16/03/2013

Les taques del fantasma d'Oscar Wilde

2 min

El fantasma d'Oscar Wilde té la gràcia que no fa por. És una construcció artística, enginyosa, bastida amb l'excusa de ridiculitzar la decadència aristocràtica anglesa i el simplisme materialista nord-americà. El fantasma de Canterville és un personatge tan terrorífic com sensible i és, alhora, el relat llarg més famós de Wilde, recuperat ara per editorial Base en una senzilla edició: és com un clàssic de butxaca.

Els Otis, com explica David Aliaga, traductor i prologador del volum, "semblen sortits d'un anunci de televisió". El patriarca Hiram B. Otis, ministre dels Estats Units, tot i ser advertit sobre l'existència del fantasma, compra Canterville Chase i s'hi instal·la amb la família. A més del fantasma, a petició de Lady Canterville també es queda amb la majordoma Umney.

El xoc cultural no triga a arribar. Per netejar les taques de sang del fantasma, Otis, expeditiu, hi aplica el detergent llevataques Pinkerton Champion. Un llampec saluda la gesta. La senyora Umney, espantada davant la reacció del cel, es desmaia. La reacció d'Otis és de manual, i ben actual. Què cal fer? Ben senzill: "Descomptar-li del sou, igual que si trenca alguna cosa, ja veuràs com no torna a fer-ho".

Descreguts i vulgars, els Otis exasperen el pobre vell fantasma, que es nega d'entrada a fer servir el lubricant Rising Sun per lubricar les cadenes que arrossega. Els Otis són "gent clarament acostumada a una existència pobra i material, absolutament incapaços d'apreciar la vàlua simbòlica dels fenòmens sensorials". Tots menys la petita Virginia, que, dotada d'una "col·lecció de gestos gràcils", acaba intimant amb el secular habitant de la mansió, que l'ajuda a veure "què significa la vida i què és la mort, i per què l'amor és més fort que ambdues coses".

Juntament amb El retrat de Dorian Gray i La importància de dir-se Ernest , el poema Ravenna , i la carta De Profundis, escrita al seu amant des de la presó -on era reclòs per homosexualitat-, conforma el corpus bàsic d'Oscar Wilde: "Al darrere de l'alegria i el riure, pot amagar-se una natura vulgar, dura i insensible. Però darrere del patiment hi ha sempre patiment", va escriure entre reixes. El fantasma de Canterville és només un divertiment que té, però, molt d'humà. Tot i el final feliç, ningú en surt del tot ben parat. El fantasma els deixa a tots en evidència.

stats