13/01/2018

Estimat poble de Catalunya

3 min

Estimat poble de Catalunya, ho estem fent bé. Sí, ja ho sé: és dur, duríssim, però anem endavant. Més enllà d’errors o encerts estratègics, ho estem fent pacíficament i democràticament. Aquesta és la nostra força immensa. No us deixeu confondre, no us deixeu provocar, no us deixeu vèncer pel derrotisme. Estem guanyant. Ens han empresonat i ens han exiliat, però no podran empresonar ni exiliar el nostre sentit comú, el nostre civisme, la nostra moral de victòria. Seguirem endavant i aquest cop no els donarem el gust de xocar contra el seu mur d’intolerància, contra la seva intransigència ni el seu autoritarisme. En el xoc són els reis, no vacil·len. Tenen la força i no dubten a exercir-la. En canvi, en l’exercici de la democràcia de debò, del diàleg polític, del pacte, són una calamitat. Aquest és el nostre camí, un camí lent -més del que voldríem- però segur. I vencedor.

Tenim una majoria absoluta parlamentària, que en qualsevol democràcia liberal homologable és una eina de construcció massiva. Doncs fem-la treballar amb totes les de la llei i que siguin ells, aquest estat espanyol tan intransigent, tan valent per esclafar sense miraments la dissidència d’una minoria, els que s’hagin de posar en evidència violentant-la. Construïm la República dia a dia donant prioritat al que és prioritari. Tres punts: l’alliberament dels presos, la recuperació de les institucions (inclosa la protecció de l’escola i dels mitjans de comunicació públics) i la cohesió ciutadana.

Primer punt. Volem tenir a casa al més aviat possible els Jordis, el Junqueras i el Forn. No haurien d’haver entrat mai a la presó. També hem d’aconseguir que els exiliats tornin amb garanties de llibertat. Aquí no hi ha traïdors ni covards. Aquí l’únic que ha passat és que l’estat espanyol s’ha passat de la ratlla. Davant de la seva resposta brutal en termes físics (violència policial), econòmics (irresponsable pressió a les empreses i debilitament econòmic) i legals (contorsió i instrumentalització de la justícia), hem d’actuar amb generositat cap als nostres líders. Això no va d’honra ni d’herois, com voldria certa enquistada mentalitat castellana. Va de ciutadania i política. De democràcia. Com a demòcrates, no ens guanyaran. Ara no podem sinó recular davant la seva força bruta, però ells hauran d’acabar reculant davant la nostra força democràtica. De moment, amb les seves eleccions imposades, ja tenim majoria absoluta!

Segon punt. Comencem a fer república des de la Generalitat recuperada. Governem! Demostrem ara ja quin país volem, demostrem la nostra responsabilitat cap als sectors socials, el món econòmic, el cultural... La gent també està afamada de normalitat, vol que les coses tornin a funcionar, vol pau a les escoles, estabilitat a l’economia. Siguem nosaltres els que fem funcionar el país i que, en tot cas, sigui l’Estat qui l’entorpeix i el torpedina, qui manté el 155 o la intervenció financera. Comencem a fer república.

Tercer punt. Catalunya, un sol poble. Ara més que mai. Ens han volgut i ens voldran fracturar com a societat i això sí que no ho podem permetre. Som un poble que vol i sap dirimir les diferències dialogadament, educadament, votant i parlant. Negant-se ells al diàleg, es pensen que no dialogarem entre nosaltres, es pensen que pares i mestres ens discutirem a les escoles per la llengua. Doncs no: si vol seguir creixent, la majoria independentista en primer lloc ha de dialogar entre si, en segon lloc amb els comuns i en tercer lloc (també, sí) amb l’unionisme. No ens deixem portar per la política de l’odi que voldrien.

Estimat poble de Catalunya, siguem dignes del futur en llibertat i plenitud que volem. Demostrem la maduresa que ens han fet guanyar a cops.

stats