Publicitat
Publicitat

ELS LLIBRES I LES COSES

La vida d'Abraham Lincoln

Als que han vist la pel·lícula Lincoln , centrada en com el president nord-americà va aconseguir matar dos ocells d'un tret, i no dos ocells qualssevol -abolir l'esclavitud i guanyar la Guerra de Secessió-, els deu haver quedat la curiositat de qui era realment aquell home, d'on venia, com va arribar a la presidència. Aquests i altres dubtes queden resolts en la sintètica biografia que li va dedicar el 2009, en ocasió dels 200 anys del seu naixement, el professor emèrit de Princeton James M. McPherson, traduïda al català per Pau Domènech i publicada ara per La Mansarda.

Lincoln va néixer un 12 de febrer (dimarts farà 204 anys) a Kentucky, en una cabana de fusta. Tant el pare, fuster i granger, com la mare eren analfabets. De petit va anar poc a escola i va treballar força amb el pare. La mare va morir aviat, però el jovenet Abraham, cada cop més aficionat a la lectura, va rebre afecte de la madrastra. No del pare, que no entenia la seva dèria pels llibres. Quan al cap dels anys el pare va morir, l'Abraham no va anar al funeral.

Emancipat ben aviat, va fer moltes feines: dependent, moliner... Es va arruïnar com a botiguer per culpa d'un soci. I, tot i que no hi estava obligat, va voler pagar tots els deutes, cosa que li va valer el sobrenom de l'honest Abe . També li deien el llarguerut (feia 193 centímetres). Reflexiu i a vegades melancòlic, però aficionat als acudits, era lector de Shakespeare i de Robert Burns. Aviat es va aficionar a la política i el 1836 va obtenir la llicència d'advocat. Tres anys després va conèixer la seva futura esposa, Mary Todd, filla d'un banquer i que segurament era bipolar. Van tenir quatre fills. Durant la dècada del 1850 es va convertir en un advocat famós i adinerat. Va tornar a la política el 1854 i durant sis anys va fer 175 discursos, amb l'abolicionisme ja com a leitmotiv. El del 1860 a la Universitat de Nova York, on va anunciar la "ideologia del treball lliure", el va llançar a la fama, incrementada perquè era el fill d'un home pobre que enviava el fill a estudiar a l'escola més elitista de Nova Anglaterra. Va ser elegit president i va aconseguir l'abolició: "Si el meu nom mai passa a la història, serà per aquest acte, i hi poso tota la meva ànima", va dir en firmar-la. Amb la guerra guanyada, el 14 d'abril del 1865 va ser assassinat per l'actor John Wilkes, un confederal.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF