23/04/2017

La hipòcrita Unió Europea

2 min

El divendres 17 de març les autoritats del Brasil van donar a conèixer el descobriment d’una xarxa de suborns entre la indústria càrnia i els inspectors oficials del país. Aquesta trama permetia la venda i exportació de carn en condicions desfavorables i amb productes químics no permesos. Entre les empreses involucrades hi havia les dues principals exportadores de productes carnis dels Brasil: JBS i Brasil Foods. Les reaccions no es van fer esperar i la Xina, Corea del Sud, Xile, la Unió Europea i el Japó van anunciar limitacions totals o parcials a la importació de carn d’aquest país. Aquestes limitacions són importants tenint en compte que, només en el cas de la carn de vedella, quasi un terç de les exportacions tenen com a destí la Xina.

En el transcurs de la següent setmana, les organitzacions agrícoles europees van demanar a Brussel·les que es prohibís la importació de carn d’aquest país, a la vegada que demanaven que, si el tractat de lliure comerç entre la UE i alguns països d’Amèrica del Sud (l’anomenat Mercosur) es feia realitat, se n’exclogués els productes carnis.

La indústria càrnia té un pes molt important en el país sud-americà. Perquè us en feu una idea, el mateix dia de l’anunci, el president del Brasil, Michel Temer, va fer una roda de premsa afirmant que ell mateix compraria carn aquell cap de setmana. El Brasil és el principal exportador del món de carn de pollastre, de carn de vedella, de soja i de cafè; i el segon, de blat de moro.

A més, aquest sector és el que ha aguantat més bé la crisi econòmica, ja que és un sector anticíclic. La UE és un dels seus socis comercials més importants. Hi exporta, de mitjana, el 30% dels aliments que produeix. La indústria càrnia en concret està dominada per grans empreses i té els costos de producció més baixos del món. Això és gràcies a la gran producció de cereals i oleaginoses d’aquest país, i també perquè les mesures de benestar animal, permissivitat de medicaments i condicions laborals no són tan estrictes com les que tenim a la Unió Europea.

Competència deslleial

En aquest sentit la UE té un comportament hipòcrita: mentre que als productors de la Unió ens exigeix més benestar animal, menys ús d’antibiòtics i una bona gestió d’excrements, entre altres millores, permet importar els mateixos productes sense exigir saber com són produïts aquests aliments. Això és competència deslleial. A favor del lliure comerç? Esclar que sí, però amb les mateixes condicions. En les eleccions a França sembla que els pagesos i ramaders donen suport a la populista Marine Le Pen. Sabeu com se soluciona això? Fent que també es guanyin la vida.

Per acabar, m’agradaria ressaltar que això ens ha de servir com a avís. Les lleis hi són per complir-les i no fer-ho té conseqüències negatives. Com deveu haver sentit a taula més d’un cop: “Amb el menjar no s’hi juga”.

stats