Publicitat
Publicitat

El centenari doctor va contribuir a la sortida del diari i al canvi de rumb del país

El dia que Moisès Broggi va ajudar l'ARA a néixer

La història ja l'hem explicat en més d'una ocasió, però no per això perd aquell punt d'emoció i d'èpica que tota aventura té en els seus inicis: faltaven pocs dies per a l'aparició de l'ARA i donàvem voltes a una imatge de portada que sintetitzés la nostra fidelitat amb el país del qual ens sentíem hereus -la Catalunya que es va sobreposar a la guerra i el franquisme- i el nostre compromís amb el país que volíem ajudar a construir. Necessitàvem algú savi, algú estimat, algú respectat, algú que compartís la nostra il·lusió per un país més just i més lliure. Algú que no renegués del passat de lluita i que, tanmateix, seguís somiant un futur de pau, concòrdia i plenitud. Sense el doctor Broggi, ens hauria costat molt més transmetre el missatge amb què va néixer l'ARA. Sense ell i, esclar, sense la Graciela, la primera nena nascuda aquell 2010 que ara, amb la trepidant acceleració que ha viscut Catalunya aquests dos anys, ja ens sembla tan llunyà.

Ens consta que Moisès Broggi, des del seu semiretir al Putxet barceloní, acomboiat per una gran família i acompanyat de la seva estimada Angelina, també ha viscut il·lusionat aquests últims dos anys de la seva centenària i admirable vida. L'ARA i la societat catalana l'hem seguit sentint proper, molt proper: després de l'èxit de les seves memòries, no ha deixat d'escriure i ha seguit deixant-se estimar en homenatges arreu del país: en hospitals, centres d'ensenyament, entitats de tota mena, places i carrers. Broggi ha seguit, a més, fent sentir la seva veu sàvia a favor d'una Catalunya que no tingui por de dir un adéu serè i amistós, però convençut, a una Espanya que històricament no l'ha comprès. I és com si el país, confiant en la seva veu de l'experiència, hagi decidit seguir-lo.

La seva mort ens obliga

També des de l'ARA hem intentat ser fidels al seu esperit. A partir d'ara, la seva mort encara ens obligarà més. D'alguna manera som fills seus i sabem que, sense ell, sense la seva bonhomiosa i paternal predisposició a ajudar-nos, el diari no hauria nascut amb tan bon peu i segurament avui no seria el mateix projecte consolidat i ben connectat a la realitat d'un país que sap d'on ve i on vol anar.

En sintonia amb la seva destacadíssima, llarga i fructífera tasca mèdica professional, i en sintonia amb el seva generosa humanitat, el llegat que ens deixa Moisès Broggi té molt a veure amb la importància del seu arrelat sentit de responsabilitat professional i de compromís cívic. La lliçó vital del nostre savi i estimat metge és en aquest punt cabdal, sobretot ara que el país es disposa a fer el salt endavant que el mateix Broggi tan desitjava i que va donar-li esperança en els últims temps. Sense aquesta lliçó, sense aquesta responsabilitat i aquest compromís, un mitjà de comunicació com l'ARA perdria tot el seu sentit.

Aquests dies nadalencs, Moisès Broggi, home d'una senzilla espiritualitat, havia confessat als qui l'envoltaven que creia que no arribaria al dia de Reis, que el seu "àngel protector" molt aviat se l'enduria. Intuïa que s'acostava el seu final a la Terra, com així ha sigut. És aquesta saviesa i placidesa interior, juntament amb la tranquil·la convicció que hem de contribuir a fer millor la humanitat, la que va saber transmetre en el últims anys de la seva vida sense fer res especial, senzillament sent ell mateix, i la que ha sabut conquerir els nostres cors. Ara ens toca a tots nosaltres ser dignes del seu exemple.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF