Aquí he esmentat molts cops la importància del sector ramader al nostre país. Un dels grans reptes que ha d’afrontar ara és el de reduir la contaminació de nitrogen. És per això que avui em voldria centrar en els aminoàcids, que són la base d’uns components necessaris en la nostra dieta com són les proteïnes. Dins dels aminoàcids n’hi ha que no són essencials, ja que els genera el nostre cos, i altres d’essencials, que els hem d’ingerir a través dels aliments. La indústria ha aconseguit des de fa un temps produir alguns dels 10 aminoàcids essencials (alguns químicament i d’altres via fermentació microbiana).
Els animals transformen en proteïna animal entre el 30% i el 40% de la proteïna consumida. La resta és excretada amb l’orina i la femta. Una part d’aquest nitrogen expulsat i no utilitzat pot reciclar-se com a adob; l’altra s’evaporarà, però una fracció quedarà al sòl o a l’aigua. Amb els aminoàcids s’optimitza el pinso per a les necessitats específiques de l’animal, es maximitza la retenció de proteïna alhora que ens permet reduir la quantitat de nitrogen en la femta dels animals i, per tant, la contaminació ambiental. Els aminoàcids també ens permeten estalviar en la incorporació d’elevats nivells de soja (que és la font de proteïna més utilitzada en l’alimentació animal), que importem sobretot d’Amèrica, i que també té el seu impacte mediambiental.
El dels aminoàcids és un mercat de més de quatre milions de tones que creix a un fort ritme. Actualment, el consum d’aminoàcids és molt elevat a Europa, però hi ha poques fàbriques (Evonik, Adisseo, Ajinomoto) que en produeixin a causa dels preus elevats de l’energia i de les normatives mediambientals i de seguretat. De fet, tan sols un d’aquests productors -Evonik, el patrocinador del Borussia Dortmund-és encara europeu. Adisseo actualment pertany a Bluestar Group (subsidiària de l’empresa estatal xinesa ChemChina), i la japonesa Ajinomoto fa anys que va absorbir Eurolysin.
A escala mundial, els aminoàcids en alimentació animal més consumits són la lisina, la metionina, la treonina, el triptòfan i la valina. El sector és molt dinàmic i tot fa pensar que pròximament també disposarà dels aminoàcids arginina, histidina i isoleucina. La lisina és el més utilitzat en porcí i en avicultura de carn, ja que optimitza el creixement i el rendiment del pit de l’animal. En avicultura de posta, en canvi, es fa servir la metionina, que determina la quantitat i la mida dels ous en tota la seva vida productiva. Els principals productors de lisina són la sud-coreana Cj CheilJedang, Ajinomoto i l’americana ADM. De treonina ho són la xinesa Mehiua, Cj CheilJedang i Ajinomoto. De metionina ho és l’empresa Adisseo, l’americana Novus -ara controlada per la comercialitzadora japonesa Mitsui & Co, coneguda per ser de les sogo shosha [comercialitzadores integrades] més grans del Japó- i Evonik. A Catalunya estem de sort de tenir els diferents distribuïdors d’aquestes empreses a tot el territori.
