11 preguntes i 11 respostes

Què en farem, d'aquest país? Doncs anirem endavant. Senzillament perquè enrere no s'hi pot anar.

Què en farem, de Rodríguez Ibarra? Recordar-li que el primer que s'ho va saltar tot -legalitat, Constitució i dignitat- va ser Franco, aquell que va fer milions de morts, inclòs el nostre Mas d'aleshores, Lluís Companys.

Què en farem, de Torres-Dulce? Dir-li que el fiscal en cap de Catalunya no ha plegat "lliurement i voluntàriament", però que nosaltres sí que volem decidir el nostre futur "lliurement i voluntàriament".

Què en farem, de Margallo? Mostrar-li que fa uns quants segles que sabem anar solets pel món.

Què en farem, de l'agonia del món cultural? Morir-nos de vergonya si com a país que aspira a tenir un estat propi no entenem que necessitem lletres, imatges i sons per sobreviure.

Què en farem, de l'Albiol? Posar d'alcalde de Badalona l'immigrant més intel·ligent, divertit, honrat i treballador que hi hagi.

Què en farem, de la mòmia de Chávez? Enterrar-la dignament i desitjar que Veneçuela maduri, oi, Maduro?

Què en farem, del Recoder? Desitjar-li sort i que el seu retorn no sigui per rectificar el rumb, sinó per arribar a port.

Què en farem, d'Europa? El mateix que amb Catalunya: anirà endavant, senzillament perquè, si no, tots naufragarem.

Què en farem, del nou papa? Animar-lo a sortir de la closca del Vaticà, a sortir de la presó teològica en què s'ha ficat l'Església.

I què en farem, del Barça? Ara que a la presidència s'han tornat boixos i al camp s'han tornat grisos, demanarem un miracle als reis mags de Qatar.