12/07/2011

Una altra model anorèxica

2 min

Ja hi tornem a ser. Com les meduses a l'estiu i la primera nevada a l'hivern, arriba a les nostres llars el tema eternament cíclic anomenat: "Una marca de roba usa una noia anorèxica per fer-se publicitat". Clàssic entre els reclàssics. La cosa és que una empresa, de la qual no direm el nom perquè la publicitat gratuïta ja l'hi fan els altres, contracta una noia malalta per protagonitzar una campanya. Els mitjans ens fem els indignats denunciant-ho i, de pas, repetim centenars de vegades el nom de la marca que, ves per on, aconsegueix (i sense pagar un euro) que la seva imatge sigui vista per milions de persones. Ah, i al final la marca acaba retirant la campanya amb l'argument: "Ui, nosaltres no volíem pas ofendre, valgui'm Déu" (o Al·là, o Buda...).

Però el més interessant de tot això és el doble joc que fan alguns responsables d'informatius d'algunes cadenes de tele (i no, no pensi en TV3 perquè allà ho tenen molt clar des de fa temps). Són els que d'una banda es posen la medalla de la denúncia i fan veure que s'escandalitzen quan una noia anorèxica és imatge de marca, però que de l'altra són els que pressionen les seves presentadores d'informatius perquè s'aprimin (més encara). I també són els que fan càstings i rebutgen noies amb la talla 38 (sí, sí, ho ha llegit bé, talla 38). I són els que contracten noies diagnosticades com a anorèxiques, sabent que ho estan. I són els que insinuen a les noies que consideren que ja comencen a tenir una certa edat (ei, que estem parlant de 30 anys) que vagin operant-se, perquè si no potser deixen de fer pantalla i en posen una altra al seu lloc.

Que sigui una presentadora anorèxica qui presenti un vídeo de denúncia de l'anorèxia és molt bèstia. Però el pitjor és que ni la mateixa noia no sap com n'és, de bèstia.

stats