Joan B. Culla

Joan B. Culla

Historiador i articulista d'anàlisi política

Nascut a Barcelona el 1952, des del 1977 soc professor d'història contemporània a la UAB, i fa més de tres dècades que col·laboro en mitjans de comunicació, com a opinador i també en espais de divulgació històrica. He publicat prop de 20 llibres i cap a dos milers d'articles de premsa, i he contribuït a formar molts dels periodistes d'aquest país.

Flaires de tripartit

Permetin-me començar amb un aclariment terminològic: quan, en aquest article o en qualsevol altre text, al·ludeixo als governs dels presidents Maragall i Montilla com a “tripartits”, ho faig amb ànim...

Crisi sense innocents

En les nostres latituds político-culturals, mostrar el més mínim grau de comprensió o d’indulgència envers la politica exterior dels Estats Units ha estat sempre una actitud difícil i temerària. Segons...

Lliçons de fa un segle (llarg)

L’atzar ha volgut que l’estrena entre nosaltres de la darrera pel·lícula de Roman Polanski, J’accuse (exhibida aquí sota el desafortunat títol d'El oficial y el espía), coincidís gairebé dia per dia amb la...

Rebequeria o clarificació?

Mentre consumíem la darrera dotzena de dies d'aquest any 2019 que avui finalitza, les coses s'han posat interessants. No, no em refereixo tant a les conseqüències jurídiques de la decisió del Tribunal de...

De valents i covards

El dilluns 16 de desembre, i en el curs d’una discreta reunió de la junta directiva provincial celebrada a Palamós, el senyor Josep Enric Millo i Rocher dimití de la presidència del PP a Girona després...

El conte del bon nacionalista

Després que, al voltant de l'any 2012, el procés independentista català arrenqués amb força, la visió espanyola dels principals nacionalismes perifèrics experimentà un gir remarcable. Fins aleshores, i des...

Per una negociació no calderoniana

A mitjans de la setmana passada, una persona que va ser figura fonamental de la política catalana durant diverses dècades em deia, a propòsit de la negociació PSOE-ERC per a la investidura de Pedro Sánchez:...

Excuses de mal pagador

Va ser la nit del 26 al 27 de gener del 2004. El matí anterior el govern d'Aznar, utilitzant de forma partidista els serveis d'intel·ligència de l'Estat i el servilisme del diari Abc, feia esclatar la...

La naturalesa de Vox

Aquells que acostumen a cantar les excel·lències de l’actual sistema político-institucional espanyol, del règim de 1978, tenen des del passat 10-N un petit problema addicional: com justificar que, dins d’un...

El cadàver i els voltors

En certa manera, la desfeta de Ciutadans el passat 10-N representa el desemmascarament d’un frau. El frau d’un partit que es pretenia centrista, moderat, reformista, liberal, regenerador de l'esclerotitzada...

Aprenents de bruixot

Deia fa anys el gran Pepe Borrell a propòsit dels afers europeus –encara no hi havia cap Procés en marxa– que “els referèndums els carrega el diable”. Doncs les eleccions generals a la Iván Redondo, és a...

La poció màgica

Ho diré d’entrada i sense embuts, ni que sigui a risc de guanyar-me unes quantes “amistats” més: en les reaccions i respostes a la sentència del Tribunal Suprem coneguda el passat dia 14 i en les seves...

Asseure's sobre les porres

És en les crisis que els sistemes polítics, igual com les persones, posen a prova llur vàlua, llurs qualitats i llurs febleses. Si tothom està d’acord que la reivindicació independentista catalana...

No tot s'hi val

Tant la defensa com la crítica de l’independentisme en l’àmbit de l’opinió publicada són activitats igualment legítimes que haurien de tenir sempre un mínim de rigor argumentatiu, de veracitat en les dades...

Inconcebible en democràcia

Excusin-me l’autoreferència, però fa tot just tres setmanes vaig escriure aquí mateix que el gran problema, la gran feblesa que diferencia negativament la democràcia espanyola respecte de les seves veïnes...

De partit sobirà a traductor automàtic

Quan, la nit del 10 de novembre, es buidin les urnes de la jornada electoral, és ben possible que, a Catalunya, el Partit dels Socialistes sigui la força més votada. Si el declivi de Catalunya en Comú...

'...nascetur ridiculus mus'

“El meu país és tan petit...”, canta Lluís Llach. Petit... i eixerit, em permeto afegir. Te n'allunyes cinc dies i, quan tornes, descobreixes que, en la teva breu absència, s’ha inventat no res menys que el...

L’envàs i el contingut

És una de les asseveracions que més hem sentit aquests darrers dos anys, i que més sentirem durant les properes setmanes: Espanya és un estat de dret perfectament homologable i tan respectuós amb els drets...

Maneres de fer el ridícul

Probablement és un efecte secundari inevitable del mateix Onze de Setembre: la sobrecàrrega d’expectatives que, darrerament, acumula la data (solemne inici del curs polític, termòmetre de l’empenta de...

Delinqüència i mesures socials

És una cançó que acompanya des de fa mesos el debat al voltant dels problemes de seguretat a Barcelona; però divendres passat, dins la selecció de piulades de Twitter que publica cada dia aquest diari, en...

Una Diada excloent

La setmana vinent serà la cent trenta-quatrena vegada que es commemora l’Onze de Setembre. Cent trenta-quatre anys que una porció de catalans –pocs, molts o moltíssims, segons el moment– es manifesten d’una...

La síndrome de les dues rodes

Possiblement un dia l’assumpte serà objecte d’un rigorós estudi universitari, les conclusions del qual es publicaran al 'British Journal of Psychology' o en alguna altra revista semblant. El cas s’ho...

Restauracions en crisi

Des del començament del Procés, una de les coses que més irrita els unionistes de ploma és que hom parli del “règim del 1978” i, encara pitjor, que s’al·ludeixi a “la crisi del règim del 1978”. “La...

Puntals que cauen

L’any 2006, l’èxit inicial de Ciutadans –vull dir, el fet que la nova organització passés en menys de quatre mesos del congrés constituent a l’hemicicle del Parlament de Catalunya– va tenir al darrere dos...

Adversaris que donen moral

Resum de la jugada: esquinçats des del 2012 entre la necessitat que tenen l’un de l’altre i el desig respectiu de preservar o de conquerir l’hegemonia, els dos principals espais polítics de...

El risc de les mitges veritats

El 7 d’abril del 2017 vaig publicar, encara a 'El País', l’article "Una muerte impune", un text força crític amb el paper de Duran i Lleida davant l’aleshores recentíssima liquidació d’Unió Democràtica de...

Torna la Lliga!

Dissortadament, encara en sabem pocs detalls, però la notícia és aquesta: s’ha constituït i aviat es presentarà en societat un nou partit polític català, sota el nom de Lliga Democràtica (LD). Es tracta...

La flor marcida

Mirat amb perspectiva i desapassionadament, semblava un conte de fades. El xicot de vint-i-sis anys que, atret per la política i influït per un professor de doctorat, la primavera del 2006 s'enrola en un...

Abraçades

Era el diumenge 21 de desembre de 2014, al Pavelló Olímpic de la Vall d’Hebron. Impulsat per unes enquestes que dibuixaven la flamant marca Podem com la favorita dels electors, Pablo Iglesias havia vingut a...

Homologacions democràtiques

La veritat, hi ha gent que es queixa per vici. Resulta que, dimarts passat, la sala contenciosa del Tribunal Suprem va suspendre de forma cautelar l’exhumació de Franco del Valle de los Caídos; i alguns...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | Següent >