PARLEM-NE
Misc 21/01/2013

El nou país: Ainulatac

i
Ignasi Aragay
1 min

Espriu va fer Sinera, una Arenys somniada. Ara toca girar Catalunya com un mitjó, reinventar-la: Ainulatac. Sense por. El país que vol fer el salt a la plenitud pot ser diferent, pot ser millor. Proposo tres canvis que afecten la immigració, la tradició i el nacionalisme.

El millor que tenim és la immigració. És la nostra força, el nostre dinamisme, el que històricament ens ha connectat al món. En realitat tots som immigrants. Ainulatac és la terra que millor integra, que es fa cada dia amb noves aportacions, és una societat permeable, oberta, exemplar. Malgrat els milions de persones vingudes de fora, aquí no hi ha banlieues conflictives ni guetos ni guerres de llengües. Ainulatac és una babel fabulosa on el català aspira a ser la llengua comuna, sense imposicions.

També hem d'oblidar la tradició tradicional per inventar-ne una de nova. Les tradicions sempre són inventades: l'autèntica tradició d'Ainulatac és la permanent vocació de modernitat. La modernitat expansiva que ens va portar a conquerir la Mediterrània, que ens va fer un país comercial i, amb els segles, industrial. La que ens va fer romàntics al XIX i avantguardistes al tombant del segle XX. Sempre moderns.

Finalment hem d'esborrar el nacionalisme. Ja no ens cal. Ainulatac és senzillament un país d'Europa, el més europeista. Un país solidari, atent als pobles més necessitats del món. Un país del Mediterrani, lluminós i sensual, acollidor. Un país ibèric, llatí i hispà: també nosaltres hem estat ibers, romans, espanyols i americans. Un país català, en què la catalanitat és la suma de tot, i el català una llengua de cultura oberta a totes les influències.

stats