El risc de la 'prima a la possessió del poder'

La facultat de dissoldre el Parlament i convocar eleccions trenca el principi d'igualtat

JAVIER PÉREZ ROYO
JAVIER PÉREZ ROYO Catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de Sevilla

La facultat de dissoldre el Parlament i convocar eleccions anticipades és la forma de manifestació més assenyalada del que podem anomenar prima a la possessió del poder en un règim parlamentari (les prerrogatives del president del govern). No hi ha cap altra prerrogativa que pugui comparar-s'hi. El president disposa de la clau per, tot definint unilateralment la seva agenda política, definir la de tots els altres.

Es tracta, sens dubte, d'una arma formidable. És gairebé com disposar del servei en el joc final d'un partit de tenis. Un cop avaluada la posició en què es troben tots els partits polítics, decideixo en quin moment convoco els ciutadans a les urnes.

Aquesta és la raó per la qual considero que aquesta facultat no hauria de figurar en cap Constitució democràtica. La competició electoral hauria de desenvolupar-se de manera similar a com ho fan les competicions esportives. Tots els o les atletes saben quin dia i a quina hora han de competir en les pròximes Olimpíades de Tòquio. Tots els partits haurien de saber quin dia se celebraran les eleccions a què volen concórrer. La facultat de dissoldre trenca el principi d'igualtat.

Treure conclusions dels resultats d'unes eleccions municipals i autonòmiques per a unes eleccions generals és una temeritat

Ara bé, aquesta prima a la possessió del poder, la prerrogativa de la dissolució de les cambres, no està exempta de riscos. El primer és que l'exercici d'aquesta prerrogativa sigui vista per l'opinió pública com un ús avantatgista del poder. I el segon, que descansi en un càlcul erroni. Quan els dos riscos s'entrecreuen, el tret sol sortir per la culata.

Em temo que això és el que li passarà diumenge que ve a Pedro Sánchez. Ha fet un ús avantatgista de la prerrogativa de dissolució, amb un càlcul que descansava més en el resultat de les eleccions del 26 de maig que en el de les eleccions del 28 d'abril. Rebutjo la possibilitat certa de formar govern amb el resultat del 28-A perquè penso que puc fer-ho en millors condicions després del resultat del 26-M, convocant noves eleccions. Aquesta ha sigut la seva composició de lloc.

Haurien d'equivocar-se totes les enquestes i encertar exclusivament el CIS perquè l'aposta de Pedro Sánchez per la repetició electoral surti com ell esperava. No passarà. Treure conclusions dels resultats d'unes eleccions municipals i autonòmiques per a unes eleccions generals és una temeritat, que es basa, a més, en un desconeixement de com es relacionen els ciutadans amb les urnes en els diferents tipus de consulta.

Els ciutadans voten a les eleccions municipals i autonòmiques de manera molt diferent de com ho fan en unes eleccions generals. El PSOE i el PP han ocupat el poder autonòmic i municipal gairebé en règim de monopoli durant quaranta anys i això els proporciona un avantatge enorme enfront dels nous partits. No és el mateix formar candidatures per a 350 escons que per a milers o desenes de milers. El PP gairebé empata amb Ciutadans el 28-A i el triplica el 26-M. El PSOE dobla Unides Podem en nombre de vots i gairebé el triplica en nombre d'escons el 28-A i el multiplica no se sap per quant, perquè és impossible comptabilitzar el nombre de regidors d'Unides Podem, el 26-M.

¿Això vol dir que el 26-M ha corregit el 28-A i que, en una nova convocatòria d'eleccions generals, els resultats poden estar més a prop dels de la segona consulta que dels de la primera? ¿És raonable canviar la seguretat d'un govern per la possibilitat d'un altre basant-se en una intuïció d'aquesta naturalesa?

Resulta difícil entendre com un partit que presumeix de 140 anys d'història i que ha sigut el que més anys ha ocupat el govern des de l'entrada en vigor de la Constitució hagi pogut incórrer en aquesta temeritat. Però això és el que ha passat. No en sortirà enfortit en un moment en què era molt important que el president de govern tingués autoritat per dirigir políticament el país. No es penedirà mai prou d'haver fet el que ha fet.

La prima a la possessió del poder en forma de prerrogativa per dissoldre el Parlament s'hauria de fer desaparèixer. El remei és pitjor que la malaltia.

EDICIÓ PAPER 14/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF