Fi del segon acte, inici del tercer
Amb les declaracions de Jordi Cuixart i Carme Forcadell del dimarts 26 acabava el segon acte del procés que va començar fa dues setmanes. El primer acte va acabar quan el tribunal va donar resposta a les qüestions prèvies plantejades en les intervencions de les defenses i de les acusacions. El segon va començar amb la declaració d'Oriol Junqueras i va acabar amb la de Carme Forcadell. El tercer ha començat amb l'interrogatori dels testimonis.
En contra del que es diu en els diferents mitjans de comunicació, els dos primers actes són els més rellevants des de la perspectiva del delicte de rebel·lió. D'acord amb la tipificació que es fa en el nostre ordenament del delicte de rebel·lió, és en aquestes fases inicials quan ha de quedar acreditat que la conducta dels processats pot ser qualificada jurídicament com a constitutiva d'aquest delicte.
Amb això no vull dir que en aquestes fases pugui quedar acreditada la comissió del delicte, sinó la possibilitat que les conductes puguin rebre aquesta qualificació jurídica. Si les conductes no poden ser qualificades d'aquesta manera, l'activitat probatòria ulterior és irrellevant. Ho serà per a altres possibles conductes delictives, però no per a la de rebel·lió.
I és així perquè la violència constitutiva del tipus penal de la rebel·lió ha de ser present en el disseny de l'operació, ha de ser prèvia al moment inicial de l'operació. La violència constitutiva de la rebel·lió no pot ser una violència sobrevinguda, és a dir, resultat d'episodis violents no planificats com a tals i que es produeixen en el curs d'una operació que no els incloïa en el seu disseny. Que es produeixin episodis ocasionals de violència, siguin molts o pocs, pot ser constitutiu d'algun tipus delictiu, però mai del delicte de rebel·lió. Això últim és l'únic que podrà ser objecte de l'activitat probatòria que es desenvoluparà en les pròximes setmanes.
Però l'adjectiu 'violent', que qualifica el substantiu 'alçament' en la definició del tipus penal, s'ha de desprendre del disseny de l'operació rebel per part dels autors intel·lectuals d'aquesta operació. Després s'haurà de provar que els autors intel·lectuals l'han consumat. Però si de la conducta dels acusats no se'n desprèn cap autoria intel·lectual del disseny d'un 'alçament violent', és que no és possible ni tan sols tenir en compte la rebel·lió com a qualificació jurídica de les seves conductes.
Això, justament, va ser el que va portar el Tribunal Superior de Justícia de Schleswig-Holstein a no acceptar l'ordre de detenció i entrega dictada pel jutge d'instrucció espanyol. Els fets, repeteixo, els fets que figuraven en el relat construït pel jutge Pablo Llarena no admetien la qualificació jurídica de rebel·lió, perquè la violència que a través d'aquest relat es descrivia no era una violència 'originària', sinó una violència 'sobrevinguda', que pot produir-se en l'exercici de drets fonamentals i llibertats públiques, com poden ser el dret de reunió i manifestació o el dret de vaga. Per això, deia el tribunal alemany, si es dona per bona la qualificació del jutge instructor, es faria inviable l'exercici de drets fonamentals indispensables en un estat de dret digne de tal nom.
I això és el que era objecte dels dos primers actes del judici. I el que ha quedat palmàriament acreditat és que no hi ha hagut cap disseny d''alçament violent' per part dels acusats. Queda per veure si hi ha hagut algun tipus de violència sobrevinguda en el curs de l'exercici dels drets en el transcurs de l'operació de protesta per la prohibició del referèndum o de l'escorcoll de la conselleria d'Economia. Això és el que s'haurà de veure a partir d'ara. Però tot el que es vegi a partir d'aquest moment és completament irrellevant des de la perspectiva del delicte de rebel·lió.
