La sospita de frau sembla que es confirma

Sembla que es confirma la sospita sobre el caràcter fraudulent de la qüestió prejudicial elevada al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) pel Tribunal Suprem (TS) sobre la immunitat d’Oriol Junqueras. Aquesta sospita va ser formulada per Antoni Bayona en un article a l’ARA. La finalitat del plantejament de la qüestió prejudicial no seria altra que “guanyar temps perquè abans que el conflicte jurídic es resolgui [és a dir, abans que el TJUE hagi donat resposta a la qüestió prejudicial plantejada], ja hi hagi sentència ferma [del TS sobre el Procés] i amb ella desaparegui la immunitat”. En dictar sentència el TS deixaria sense objecte la qüestió prejudicial que ell mateix havia plantejat.

En declaracions des de Buenos Aires, recollides per la Cadena SER el 18 de setembre, el fiscal del judici de l’1-O Javier Zaragoza va dir: “La sentència, segons les meves informacions, sortirà publicada [...] al voltant de la festivitat del Pilar, del 12 d’octubre”. Si finalment es confirma aquesta informació, la sentència es faria pública alguns dies abans que se celebri la vista que el TJUE ha fixat per al 14 d’octubre per sentir els arguments de les parts al voltant de la qüestió prejudicial plantejada pel TS.

De manera pràcticament unànime s’ha considerat fins ara que el plantejament de la qüestió prejudicial suspèn temporalment el procediment en el marc del qual s’ha plantejat com a qüestió incidental, a l’espera de la resposta del TJUE, que és vinculant per al jutge estatal. El que explica que es faci així salta a la vista: la qüestió s’ha plantejat perquè el TS entén que necessita la resposta del TJUE per dictar sentència. No té sentit que la dicti abans d’haver rebut la resposta.

Però ara sembla que això és el que farà, posant així el TJUE davant el fet consumat d’una sentència ferma. Potser perquè el Suprem entén que, un cop dictada la sentència, deixen de tenir sentit les preguntes que feia en la seva formulació de la qüestió prejudicial: el moment temporal en què hauria de considerar-se que Oriol Junqueras era portador d’immunitat com a diputat europeu i el contingut i abast d’aquesta immunitat donada la seva situació processal com a acusat per delictes greus en un procés vist per a sentència.

El risc que corre el TS actuant d’aquesta manera és enorme. En el cas que el TJUE resolgués la qüestió prejudicial decidint que el candidat a diputat europeu és portador d’immunitat des del moment de la seva proclamació com a candidat electe per la Junta Electoral, és a dir, des del 26 de maig, i que aquesta immunitat comporta que no es pot actuar penalment contra ell sense l’autorització del Parlament Europeu, al qual el TS hauria de dirigir el corresponent suplicatori després d’haver suspès el procés, la sentència dictada pel TS seria nul·la de ple dret.

Per procedir d’aquesta manera potser hauria sigut preferible que hagués atès la recomanació del ministeri fiscal, que deia que no plantegés la qüestió prejudicial. Un no plantejament podria ser justificat pel TS assegurant que no té cap dubte sobre el dret aplicable i que, en conseqüència, no té necessitat d’ajuda de cap tipus per part del TJUE. Plantejar la qüestió prejudicial quedava a la discreció del Suprem. La defensa d’Oriol Junqueras havia sol·licitat que la plantegés, però el TS no tenia per què acceptar la sol·licitud. No hauria vulnerat cap dret fonamental d’Oriol Junqueras procedint d’aquesta manera, perquè no existeix el dret a forçar un òrgan judicial a plantejar una qüestió prejudicial.

El que no es pot fer és plantejar la qüestió prejudicial de manera fraudulenta, com un estratagema per guanyar temps i dictar sentència abans que la qüestió sigui resolta. Formalment la plantejo. Materialment la buido de contingut.

Com que no hi ha cap precedent en què s’hagi procedit d’aquesta manera, és impossible saber què acabarà passant. Amb la vista del dia 14 començarem a sortir de dubtes. Si hi ha sentència abans de la vista oral, la decisió del TJUE serà d’una transcendència extraordinària. Sigui en el sentit que sigui.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF