Dial canviat

El llarg, feixuc i polèmic canvi d’oferta televisiva que Andorra Telecom va efectuar aquest passat cap de setmana, ha tornat a evidenciar diversos problemes del servei de telecomunicacions nacional. Res no va anar com estava previst, tot i que l’empresa havia tingut molts dies per preparar-ho. Però si es poden excusar els problemes tècnics que molt sovint són imprevistos, es fa més difícil pair que als soferts clients se’ls intenti enganyar amb missatges com el que la companyia va enviar divendres, pels volts de les deu de la nit, dient que s’havia completat el canvi quan la majoria de canals no es podien veure.

La sensació de presa de pèl és nefasta per la reputació i per la confiança que hauria de desprendre’s de l’única operadora de telecomunicacions del país, gairebé l’estendard de la nostra capacitat tecnològica, operant en règim de monopoli i doncs amb vocació de servei públic. I aquesta és la sensació que molts vam tenir i vam expressar a les xarxes socials. No era massa complicat ser molt més transparents i oferir les explicacions adients i les compensacions que la majoria de clients haguessin acceptat de bon grat.

I és que no és la primera vegada en els darrers mesos que Andorra Telecom té incidències importants en els seus serveis. Sols cal recordar els reiterats disfuncionaments del correu andorra.ad o els talls globals de l’accés a Internet que vam patir el 25 de juny passat i pels qual sí que es van oferir unes compensacions. Sembla que no s’han tret les conclusions necessàries d’aquella crisi, sobretot pel que fa a l’atenció als clients, que hauria de ser la seva màxima preocupació.

Tampoc sembla molt normal que l’oferta televisiva estigui lligada gairebé exclusivament a fer d’intermediari d’una tercera empresa estrangera, com Movistar+, que dicta el que veiem i el que no, com ara mateix amb la incapacitat per oferir la Champions League de futbol en mans de la competència catalano-qatarí de BeIN Sports. Per a una companyia que hauria de ser l’aparador de la nostra capacitat tecnològica, no ens deixa en molt bona posició. Sense parlar del clar biaix cultural que això denota.

El canvi d’estatut que es va produir fa uns mesos, passant d’una parapública a una societat anònima 100% pública, hagués pogut ser l’oportunitat per fer d’Andorra Telecom un model de gestió pública, introduint molta més transparència en el seu funcionament, i obrint el seu consell d’administració a la totalitat dels grups del Consell General com vam proposar des de Socialdemocràcia i Progrés. Hem de ser capaços, entre tots, de fer d’Andorra Telecom un model exemplar, que es preocupi primer pels seus clients, que som tots els ciutadans del país, i que posi les bases de tota l’estructura tecnològica nacional, per fer d’Andorra un país capdavanter i atractiu en l’era de la societat de la informació. Vist el que ha passat, sols queda constatar que encara hi ha molt camí per fer i no ens hauria d’agafar amb el dial canviat.