Publicitat
Publicitat

PARLEM-NE

Els tres filtres de Sòcrates

La nostra enrarida vida pública, tocada per la crisi econòmica i la crisi de legitimitat del sistema democràtic, és plena de gesticulacions buides, llengües enverinades i mitges veritats planificades. El sistema de la Transició ha fet fallida. És com si els seus creadors, els pares de la Constitució, haguessin aplicat la tècnica industrial que ens ha portat al vertigen consumista: l'obsolescència programada, que consisteix a fer que els objectes tinguin un temps limitat de vida. La restauració borbònica és un producte envellit, irreparable. La monarquia fa aigües, la corrupció ha desacreditat els partits en què s'assentava el sistema, les nacions silenciades s'han desinhibit i els nou rics dels anys de bonança de cop apareixen despullats de tripijocs.

En aquest ambient enrarit, costa discernir el gra de la palla. Tothom es dóna la culpa de tot. Hi ha molta palla, molt soroll, safareig i insídia. Una bona mesura per protegir-se del femer és fer servir els tres filtres de Sòcrates, de qui es conta que un dia va acostar-se-li un home per explicar-li una maligna tafaneria sobre un conegut comú. Sòcrates, abans que l'altre comencés, el va aturar i va fer-li tres preguntes. Primera: ¿Has comprovat que el que m'has de dir sigui perfectament exacte? "No, m'ho va dir en tal que diu que..." Segona: ¿El que em vols dir és, com a mínim, una cosa bona, dita a fi de bé? "Home, no gaire bona". I tercera: ¿I per ventura és útil? "Útil? No exactament". Així que Sòcrates el va tallar en sec: "Si el que m'has de dir no és ni veritable, ni bo, ni útil, més val que no m'ho expliquis".

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF