Una sentència infame

La inhabilitació de Quim Torra suposa un pas més en el procés de degradació de la justícia espanyola

MARTA PÉREZ / EFE
JAVIER PÉREZ ROYO
JAVIER PÉREZ ROYO Catedràtic de Dret constitucional a la Universitat de Sevilla

La sentència del Tribunal Suprem per la qual es condemna el president de la Generalitat pel delicte de desobediència coneguda aquest dilluns suposa un pas més en el procés de degradació de la justícia espanyola. I no un pas qualsevol, sinó d'una entitat extraordinària.

El delicte de desobediència està tipificat a l'article 410 del Codi Penal. En aquest article es preveuen dos tipus de desobediència, una que podem anomenar desobediència judicial i una altra que podem qualificar de desobediència administrativa.

La desobediència judicial és el supòsit més important i a què més immediatament es refereix el legislador. "Les autoritats o funcionaris públics que es neguin obertament a complir resolucions judicials...", són les paraules inicials de l'esmentat article 410. Qualsevol autoritat o funcionari, sigui estatal, autonòmic o municipal, comet el delicte de desobediència si es nega obertament a donar compliment a una resolució judicial. Ningú pot eximir-se del compliment d'aquesta obligació. És indiferent que l'autoritat o funcionari sigui estatal, autonòmic o municipal.

La interpretació del principi de jerarquia que s'ha fet a la sentència que inhabilita Torra no es pot justificar amb cap de les regles d'interpretació comunament admeses en el món del dret

La desobediència administrativa es produeix quan una autoritat o funcionari públic es nega obertament a complir "decisions o ordres de l'autoritat superior" (art. 410.1). Es tracta, per tant, d'un delicte que únicament pot produir-se en l'interior d'una determinada administració pública. El pressupost de fet és l'incompliment per part d'una autoritat o funcionari públic d'una decisió o ordre d'una autoritat "jeràrquicament superior".

El principi de jerarquia opera a l'interior de "cada" administració. A l'interior de l'administració estatal, autonòmica o municipal, que en relació amb aquest principi no són vasos comunicants, sinó compartiments estancs. Al cim de l'administració estatal hi ha el president del govern espanyol. A la de l'administració autonòmica el president de la comunitat autònoma. A la de l'administració municipal, l'alcalde. Entre ells no hi ha relació jeràrquica de cap tipus.

Per tant, ni el president del govern, ni el president de la comunitat autònoma, ni l'alcalde tenen "superiors" jeràrquics les decisions o ordres dels quals puguin desobeir. Per la posició que ocupen en la fórmula de govern definida a la Constitució, no poden cometre el delicte de desobediència administrativa. Això és una cosa pacíficament admesa com a indiscutible en la doctrina jurídica.

Sent això així, la pregunta s'imposa: ¿pot haver comès el president Torra el delicte de desobediència?

El delicte de desobediència judicial no pot haver-lo comès, perquè la Junta Electoral Central (JEC) no és un òrgan jurisdiccional, sinó administratiu. Forma part de l'administració electoral, però no del poder judicial. No dicta sentències, sinó actes administratius susceptibles de ser recorreguts davant la jurisdicció contenciosa administrativa.

¿Pot haver comès el delicte de desobediència administrativa? ¿Es pot considerar que la JEC és una autoritat administrativa jeràrquicament "superior" al president de la Generalitat, de manera que la negativa d'aquest a donar compliment a una decisió o ordre dictada per aquella pogués ser constitutiva de delicte de desobediència?

La resposta a l'interrogant s'imposa per si mateixa.

És evident que el president Torra es va negar a donar compliment a una ordre de la JEC, però també ho és que amb això no va cometre cap delicte. Perquè la negativa a donar compliment a l'ordre de la JEC hagués pogut ser constitutiva de delicte, el president Torra hauria d'haver rebut una ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que li imposés el compliment d'aquesta obligació. Llavors sí que hauria comès el delicte de desobediència judicial, que és l'únic delicte de desobediència en què pot incórrer el president d'una comunitat autònoma.

Però això no ha passat. El president Torra no va rebre cap ordre del TSJC perquè donés compliment a l'ordre de la JEC. Així queda reflectit en l'antecedent de fet primer de la sentència del TS. Davant l'absència d'ordre judicial, el que ha fet el TS és considerar que la JEC és un òrgan "superior" jeràrquicament a la presidència de la Generalitat durant el procés electoral i que la negativa del president a complir l'ordre de la JEC és constitutiva de delicte de desobediència administrativa.

Aquesta interpretació mòbil del principi de jerarquia no es pot justificar amb cap de les regles d'interpretació comunament admeses en el món del dret. I menys quan ens movem en el terreny penal. És impossible que els magistrats del TS que han dictat la sentència ho desconeguin. No poden no saber que la JEC és únicament "òrgan superior" en el si de l'administració electoral. I que no es pot projectar aquesta condició d'"òrgan superior" fora d'aquesta administració. Entre la JEC i la presidència de la Generalitat o la de qualsevol altra comunitat autònoma no existeix, ni pot existir, relació jeràrquica de cap tipus.

Això és una cosa, insisteixo, que els magistrats del TS no poden no saber. Forma part dels coneixements elementals que s'adquireixen en l'estudi de la llicenciatura. No ens trobem, doncs, davant d'un cas d'"ignorància inexcusable", sinó davant d'un cas de llibre de dictar "sabent" que una resolució és injusta.

La sentència per la qual ha estat condemnat el president Torra és infame, jurídicament infame, tan infame com va ser la sentència que va condemnar en el seu dia el president del Parlament Basc, Juan Mari Atutxa.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF