21/01/2018

L’aigua, el petroli del segle XXI

2 min

L’important sequera que travessa la península Ibèrica ens obliga a reflexionar sobre la gestió que fem de l’aigua. Crec que no ens fem càrrec de com en depenem, realment, i per això considero essencial conèixer l’eix aigua-menjar-energia.

Del total d’aigua que consumeix la indústria, el 75% és per produir energia. No només per refrigerar les centrals de producció elèctrica tèrmiques -que produeixen el 80% de l’electricitat del món-, sinó també per extreure el gas i el petroli del subsòl. Avui dia el 90% de la producció elèctrica fa un ús intensiu d’aigua. Aprofito per recordar que al món encara hi ha mil tres-cents milions de persones que no tenen accés a l’electricitat i que esperen tenir-ne aviat. Això incrementarà el consum d’aigua.

En columnes anteriors ja he manifestat que l’activitat amb més ús d’aigua és l’agricultura, que consumeix el 70% de l’aigua consumida, i que a Catalunya tenim molt de marge de millora en el seu ús. La producció d’aliments també utilitza molta energia: es xifra en més del 30% de l’energia utilitzada. Evidentment, la producció d’aliments també creix a mesura que la població augmenta i ho fa també la classe mitjana. Ser de classe mitjana implica més poder adquisitiu i, paral·lelament, virar cap a una dieta i un patró de consum més intensiu en l’ús d’energia i d’aigua. Per produir un quilo de vedella calen quatre vegades més d’aigua que per produir un quilo de cereals. També per produir un cotxe, un jersei o un mòbil fan falta milers de litres d’aigua. Com veieu, la demanda no pararà de créixer i l’oferta no es preveu que augmenti. El canvi climàtic també és un risc: l’evaporació augmentarà i caldrà més aigua per als conreus.

La contaminació de l’aigua amb químics (sovint per produir més aliments o extreure més combustible) també en redueix la disponibilitat en gran mesura, així com també succeeix amb les pèrdues que hi ha en els sistemes de canalitzacions actuals.

Només un exemple del que pot passar si no gestionem bé l’aigua: a València i Múrcia hi ha aqüífers que, encara que s’eliminessin els bombejos d’aigua, trigarien més de cent anys a recuperar el nivell d’aigua normal. Això té un impacte directe en els aiguamolls, la fauna que hi viu i la capacitat de filtració d’aigua per part de l’ecosistema, i provoca la salinització dels aqüífers. No crec que la dessalinització sigui la solució a tot i espero que quedi clar que la falta d’aigua ens pot obligar a canviar d’hàbits i que té un impacte negatiu en el que ens envolta i en l’economia.

Al món hi ha 768 milions de persones que viuen amb escassedat d’aigua, i sense aigua no hi ha manera que hi hagi ni pau, ni progrés.

stats