Marc Garcia i Vitòria va rebre el dia 25 de novembre el XXIV Premi Joves Compositors Fundació SGAE-CNDM per la seva obra 'Àlies'. De vegades, un premi és una xamba. En aquest cas, però, el guardó constitueix un mèrit més de la carrera musical d'un jove valencià de vint-i-vuit anys que rep encàrrecs del ministeri de Cultura francès o de l'orquestra de la BBC.
Darrere d'un currículum tan consistent per a la seva edat hi va haver un infant que jugava pels carrers d'un poble de la Vall d'Albaida, però que observava encantat diversos instruments musicals que de seguida començà a palpar i traure'n uns sorolls especials; un pare culte i un avi que pertanyia a una banda de música, i uns estudis rigorosos a Barcelona, Ginebra i París.
Avui dia, Marc Garcia és un ciutadà europeu que coneix les llengües principals d'aquest continent. D'altra banda, és assistent de la classe de composició de l'Haute École de Musique de Ginebra, on resideix, i treballa en una investigació a l'Ircam parisenc sobre l'orquestració assistida per ordinador i en temps real. Així, es tracta d'una carrera brillant d'un dels nostres joves.
Algú s'estranya d'un fet tan "normal" com el del currículum professional i vital de Marc Garcia? Doncs no hauria d'estranyar a ningú. Molts –he dit molts– valencians són professionalment de primera fila en un camp o altre de la cultura, com succeeix amb Marc Garcia. És gent que experimenta amb passió la seva professió. En trobareu arreu del planeta.
Al País Valencià, en canvi, costen molt de trobar, aquests professionals de la cultura. Tal vegada per la lògica inconscient, el poder –l'oligarquia mimètica de la de Madrid– persegueix la cultura en general. De quina manera? Silenciant-la, fent que no suri, sobretot en el magma informatiu dels mitjans de comunicació, públics i privats.
L'estratègia del poder consisteix a incitar a la ignorància, a enaltir-la com un signe d'autenticitat, a fer desaparèixer la cultura com més, millor. I ja ha aconseguit gairebé destruir la cultura col·lectiva dels valencians. La lògica del poder inconscient intueix que com menys cultura, més vots obtindran i més es mantindran en el poder.
