Publicitat
Publicitat

PARLEM-NE

Per què? Per què? Per què?

ALGUNES PREGUNTES postdebat. Per què tranquil·litza tant a Madrid imaginar que Artur Mas no controla el procés català? Per què a ben pocs els preocupa, en canvi, el fet que Rajoy no controli gens el mateix procés? Per què al Congrés el dret a decidir va ser tractat per Rajoy i Rubalcaba com un invent jurídic inaplicable i mai com un clam popular majoritari? Per què s’entesten a minimitzar una realitat tan potent? Per què quan el pujolisme practicava el peix al cove l’acusaven d’amagar el seu suposat objectiu final (la independència) i ara que el sobiranisme té una petició diàfana, com demanaven, l’acusen d’una falsa voluntat de diàleg? Per què Rajoy va instar Mas a presentar una reforma de la Constitució quan ahir mateix el seu partit va dir que no està interessat en cap reforma de la Constitució? Per què Rubalcaba va oferir una reforma federalista quan el que se li demana des de Catalunya és, com a mínim, una reforma plurinacional, asimètrica, com ja va intentar Maragall? Per què una proposta intel·ligent com la d’Herrero de Miñón arriba tard i sense el suport de cap dels dos grans partits espanyols, l’un perquè no vol reformar la Constitució i l’altre perquè vol un cafè per a tothom... federalista? Per què no hi ha cap via oberta de negociació ni sobre el dret a decidir ni sobre res? Per què la classe política espanyola prefereix seguir pensant que tard o d’hora el sobiranisme es dividirà i es desinflarà? Per què des de Madrid no senten la necessitat d’oferir alguna alternativa que il·lusioni els catalans o que, fins i tot, els divideixi? Per què no s’adonen que a cada negativa a Catalunya creix el convenciment que no hi ha res a fer dins d’Espanya? Per què ningú a Espanya sap imaginar un final feliç per al cas català? Per què tants a Catalunya imaginen un final feliç? Per què al segle XXI costa tant que et deixin votar?

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF