És ben senzill

És ben senzill: si vas a dormir tard, t’aixeques tard. Si estimes molt, t’estimen. Si odies, t’odien. Si fas el bé, ets bo; si fas el mal, ets malvat. I si no saps què fer, ets imbècil.

És ben senzill: si un veí es queixa del so de les campanes, algú fa que deixin de sonar. I si llavors un veí es queixa del silenci de les campanes, el prenen per boig.

És ben senzill: a la família hi havia els “ànimes tristes” i els eufòrics. Es compensaven. I van donar peu a una nissaga d’assenyats avorrits, i la vida va anar passant insípida.

És ben senzill: un signe incontestable de qualitat de vida i confort és sortir al carrer amb sabatilles, despentinat i mig adormit. Proveu-ho (però vigileu que un turista no us llanci una compassiva moneda).

És ben senzill: abans hi havia molta gent de fe i ara hi ha molta gent que es pensa que és escèptica perquè té por de reconèixer la seva fe absurda i insubstancial.

És ben senzill: la democràcia s’està carregant la democràcia, el patriotisme arrauxat és un perill per a la pàtria i amb les xarxes socials correm el risc de fer-nos asocials.

És ben senzill: diuen que estem vivint una primavera pedagògica: sols desitjo que serveixi per encomanar a tothom passió per llegir i escriure. Res més.

És ben senzill: ¿fas mal a qui dius que estimes o dius que l’estimes per conjurar el mal que li fas?

És ben senzill: costa percebre el desgast de la felicitat. Tot el que és bo, és efímer. La felicitat permanent seria insuportable.

És ben senzill: la voluntat de fer el bé pot acabar produint molt de mal. Penseu, si no, en el comunisme. La voluntat del mal també en pot fer molt, de mal.

És ben senzill: segons la convenció, les notícies bones acostumen a ser les males notícies. Però la gent cada cop vol llegir més bones notícies.

És ben senzill: en un poblet aïllat hi fas arribar una carretera perquè la gent hi accedeixi, però acaba passant que en marxen els autòctons. Tant hi fa que després hi posis wifi.

És ben senzill: el progrés no sempre serveix per progressar. Però tots som progressistes, oi?

És ben senzill: el riure no cura res. Espanta tots els mals, això sí.

És ben senzill: cada dia es mor gent que no estava previst que es morís. I la vida segueix.

És ben senzill: la igualtat de gènere és perfectament desitjable, sempre que tinguem clar que els homes són molt diferents de les dones.

És ben senzill: la igualtat d’oportunitats és perfectament desitjable, sempre que tinguem clar que no tothom aprofitarà la seva oportunitat.

És ben senzill: Catalunya no és Espanya. Som diferents, tot i que ens assemblem massa.

És ben senzill: la maldat és insostenible perquè porta al caos, però la bondat és només un ideal.

És ben senzill: quan hàgiu acabat de llegir aquest article, tindreu la temptació de triar una de les sentències. La resta les oblidareu.

És ben senzill: no ho podem tenir tot, ni fer tot, ni recordar tot. La vida també consisteix a saber renunciar i oblidar.

És ben senzill: no oblideu mai les coses importants, és a dir, els pares, els amics, i tota la bona gent amb què heu topat al llarg de la vida. I no oblideu, sobretot, d’intentar fer el bé. No és ben senzill, però tampoc és tan complicat.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF