PARLEM-NE
Efímers 03/04/2014

Tot el que volem dels fills de 15 anys

i
Ignasi Aragay
2 min

L’INFORME PISA ha tornat a llançar una galleda d’aigua freda: els nostres joves de 15 anys són poc espavilats a l’hora de resoldre problemes pràctics de la vida quotidiana. Suspesos en habilitats. Què podem fer? Ja sé que el PISA no és la Bíblia i que cal relativitzar-ne els resultats, que no tot es quantificable i que un estudi d’aquests es pot llegir de moltes maneres. Però fer veure que no ens passa res tampoc em sembla el més intel·ligent. Entenc la incomoditat d’un sistema escolar que està sempre a l’ull de l’huracà, fiscalitzat per pares, per l’administració, per tothom. Però també estan sota pressió permanent la política, les ONG, els hospitals, les empreses... La vida ja les té, aquestes coses. És una lluita constant.

Els adolescents també estan sota pressió, esclar. Els exigim que llegeixin Jaume Cabré -felicitats per la Creu de Sant Jordi, Jaume!-, que facin esport, que ja parlin un anglès si pot ser millor que el nostre, que tinguin algun compromís social, que comencin a formar-se una opinió seguint cada dia les notícies, que descobreixin el sexe i l’amor sense fer bestieses, que es rebel·lin contra els pares e-du-ca-da-ment i no sé quantes coses més. Deunidó. Però és el que toca, nois. I amb la crisi, encara més. Hi ha hagut èpoques molt pitjors. Els avis d’aquests joves van tenir una adolescència grisa de postguerra franquista. El seu PISA d’habilitats el dictava la Falange als campaments d’estiu! O sigui que no s’hi val a queixar-se.

Dit això, no ens poséssim pas nerviosos, pares i mestres. Volem fills i alumnes perfectes i ens costa recordar les nostres imperfeccions quan teníem la seva edat. Una cosa és que nosaltres, que ens hem fet grans, encara ens sentim joves. I una altra és pretendre que els nostres joves actuïn com si fossin grans. No, deixem-los que somiïn i que s’equivoquin. Ara: que s’espavilin!

stats