragall i Montilla com a “tripartits”, ho faig amb ànim...

Crisi sense innocents

En les nostres latituds político-culturals, mostrar el més mínim grau de comprensió o d’indulgència envers la politica exterior dels Estats Units ha estat sempre una actitud difícil i temerària. Segons...

Lliçons de fa un segle (llarg)

L’atzar ha volgut que l’estrena entre nosaltres de la darrera pel·lícula de Roman Polanski, J’accuse (exhibida aquí sota el desafortunat títol d'El oficial y el espía), coincidís gairebé dia per dia amb la...

Rebequeria o clarificació?

Mentre consumíem la darrera dotzena de dies d'aquest any 2019 que avui finalitza, les coses s'han posat interessants. No, no em refereixo tant a les conseqüències jurídiques de la decisió del Tribunal de...

De valents i covards

El dilluns 16 de desembre, i en el curs d’una discreta reunió de la junta directiva provincial celebrada a Palamós, el senyor Josep Enric Millo i Rocher dimití de la presidència del PP a Girona després...

El conte del bon nacionalista

Després que, al voltant de l'any 2012, el procés independentista català arrenqués amb força, la visió espanyola dels principals nacionalismes perifèrics experimentà un gir remarcable. Fins aleshores, i des...

Per una negociació no calderoniana

A mitjans de la setmana passada, una persona que va ser figura fonamental de la política catalana durant diverses dècades em deia, a propòsit de la negociació PSOE-ERC per a la investidura de Pedro Sánchez:...

Excuses de mal pagador

Va ser la nit del 26 al 27 de gener del 2004. El matí anterior el govern d'Aznar, utilitzant de forma partidista els serveis d'intel·ligència de l'Estat i el servilisme del diari Abc, feia esclatar la...

La naturalesa de Vox

Aquells que acostumen a cantar les excel·lències de l’actual sistema político-institucional espanyol, del règim de 1978, tenen des del passat 10-N un petit problema addicional: com justificar que, dins d’un...

El cadàver i els voltors

En certa manera, la desfeta de Ciutadans el passat 10-N representa el desemmascarament d’un frau. El frau d’un partit que es pretenia centrista, moderat, reformista, liberal, regenerador de l'esclerotitzada...

Aprenents de bruixot

Deia fa anys el gran Pepe Borrell a propòsit dels afers europeus –encara no hi havia cap Procés en marxa– que “els referèndums els carrega el diable”. Doncs les eleccions generals a la Iván Redondo, és a...

La poció màgica

Ho diré d’entrada i sense embuts, ni que sigui a risc de guanyar-me unes quantes “amistats” més: en les reaccions i respostes a la sentència del Tribunal Suprem coneguda el passat dia 14 i en les seves...

Asseure's sobre les porres

És en les crisis que els sistemes polítics, igual com les persones, posen a prova llur vàlua, llurs qualitats i llurs febleses. Si tothom està d’acord que la reivindicació independentista catalana...

No tot s'hi val

Tant la defensa com la crítica de l’independentisme en l’àmbit de l’opinió publicada són activitats igualment legítimes que haurien de tenir sempre un mínim de rigor argumentatiu, de veracitat en les dades...

Inconcebible en democràcia

Excusin-me l’autoreferència, però fa tot just tres setmanes vaig escriure aquí mateix que el gran problema, la gran feblesa que diferencia negativament la democràcia espanyola respecte de les seves veïnes...

De partit sobirà a traductor automàtic

Quan, la nit del 10 de novembre, es buidin les urnes de la jornada electoral, és ben possible que, a Catalunya, el Partit dels Socialistes sigui la força més votada. Si el declivi de Catalunya en Comú...

'...nascetur ridiculus mus'

“El meu país és tan petit...”, canta Lluís Llach. Petit... i eixerit, em permeto afegir. Te n'allunyes cinc dies i, quan tornes, descobreixes que, en la teva breu absència, s’ha inventat no res menys que el...

L’envàs i el contingut

És una de les asseveracions que més hem sentit aquests darrers dos anys, i que més sentirem durant les properes setmanes: Espanya és un estat de dret perfectament homologable i tan respectuós amb els drets...

Maneres de fer el ridícul

Probablement és un efecte secundari inevitable del mateix Onze de Setembre: la sobrecàrrega d’expectatives que, darrerament, acumula la data (solemne inici del curs polític, termòmetre de l’empenta de...

Delinqüència i mesures socials

És una cançó que acompanya des de fa mesos el debat al voltant dels problemes de seguretat a Barcelona; però divendres passat, dins la selecció de piulades de Twitter que publica cada dia aquest diari, en...

Una Diada excloent

La setmana vinent serà la cent trenta-quatrena vegada que es commemora l’Onze de Setembre. Cent trenta-quatre anys que una porció de catalans –pocs, molts o moltíssims, segons el moment– es manifesten d’una...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | Següent >