04/02/2019

Una tasca impossible

3 min

"No es tracta només de jutjar unes persones emblemàtiques, sinó de guanyar l'opinió pública nacional i internacional", escrivia Fernando Ónega a 'La Vanguardia' aquest dissabte 2 de febrer ('Lleis contra emocions'). La frase sembla d'una claredat meridiana, però per poc que s'hi reflexioni, la claredat desapareix.

¿L'opinió pública catalana és "opinió nacional" o només ho és l'opinió espanyola, en la qual l'opinió catalana seria el 18% que representa la seva població en el conjunt de la població espanyola? Si els resultats dels estudis d'opinió fossin simètricament inversos a Catalunya (i al País Basc) i a Espanya, com es determinaria qui ha guanyat la batalla de l'opinió pública? ¿Ajudaria a trobar una sortida a la crisi constitucional que travessa el país el fet que una majoria clara de l'opinió pública espanyola pensés que el judici ha sigut un judici just si una majoria clara de l'opinió pública catalana (i basca) pensés en sentit contrari?

La batalla de l'opinió pública està guanyada a Espanya i perduda a Catalunya (i al País Basc). O al revés. L'autoritat del Tribunal Suprem o del Tribunal Constitucional, que previsiblement haurà de resoldre el recurs d'empara que s'interposi contra la sentència del primer, és reconeguda a Espanya, però no a Catalunya (i el País Basc). Aquests dos òrgans judicials han sigut els instruments als quals ha confiat el PP, quan era a l'oposició, i encara més durant els anys de govern de Mariano Rajoy, la tasca de fer la "política territorial" que ell es negava a fer. A l'oposició el PP es va negar a entrar en el debat sobre la reforma de l'Estatut d'Autonomia, confiant que el TC li donaria la raó, com efectivament passaria amb la STC 31/2010. Al govern va utilitzar reiteradament el TC fins al referèndum del 9-N de 2014, i el TC i el TS a partir d'aquell moment. El PP únicament ha fet "política territorial" a través del TC i del TS. Des que es va iniciar el procés de reforma de l'Estatut fins avui. Amb això ha privat la justícia espanyola de qualsevol tipus de credibilitat.

La batalla de l'opinió pública es lliurarà al Tribunal Europeu de Drets Humans, una vegada que el TC hagi resolt el recurs d'empara. El PP ha destruït la imparcialitat de la justícia espanyola, tant de la justícia ordinària com de la constitucional, perquè hi ha delegat la tasca de fer la política territorial. I això ja no té solució.

La decisió del TC de posposar aquesta mateixa setmana la sentència sobre el recurs d'empara interposat per Oriol Junqueras contra la presó provisional acordada pel jutge Pablo Llarena i ratificada per la sala del TS, és un indicador clar de què es pot esperar de la justícia espanyola. Per què no s'ha dictat sentència abans de l'obertura del judici oral? ¿Per l'"extraordinària complexitat" de l'assumpte, com diu la providència del TC, o pel pànic ja sigui a desautoritzar el TS, que ha mantingut Oriol Junqueras a la presó contravenint la Constitució i el Conveni Europeu de Drets Humans, o bé al TEDH, davant el qual es recorreria la seva decisió, si confirmés la posició del TS?

El govern del PP va decidir que fossin el TC i el TS els que fessin la "política territorial" que ell no volia fer. Tots dos tribunals van acceptar l'encàrrec retorçant tant les normes substantives com processals, tal com el recorregut de les ordres de detenció i lliurament contra Carles Puigdemont davant la justícia de diversos països de la Unió Europea ha posat de manifest. Com a conseqüència d'això, dins Espanya és impossible arribar a una decisió amb el mínim d'imparcialitat exigible perquè pugui resultar convincent. Guanyar l'opinió pública s'ha convertit en una tasca impossible dins Espanya.

Caldrà esperar a la justícia europea.

stats