12/03/2011

Eufòria basca 'versus' decaïment català

1 min

Bilbao és un èxit. El seu alcalde, Iñaki Azkuna (PNB), acaba d'anunciar que ha eixugat el dèficit municipal. És l'única ciutat de l'Estat que ho ha aconseguit. En plena crisi, el País Basc aguanta bé, amb un atur poc per sobre del 10%. I amb totes les reserves que calgui, la fi d'ETA sembla més possible que mai. Bilbao fa goig: l'efecte Guggenheim segueix generant una transformació espectacular. Al seu voltant, aviat s'inauguraran la torre d'Iberdrola i l'auditori de la Universitat del País Basc. L'Athletic ha començat el nou estadi i Zaha Hadid projecta tot un barri a la ria. Les infraestructures de comunicació es renoven a gran velocitat. Al País Basc hi corren els diners i les idees. S'hi fan biblioteques, hi ha recerca, hi ha un clima d'entesa social en què sindicats i empresaris saben pactar. Deixeu-me caure una mica pel pendent del tòpic: la gent treballa molt i menja molt.

Quan els expliques com estem a Catalunya, no s'ho acaben de creure: l'únic que arriba Ebre enllà és que l'independentisme creix, que som moderns i que el Barça és la metàfora del nostre èxit. El que no saben és que vivim de rendes: si una cosa creix és l'atur, mentre que decreixen alarmantment els pressupostos públics. No els entra al cap que haguem de retallar dràsticament la despesa en sanitat i educació. La seva eufòria continguda contrasta massa amb el nostre decaïment dissimulat. Catalunya i el País Basc hem tendit, durant tots aquest anys de democràcia, a ignorar-nos cordialment. Potser ara ens aniria bé aprendre algunes coses del seu èxit.

stats