La fi de l'autoengany
La vida és imperativa. I la natura encara més. Ens empeny, ens arrossega. Una vegada més hem despertat bruscament del miratge científic i tecnològic. L'automatisme de llevar-nos cada dia i encendre el llum no el tenim garantit per sempre. Ara mateix, al Japó, fins i tot entre els que han conservat la casa, hi ha milions de persones a les fosques, la nevera buida i, a les portes de casa, una invisible amenaça radioactiva. El progrés entès com a creixement constant, infinit, és un autoengany filosòfic i econòmic que potser, ara sí, ens haurem de qüestionar de debò. El desastre natural i nuclear nipó ens posa davant del mirall de la nostra feblesa ecològica: la Terra batega amb dificultats, esbufega i ens demana clemència. No forcem la nostra sort. Que el futur no ens torni a explotar a les mans.
