Misc 21/11/2013

Per què un valencià compra l'ARA?

i
Ignasi Mora
2 min

L'himne 'sarsueler' dels valencians –oficialitzat pel president Joan Lerma (PSOE)– deu tindre a veure alguna cosa amb el desastre econòmic que ens han dut els d'"ofrenar noves glòries a Madrid". I l'himne i el desastre deuen tindre a veure alguna cosa amb els mitjans de comunicació. Perquè al capdavall tot allò que forma part d'una realitat comuna tendeix a interconnectar-se i influir-se.

El valencià era i és un país sense política i gairebé sense polítics, com s'ha repetit tantes vegades. Però també és abans que res un país sense mitjans de comunicació que siguen propis, d'una certa fiabilitat informativa i d'una opinió plural i constructiva. Sense aquests tres requisits, un mitjà de comunicació no es pot fer servir per aixecar cap política que defense els interessos d'una col·lectivitat.

Centrant-nos en la premsa escrita, els valencians disposem d'uns diaris provincials –uns de consistència més fluixa que altres– i d'uns altres diaris que ens arriben de les, diguem-ne, dues capitals de l'Estat, Madrid i Barcelona. Els diaris de Madrid contradiuen fins al mínim detall el discurs identitari valencià –sovint silenciat–, mentre que els de Barcelona ens el mostren per comparació.

En els darrers anys, la gent que havia adquirit una consciència de país es debatia entre comprar 'El País' o 'La Vanguardia', amb un decantament progressiu cap a aquest últim. De sobte, però, al ritme del procés sobiranista, va aparèixer el diari ARA, més jove, més modern i creatiu, menys encarcarat, menys retòric i antic, i certs valencians l'estan triant entre tota la premsa catalana.

Viure en l'àmbit o espai comunicatiu català resulta més adequat i satisfactori per als valencians que no en l'àmbit castellanoespanyol. Al cap i a la fi compartim llengua pròpia amb Barcelona i no amb Madrid. Aquesta diferència és la que Madrid intentà que no fos evident, i maniobrà en l'absurda guerra de la unitat de la llengua.

Per altra banda, els països petits necessiten sumar en diferents aspectes, mai restar, sobretot per mantenir el mercat lingüístic i cultural. I cal començar a esborrar que som pocs i sense empenta els valencians que volem exercir de valencians. Els puc assegurar que en cada poble o ciutat nostres hi ha un nucli de ciutadans conscients i amb el nivell cultural més alt.

stats