Espanya és un país estrany

El PSOE no pot pretendre millorar els resultats imitant l'estratègia de la dreta contra Catalunya

JAVIER PÉREZ ROYO
JAVIER PÉREZ ROYO Catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de Sevilla

Escric aquest article 159 dies després que els ciutadans espanyols votessin en unes eleccions generals i 37 dies abans que tornin a fer-ho.

Durant la campanya electoral de les eleccions del 28 d'abril el nucli central del debat va ser l'aplicació o no del 155 a Catalunya. Els tres partits de la dreta espanyola, que ja havien assajat aquesta estratègia amb èxit a les eleccions andaluses del 2 de desembre del 2018, en què es va parlar molt més de Catalunya que d'Andalusia i en les quals la bandera espanyola es va menjar la blanca-i-verda andalusa, van tornar a repetir-la amb més intensitat. El Tribunal Constitucional encara no havia fet pública la sentència sobre el 155 i, en conseqüència, els tres partits de la dreta van proposar en els seus programes una aplicació del 155 "sense limitacions". No el 155 "descafeïnat" que va activar Mariano Rajoy, sinó un 155 "de veritat" i de manera indefinida.

La majoria aclaparadora dels ciutadans van rebutjar aquesta estratègia de la dreta. El 155 semblava que desapareixia de l'horitzó

La resposta del cos electoral va ser clara. El 155 no pot ser el programa del govern espanyol per a Catalunya. Per aquest motiu els partits que proposaven l'aplicació d'aquest article es van quedar amb 147 escons més els 2 de Navarra Suma. La majoria aclaparadora dels ciutadans van rebutjar aquesta estratègia de la dreta. El 155 semblava que desapareixia de l'horitzó.

Uns mesos després aquesta mateixa majoria aclaparadora que va rebutjar el 155 no només no ha sigut capaç de constituir un govern, sinó que, a més, el que més se n'ha beneficiat, el PSOE i el seu secretari general, que havia concorregut a les eleccions del 28-A com president del govern gràcies a l'èxit d'una moció de censura aprovada per una majoria absoluta de diputats que van veure revalidada aquesta majoria el 28-A, ha ressuscitat el 155 per a la campanya electoral del  10 de novembre.

Sánchez va guanyar les eleccions del 28-A contra el 155 que proposaven les tres dretes espanyoles, i fa ús d'aquest mateix 155 amb la finalitat de guanyar les eleccions del 10 de novembre. No s'ha vist mai res més absurd. El president en funcions ha declarat que no hi ha cap obstacle per poder activar el 155. Fins i tot un dirigent raonable com Miquel Iceta ha declarat que el PSC estarà amb Pedro Sánchez si decideix aplicar el 155.

Una vegada que la societat espanyola va deixar clar el 28-A que la unitat d'Espanya construïda contra Catalunya mitjançant l'aplicació del 155, que era la proposta de les tres dretes, és minoritària, el president del govern en funcions li dona un lloc de privilegi en el missatge que transmet als ciutadans per al 10 de novembre.

Sánchez va guanyar les eleccions del 28-A contra el 155 que proposaven les dretes espanyoles. Ara fa ús d'aquest mateix 155 per guanyar les eleccions del 10-N

Resulta difícil d'entendre, amb la composició del Congrés de Diputats resultant de les eleccions del 28-A, que no solament possibilitava la formació d'un govern progressista sense alternativa des de la dreta i, per tant, amb projecció per a tota la legislatura, que no s'aprofités l'ocasió. Però encara s'entén menys que se situï el debat de les noves eleccions en el terreny en què el van deixar les tres dretes en la convocatòria anterior.

¿De debò creu el president del govern espanyol que en aquestes condicions obtindrà el 10 de novembre un resultat millor que el que va tenir el 28-A? El PSOE no pot pretendre millorar els seus resultats electorals imitant l'estratègia de les dretes contra Catalunya. No només no ho aconseguirà, sinó que a més es posarà en una posició més difícil per poder formar govern, en el cas que la nova composició del Congrés de Diputats ho permeti.

La meva impressió és que les eleccions del 10 de novembre seran unes eleccions fallides. Quan als ciutadans no se'ls pot explicar de manera entenedora per què han d'acudir a les urnes set mesos després d'haver-ho fet i d'haver-se pronunciat d'una manera bastant clara, és molt difícil, per no dir impossible, que la manifestació de voluntat del cos electoral sigui diàfana i fàcilment interpretable. La confusió en el procediment de convocatòria sol conduir a la confusió en el resultat. I eleccions més confuses que aquestes del pròxim 10 de novembre són difícils de trobar.

Espanya, definitivament, és un país estrany.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF