Els presos al Parlament Europeu

¿El Tribunal Suprem estarà disposat a sotmetre’s a aquest doble examen?

Si no hi ha sorpreses, després de les eleccions d’ahir la Junta Electoral Central proclamarà candidats electes Oriol Junqueras i Carles Puigdemont. I a partir d’aquest moment, el Tribunal Suprem haurà d’analitzar l’estatus jurídic dels dos candidats electes a fi de decidir si poden o no poden, o de quina manera poden, exercir la tasca parlamentària per a la qual han estat elegits.

És obvi que l’elecció com a parlamentaris europeus suposa una modificació en l’estatus jurídic de tots dos. Ja no són només ciutadans espanyols, sinó membres de l’òrgan representatiu de la Unió Europea. El Tribunal Suprem ha de prendre la seva decisió a la llum d’aquesta nova condició de tots dos.

En el cas que aquesta decisió sigui favorable a l’exercici de la tasca parlamentària dels dos candidats electes, l’examen del Tribunal Suprem sobre l’estatus jurídic dels dos parlamentaris hauria acabat. Un d’ells quedaria en llibertat. Se suspendria el judici contra ell i s’incorporaria al seu escó. El Tribunal Suprem podria dirigir un suplicatori al Parlament Europeu, a fi que aquest decidís si autoritza procedir penalment contra ell. Pel que fa a l’altre, seguiria en llibertat i, després de prometre o jurar la Constitució, ocuparia el seu escó.

En cas que el resultat no fos favorable, l’examen del Suprem no seria final, sinó una decisió que podria ser revisada políticament pel Parlament Europeu i jurídicament pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea. El Parlament Europeu no és poder judicial, però té autoritat per protegir l’exercici real i efectiu de les prerrogatives parlamentàries dels seus membres sense excepció de cap tipus. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea és la màxima instància judicial de la Unió.

Aquesta és la diferència essencial en la posició del Tribunal Suprem quan decideix sobre un parlamentari espanyol i quan decideix sobre un parlamentari europeu. Quan decideix sobre un parlamentari espanyol té l’última paraula, únicament revisable pel Tribunal Constitucional. A la pràctica això suposa que el Tribunal Suprem examina, però no pot ser examinat. Té la raó perquè diu l’última paraula, independentment que tingui raó o no en termes objectius i raonables.

Quan decideix sobre un parlamentari europeu, no és així. El Tribunal Suprem examina, però a continuació pot ser examinat. Per un òrgan de naturalesa política, el Parlament Europeu, que ha de vetllar pel respecte de les prerrogatives dels seus membres. I per un òrgan judicial, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que haurà de resoldre el que estimi pertinent si la decisió del Tribunal Suprem és sotmesa a la seva consideració.

¿El Tribunal Suprem estarà disposat a sotmetre’s a aquest doble examen? ¿S’atrevirà a ordenar que Oriol Junqueras únicament pugui anar al Parlament Europeu traslladat directament des de la presó i degudament custodiat? ¿S’atrevirà a prohibir-li que pugui relacionar-se amb altres parlamentaris europeus i que pugui fer una roda de premsa? ¿El Parlament Europeu toleraria aquesta decisió o exigiria el respecte de les prerrogatives parlamentàries?

¿El Tribunal Suprem estarà disposat a sotmetre a revisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea una decisió sobre la prolongació de la presó provisional d’Oriol Junqueras en els mateixos termes en què la va acordar en la seva recent interlocutòria de 13 de maig? ¿O la que pogués adoptar sobre la presó provisional de Carles Puigdemont?

El cas de Carles Puigdemont és diferent, però no substancialment diferent. Aquesta nit l’estatus jurídic de Junqueras i Puigdemont ha passat a ser el mateix per al Tribunal Suprem en relació a l’exercici de les funcions parlamentàries i de les prerrogatives que les protegeixen. Junqueras no pot ser mantingut en situació de presó provisional. Ha de ser posat en llibertat, i el Tribunal Suprem ha de dirigir-se al Parlament Europeu mitjançant el corresponent suplicatori per poder procedir penalment contra ell. Carles Puigdemont no pot ser detingut i tancat a la presó sense que el Tribunal Suprem es dirigeixi prèviament al Parlament Europeu i rebi l’autorització corresponent.

Des del punt de vista de la llibertat personal per a l’exercici de la funció parlamentària europea, que és el que ha d’examinar el Tribunal Suprem, la posició de Junqueras i Puigdemont és la mateixa. En un cas hauria de justificar la prolongació de la presó provisional. En l’altre hauria de justificar l’adopció de la mesura de presó provisional.

Les dues decisions acabarien inevitablement al Parlament Europeu i al Tribunal de Justícia de la Unió Europea de manera immediata.

¿El Tribunal Suprem s’atrevirà a presentar-se a l’examen?

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF