Entre la sede vacante i l'enigma Beppe Grillo, portem unes setmanes italianitzats. Què té Itàlia que sempre ens atreu? La seva brillant decadència? L'atracció és en bona part mútua. Són la tercera comunitat estrangera més present a Catalunya, frec a frec amb equatorians i bolivians. Fa segles que vénen per aquí i molts opten per quedar-s'hi. Pel que fa als catalans, com la majoria d'europeus, qui s'ho ha pogut permetre ha practicat algun succedani del famós viatge a Itàlia popularitzat pels romàntics.
Tot plegat fa que el català sigui ple d'italianismes invisibles. Yorick Gomez, un savi de 39 anys, resident a Roma, amic de l'expapa Benet XVI -es parlen en llatí-, pare de sis fills i fill del poeta, novel·lista, periodista, il·lustrador i tantes altres coses Valentí Gómez Oliver, és autor d'una obra tan erudita com curiosa: Gli italianismi nel catalano , publicada fa uns mesos a Roma per Aracne.
N'hi ha tants, assimilats des del segle XIII fins avui, que és possible escriure el mig article que em queda amb aquests manlleus, tots els que veureu en cursiva: "S'ha acabat el bròquil . L' embat de Grillo ha deixat tocat l'estat italià. Sembla un caporal de novel·la disposat a atacar tota la gasòfia política. Entrant en tromba , ha fet diana . El seu arsenal ? Una fragata mig guerxa , amb actitud altruista , feta de soldats sense corbata , sense crèdit de govern, sense medalles . Un autèntic garbuix . No és pedant ni tem el fracàs . I fa xalar molts indignats: n'és el favorit . Grotesc ? Un saldo ? Un bala perduda? Aviat ho capirem . Si rescata Itàlia, hi haurà confeti a dojo . I si és un fiasco , se n'anirà xino-xano , feliç d'haver fet realitat el capritx de ser el pallasso més votat".
