Joan B. Culla

Joan B. Culla

Historiador i articulista d'anàlisi política

Nascut a Barcelona el 1952, des del 1977 soc professor d'història contemporània a la UAB, i fa més de tres dècades que col·laboro en mitjans de comunicació, com a opinador i també en espais de divulgació històrica. He publicat prop de 20 llibres i cap a dos milers d'articles de premsa, i he contribuït a formar molts dels periodistes d'aquest país.

Indigència intel·lectual i moral

A Europa la xenofòbia creix, conreada i explotada per partits ultres que ja tenen presència en quasi tots els Parlaments del continent, mentre la Comissió Europea fia tota la seva política migratòria a les...

La traïció de sempre

L'escenificació a Washington, la setmana passada, de l’establiment de relacions diplomàtiques entre Israel, d’una banda, i els Emirats Àrabs Units i el regne de Bahrain, de l’altra, ha suscitat un –val a...

La Transició com a pacte mafiós?

La Transició espanyola no va ser aquell conte de fades en què un rei bo i valent, un cop emancipat del tirà que l’havia escollit, entabanà hàbilment els fidels del dèspota difunt, aconseguí que es fessin...

Una crisi lamentable

Que aquesta no seria una legislatura fàcil, ho sabíem des del primer dia. Nascuda d’unes eleccions que convocà qui no tenia legitimitat per fer-ho; condicionada permanentment per la repressió de l’Estat;...

L'autodefensa d’un barrut

Malgrat que sortí de la impremta el passat mes de març, amb les llibreries tancades i els lectors confinats, no seria just que aquelles circumstàncies amaguessin la publicació del llibre d’Enric Millo, El...

El problema de Felip VI

Fins no fa gaire, si en un espai d’opinió (tertúlia, debat, article...) algú feia referència a la “crisi del règim del 78”, al deteriorament o al desprestigi creixent de les seves institucions bàsiques,...

Joan Carles i Catalunya

Els antecedents no eren gaire engrescadors. Durant els sis anys llargs (1969-1975) que havia exercit com a successor designat de Franco i futura encarnació d’aquella Monarquía del 18 de julio en què la...

Por + amenaça = fracàs

No soc metge, ni epidemiòleg, ni viròleg, ni res de tot això. Tanmateix, al llarg del darrer mig any hem vist molts distingits especialistes d'aquests àmbits girar el seu discurs 180 graus, o passar de la...

‘Formación del Espíritu Nacional’

És possible que aquest article formi part de les “campanyes d’autèntica difamació” i de “desqualificació” que l’independentisme català promou contra la justícia espanyola, segons denuncià l’altre dia el...

Espanyolisme d’ahir i d’avui

"Combatiremos sin descanso al separatismo como al más peligroso enemigo de la prosperidad de Cataluña, puesto que él es vocero funesto de odios fratricidas y males sin fin”. El catalanisme és culpable “de...

Euskadi: la derrota d’Aznar

En les anteriors eleccions al Parlament Basc, les del 2016, el Partit Popular hi obtingué 107.771 sufragis, el 10,17% del total, que es van traduir en 9 escons. Ciutadans, per la seva banda, n’aconseguí...

Eixamplar la base o esmicolar-la?

Intentar l'anàlisi poc o molt racional d'una situació en què prevalen les visceralitats i els factors personals és complicat i fins i tot perillós, perquè pots acabar rebent de totes les bandes. Així i tot,...

Contra l’independentisme?

El titular, a quatre columnes i amb crida a la portada, lluïa espectacularment a La Vanguardia del diumenge 21 de juny: “Estic disposat a liderar un projecte contra l’independentisme”, hi asseverava Albert...

En Jorge i el dimoni

Com vostès saben, el senyor Jorge Fernández Díaz és allò que als Estats Units en diuen un born again christian, un cristià renascut. Vaja, que després d'haver passat les primeres quatre dècades de la seva...

Racistes ho eren tots

La ignominiosa mort (ignominiosa per als que la van causar) de George Floyd ha donat lloc a una reacció social en cadena que començà amb la protesta contra la violència policial selectiva als Estats Units...

Un Dreyfus amb tricorni

La idea flotava en l’ambient, però algú l’havia de verbalitzar, i ha estat el secretari general del Partit Popular, Teodoro García Egea. El dissabte 30 de maig, des de Múrcia, el número dos de Casado –que...

Filla d’un terrorista?

Hi ha dues possibilitats, i només dues: o bé la senyora Cayetana Álvarez de Toledo y Peralta-Ramos ha mentit insistentment sobre els seus antecedents familiars, o bé és filla d’un terrorista. Expliquem-nos....

Una dictadura marxista

Comprenc que resulti difícil d'admetre, però hauríem de començar a reconèixer als manifestants rojigualdos que proliferen darrerament per moltes ciutats espanyoles, als que dissabte van acolorir la...

‘Madrid, de Corte a checa’

Agustín de Foxá y Torroba, tercer comte de Foxá, diplomàtic, falangista de la primera fornada, amb unes arrels catalanes ja completament desactivades, va publicar el 1938, encara des de Salamanca –la...

El cercle es tanca

Vaig conèixer Juan Carlos Girauta exactament el 24 d’abril de 2008, a la tertúlia d'Els matins de TV3, que aleshores dirigia Josep Cuní. Amb 47 anys, a Girauta ja li quedaven lluny els dies escolars als...

Model suec

Aquests darrers dies alguns dels nostres mitjans de comunicació han tornat a parlar d’un model suec. Dic “tornat a parlar” perquè n'hi ha precedents. Fa cent quinze anys, quan el 1905 la societat noruega...

Sinistres rendes víriques

Fa sis setmanes, quan el confinament tot just començava, vaig evocar aquí mateix el tòpic segons el qual les grans crisis fan aflorar tant el millor com el pitjor de les societats. Doncs bé, tòpic o no,...

Per la vida es perd la vida

I bé, avui acumulem quaranta dies d’un confinament que, en força aspectes, és dels més severs d’Europa. Una situació sense precedents en la història contemporània, perquè ni durant la Segona Guerra Mundial,...

Déu guardi la reina!

Com saben, el diumenge 5 d’abril al vespre, des del castell de Windsor on resta confinada, Elisabet II, reina del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, va adreçar un missatge televisat als...

Ni justícia, ni humanitat

l'afirmació és contundent però irrebatible: des que, durant la primera meitat del segle XIX, Espanya s’autoidentificà com un estat nació més o menys modern, els seus dirigents institucionals han considerat...

Magres perspectives de canvi

Forma part de la naturalesa humana: quan encara no divisem la llumeta al final del túnel, ja hem començat a especular sobre si, i de quina manera, la pandèmia canviarà el món, l’economia, les estructures i...

Contra el virus, soldats

Des de fa setmanes, periodistes i mitjans mal informats comenten la cursa que s’estaria desenvolupant entre laboratoris i equips científics xinesos, nord-americans i europeus a la recerca d’una vacuna...

A l’altura de la crisi

Diu el tòpic que és davant les crisis quan tant els individus com les col·lectivitats mostren el millor i/o el pitjor d’elles mateixes. Si és així, cal constatar que, enfront de la tot just iniciada crisi...

Reeducació

Després que, durant el llarg regnat de Stalin, el mètode usual per silenciar dissidents, crítics i heterodoxos fos disparar-los un tret al clatell o enviar-los a morir al gulag, la Unió Soviètica del...

Ni pudor ni vergonya

Era escandalós que, després de deu anys de desenvolupament i de gairebé mil llibres dedicats al tema, el procés independentista encara presentés llacunes d’anàlisi tan grosses com la radiografia de la seva...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | Següent >