Publicitat
Publicitat

Tan a prop i tan lluny

El paisatge . Vistos de lluny, a vol d'ocell o amb foto panoràmica, la majoria de paisatges, siguin urbans o naturals, adquireixen una qualitat pictòrica. Els camps esdevenen taques de color, els polígons industrials són com puzles, les autopistes escriuen enigmàtics signes damunt la terra. Fins i tot un abocador (legal o il·legal, tant hi fa) té el seu encant plàstic. Vistos de prop, els paisatges fan pudor de granja de porcs, la confusió entre camp i ciutat crea àrees on hi regna la llei del més maldestre, les barriades pobres són un niu d'imperfeccions urbanístiques i, si vius al camp, la duresa de domesticar-lo no té res a veure amb cap plaer idíl·lic.

La infància . Vista de lluny, la infància és el nostre paradís perdut, és sinònim de felicitat (d'aquella felicitat de la qual no n'ets conscient, que és la bona), és la matèria tova perfecta per a carn de mitificació, és com aquella estimada pel·lícula un punt naïf que et fa somriure i de tant en tant vessar una llagrimeta. Vista de prop, en canvi, està feta d'obligacions absurdes, d'uns pares que manen massa, de moltes hores de classe i poques de joc, de vacances sota vigilància, de menjars fastigosos, d'amics que et fan la guitza i de ganes de fer-te gran d'una vegada.

El clàssic . Vist de lluny, l'empat del Barça al Bernabéu a l'anada de les semifinals de Copa és un bon resultat. Vist de prop, Messi i companyia van deixar escapar una victòria treballada.

La vida . Vista de lluny, des d'una vellesa serenament assumida com ara la de Moisès Broggi, la vida és una aventura que paga la pena. Vista de prop, ficats en la voràgine del dia a dia, tot costa molt i, com hem comprovat aquesta setmana de corrupcions, sovint és lamentable.

Catalunya . Vista de lluny, és una societat democràtica, oberta, un lloc d'oportunitats, amb bon clima i bon menjar, un país que lluita pacíficament per tenir més llibertat. Vista de prop, és un país en crisi econòmica i política, llastat per la corrupció, el maltractament fiscal i les retallades a l'estat del benestar, amb perill de fractura social i capficat en la reivindicació de l'estat propi.

Els fills . Vistos de lluny, els fills dels altres sempre són millors, ben educats, atents, col·laboradors, responsables, estudiosos, endreçats, nets i polits. Vistos de prop, els propis fills no ajuden a casa, es passen el dia enganxats a totes les pantalles, no estudien mai prou, són deixats, poc detallistes, impuntuals i egoistes.

El periodisme . Vista de lluny, la feina de periodista és glamurosa, et dóna llibertat de moviment i capacitat d'influència, té prestigi social, et fa estar a prop tant del poder com dels autèntics moviments socials, et permet entendre millor el món que t'envolta, et dóna accés a gent interessant, i té avantatges com anar gratis al cine o al futbol; en definitiva, et fa a ulls dels altres un triomfador. Vista de prop, la feina de periodista és inacabable, amb jornades laborals maratonianes, amb lectors sempre insatisfets (i tu també), mai tens prou recursos per fer les coses com caldria, tot és sempre per ahir, la competència t'ho posa molt difícil, les pressions polítiques i econòmiques no et deixen tranquil i, a sobre, tothom pensa que vius en el millor dels mons.

Les vacances . Vistes de lluny, les vacances (les de Nadal, les d'estiu, les que siguin) són sempre un projecte o un record de felicitat, són aquells moments de plenitud amb tu mateix i amb els que estimes, són la combinació ideal d'aventura i relax. Vistes de prop, les vacances es fan curtíssimes, mai compleixen del tot les expectatives que hi havies projectat, el frec a frec de la convivència pot ser letal i acabes patint perquè surten caríssimes!

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF